(BE) Pobles de la Prov.de Girona (04) Sta. Cristina D'aro-Calonge-Vall-Llobrega-Mont-Ras-Torrent-S.Feliu de Boada-Peratallada
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 29.24 mi
- Elevation gain
- 2,894 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,858 ft
- Max elevation
- 481 ft
- TrailRank
- 55
- Min elevation
- 1 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 5 hours 32 minutes
- Coordinates
- 3672
- Uploaded
- January 2, 2014
- Recorded
- January 2014
near Les Teules, Catalunya (España)
Viewed 1930 times, downloaded 23 times
Trail photos
Itinerary description
Salida de Santa Cristina D'aro por el carril bici, antigua ruta del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols, vía verde, hasta Castell D'aro
En Castell D'Aro dejamos el carril bici y por la carretera Vella,llegamos al Camping Valldaro, al que pasamos y que seguimos por su límite vallado hasta llegar a la primera redonda de la entrada de Platja D'aro.
Subimos por el Pitch & Putt, atravesamos la C-31 hacia Masnou y a 700 metros a la derecha y a 1 kilómetro a la izquierda, para descender hacia la riera dels Molins y de aquí a Calonge.
En Calonge, después de pasar frente al Ayuntamiento y las escuelas, se busca un camino parallelo a la C-31, y cuando se termina este, a la derecha se ve el puente de la autovía, que vá a la urbanización, pero a la izquierda empieza un sendero que es el único que nos permitirá que siguiendo por este lado de la carretera se pueda llegar a Vall-llobrega.
Desde Vall-llobrega,llegamos a la C-31, pasamos al otro lado para saludar a ALEJO,volvemos y por este lateral izquierdo continuaremos hasta Mont-Rás, y por este mismo lateral al inicio de la Crta.GI-652 que vá a La bisbal, pero que dejaremos en el cruce de Cruilles.
En este cruce, siguiendo el Pirinexus,llegaremos a Torrent,y San Feliu de Boada,y por la GI-651 a Peratallada, luego Canapost y La Bisbal por Vullpellac, siguiendo las indicaciones que iremos encontrando por el camino.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Sortida de Santa Cristina D'aro pel carril bici, antiga ruta del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols, via verda, fins a Castell D'aro
A Castell D'Aro deixem el carril bici i per la carretera Vella, arribem al Càmping Valldaro, al qual vam passar i que seguim pel seu límit tanca fins arribar a la primera rotonda de l'entrada de Platja D'aro.
Pugem pel Pitch & Putt, travessem la C-31 cap a Masnou ia 700 metres a la dreta ia 1 quilòmetre a l'esquerra, per baixar cap a la riera dels Molins i d'aquí a Calonge.
A Calonge, després de passar davant de l'Ajuntament i les escoles, es busca un camí parallelo a la C-31, i quan s'acaba aquest, a la dreta es veu el pont de l'autovia, que vá a la urbanització, però a la esquerra comença un sender que és l'únic que ens permetrà que seguint per aquest costat de la carretera es pugui arribar a Vall-llobrega.
Des de Vall-llobrega, arribem a la C-31, passem a l'altre costat per saludar ALEJO, tornem i per aquest lateral esquerre continuarem fins a Mont-Rás, i per aquest mateix lateral a l'inici de la Crta.GI-652 que vá a La bisbal, però que deixarem a la cruïlla de Cruïlles.
En aquest encreuament, seguint el Pirinexus, arribarem a Torrent, i Sant Feliu de Boada, i per la GI-651 a Peratallada, després Canapost i la Bisbal per Vullpellac, seguint les indicacions que anirem trobant pel camí.
Waypoints
Photo
106 ft
Calonge
Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.
Information point
193 ft
Info 2
Info 2
Information point
134 ft
Info 3
Info 3
Photo
131 ft
Riera dels Molins
La Riera dels Molins o la Riera de Cabañas es un arroyo de la cuenca de Calonge en Catalunya. Nace en la Sierra del Escorpí en el Macizo de las Gavarres cerca del Dolmen de la Cueva d'en Daina y del término municipal de Romanyà y desemboca en la Riera de Calonge en Calonge. Es un río de tipo estacional que a menudo se seca en verano. Su nombre proviene de los cinco molinos que se encuentran en sus márgenes. La presencia de tantos molinos en un arroyo que hoy se seca casi todo el año puede sorprender. Antes de la sobreexplotación de las aguas, el manto freático era más alto y el caudal en otoño, la estación a la que había que moler las cosechas, era suficiente para accionar tanto de molinos. Su nombre alternativo proviene del Vizcondado de Cabanyes, un título concedido en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes y Bou. La Riera dels Molins o la Riera de Cabanyes és un rierol de la conca de Calonge a Catalunya. Neix en la Serra del Escorpí al Massís de les Gavarres prop del Dolmen de la Cova d'en Daina i del terme municipal de Romanyà i desemboca a la Riera de Calonge a Calonge. És un riu de tipus estacional que sovint s'asseca a l'estiu. El seu nom prové dels cinc molins que es troben en els seus marges. La presència de tants molins en un rierol que avui s'asseca gairebé tot l'any pot sorprendre. Abans de la sobreexplotació de les aigües, el mantell freàtic era més alt i el cabal a la tardor, l'estació a la qual calia moldre les collites, era suficient per accionar tant de molins. El seu nom alternatiu prové del Vescomtat de Cabanyes, un títol concedit el 1892 a Josep Bonifaci Vilanova de Cabanyes i Bou.
Photo
151 ft
Vall llobrega
Vall-llobrega es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Se encuentra situado al sudoeste de la capital comarcal. Este bonito pueblo tiene una leyenda que explica el porque de su escudo de armas. Como podeís ver hay una cabra montesa. Dice la leyenda que hace mucho tiempo atrás, un domingo en que se oficiava misa en la antigua iglesia de San Mateo(románica) se empezó a oír el berrido de una cabra salvaje, apostada cerca de la entrada que esta orientada al oeste. Los fieles que asistían al oficio estuvieron un buen rato oyendo los berridos; el cura mando a acallar dicho animal. Algunos hombres salieron y espantaron al animal. Iniciada otra vez la misa, al poco, los berridos de la cabra se volvieron a escuchar en todo el pequeño valle. Con una insistencia casi sobrenatural. El capellán algo nervioso y molesto salió del templo para presenciar como la cabra sobre sus patas traseras se elevaba hacia el cielo, aquello hizo que los asistentes, también movidos por la curiosidad salieran al exterior. Y entoces ocurrió, cuando al parecer todo el mundo estaba en el exterior, el techo de la iglesia se derrumbó de un solo golpe, cayo a plomo sobre la nave central. De no ser por la cabra montesa y su proverbial aviso, seguro que una cantidad importante de ciudadanos de Vall-llobrega hubeiran muerto o resultado heridos. En la antigüedad ir a misa era un acto de fe casi obligado, pero también un acto social con los vecinos. Dicen que por este motivo el escudo de armas lleva incorporada la cabra montesa. La Iglesia se puede visitar, se observan que las paredes están íntegras con una considerable altura pero el techo no existe. Vall- llobrega és un municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona , Catalunya . Es troba situat al sud-oest de la capital comarcal . Aquest bonic poble té una llegenda que explica el perquè del seu escut d'armes . Com podeu veure hi ha una cabra salvatge . Diu la llegenda que fa molt temps enrere , un diumenge en què es oficiava missa a l'antiga església de Sant Mateu ( romànica ) es va començar a sentir el bram d'una cabra salvatge , apostada a prop de l'entrada que està orientada a l'oest. Els fidels que assistien a l'ofici van estar una bona estona escoltant els brams , el capellà comandament a callar aquest animal . Alguns homes van sortir i van espantar l'animal . Iniciada una altra vegada la missa , al poc, els brams de la cabra es van tornar a escoltar en tot la petita vall . Amb una insistència gairebé sobrenatural . El capellà una mica nerviós i molest va sortir del temple per presenciar com la cabra sobre les seves potes del darrere s'elevava cap al cel , allò va fer que els assistents , també moguts per la curiositat sortissin a l'exterior . I entoces va passar, quan pel que sembla tothom estava a l'exterior, el sostre de l'església es va ensorrar d'un sol cop, va caure a plom sobre la nau central . Si no fos per la cabra salvatge i la seva proverbial avís , segur que una quantitat important de ciutadans de Vall- llobrega hubeiran mort o resultat ferits . En l'antiguitat anar a missa era un acte de fe gairebé obligat , però també un acte social amb els veïns . Diuen que per aquest motiu l'escut d'armes porta incorporada la cabra salvatge . L'Església es pot visitar , s'observen que les parets estan íntegres amb una considerable altura però el sostre no existeix.
Photo
223 ft
Mont-ras
Montrás1 (en catalán y oficialmente Mont-ras) es un municipio español de la comarca catalana del Bajo Ampurdán, en la Costa Brava. Además de la capital municipal, incluye los núcleos de población de Canyelles, Molines, la Roqueta y Torre Simona. Las islas Formigues y las del Cap de Planés también forman parte de su término municipal. La economía tradicional se basaba en la agricultura, la ganadería y la producción de tapones de corcho. Actualmente la actividad predominante está ligada al turismo Montrás1 (en català i oficialment Mont-ras) és un municipi espanyol de la comarca del Baix Empordà, a la Costa Brava. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de població de Canyelles, Molines, la Roqueta i Torre Simona. Les illes Formigues i les del Cap de Planés també formen part del seu terme municipal. L'economia tradicional es basava en l'agricultura, la ramaderia i la producció de taps de suro. Actualment l'activitat predominant està lligada al turisme
Photo
102 ft
Torrent
TORRENT Torrent és un municipi de la comarca del Baix Empordà , província de Girona , Catalunya . Està situat a l'est de la comarca , a la zona de les Gavarres . És conegut també pel seu hotel Mas de Torrent Hotel & Spa és un establiment emblemàtic i de referència de l'Empordà , un hotel on l'exclusivitat es transmet en cada detall , on el temps s'atura . Mas de Torrent Hotel & Spa , és membre de la prestigiosa marca Relais & Châteaux i destaca per la seva ubicació única a l'Empordà, Girona . Es gaudeix del camp empordanès , de la Mediterrània , de l'art , de la gastronomia i de la cultura catalana . La rehabilitació de la masia ha buscat en tot moment que aquest hotel amb encant a l'Empordà mantingués la façana i els arcs interiors de la casa amb la seva configuració original i restaurada en la seva totalitat. Altres parts de l'antiga masia s'han utilitzat per donar cabuda als nous equipaments de l'hotel Mas de Torrent , així la recepció són les antigues quadres o la sala de billar correspon a l'entrada principal de la casa .
Photo
95 ft
Peratallada
Peratallada, es un pequeño pueblo perteneciente al municipio de Forallac, Bajo Ampurdán. Fue declarado Conjunto Histórico-Artístico por ser uno de los núcleos de arquitectura medieval más importantes y mejor conservados de Cataluña. Según diversas referencias, los primeros orígenes de Peratallada fueron posiblemente calcolíticos, posteriormente con mejor conocimiento de restos arqueológicos, podemos citar que la cultura romana se asentó por lo que hoy es la villa y su entorno geográfico. Estudios realizados por D,Miguel Oliva Prat, cita la localización de un Oenochoe en la finca denominada "Mas del Bou Negre, hallado por sus propietarios realizando labores agrícolas. Posteriormente se llevó a cabo una prospección hallándose diversas cerámicas comunes de época romana y cerámicas de las llamadas sigillatas sudgálicas. Durante 1969, durante la restauración efectuada en el castillo, después de su adquisición por los condes de Torroella de Montgrí, fueron apareciendo diversos fragmentos cerámicos, vidrios típicamente medievales mezclados con restos de procedencia romana e incluso prerromana. En 1975 Los investigadores Jaime Rio-Miranda Alcón y Jordi Lluis de La Pinta Rodríguez, miembros del ADAUP de Barcelona, en una visita por el lugar observaron en un acceso entre pinos, que se encontraban superficialmente diversos fragmentos cerámicos de época romana que evidenciaban sin duda un yacimiento de esta época, fechable a comienzos del siglo I hasta finales del siglo III d/n/e.Los materiales se depositaron en el Museo Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet-Barcelona. Los primeros datos escritos que se tienen del lugar hacen referencia al Castillo de Peratallada del siglo X, por aquel entonces, perteneciente al linaje de los Peratallada y primera edificación que se tiene referencia del lugar, alrededor del cual, fue creciendo la población. Peratallada , és un petit poble pertanyent al municipi de Forallac , Baix Empordà . Va ser declarat Conjunt Històric- Artístic per ser un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants i ben conservats de Catalunya . Segons diverses referències , els primers orígens de Peratallada ser possiblement calcolítics , posteriorment amb millor coneixement de restes arqueològiques , podem citar que la cultura romana es va assentar pel que avui és la vila i el seu entorn geogràfic . Estudis realitzats per D, Miguel Oliva Prat , cita la localització d'un Oenochoe a la finca anomenada " Mas del Bou Negre , trobat pels seus propietaris fent tasques agrícoles . Posteriorment es va dur a terme una prospecció trobant diverses ceràmiques comuns d'època romana i ceràmiques de les trucades sigillates sudgálicas . durant 1969 , durant la restauració efectuada al castell , després de la seva adquisició pels comtes de Torroella de Montgrí , van anar apareixent diversos fragments ceràmics , vidres típicament medievals barrejats amb restes de procedència romana i fins i tot preromana . el 1975 els investigadors Jaume Rio- Miranda Alcón i Jordi Lluís de La Pinta Rodríguez , membres del ADAUP de Barcelona , en una visita pel lloc van observar en un accés entre pins , que es trobaven superficialment diversos fragments ceràmics d'època romana que evidenciaven sens dubte un jaciment de aquesta època , datable al començament del segle I fins al segle III d / n / e.Los materials es van dipositar al Museu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet -Barcelona . Les primeres dades escrits que es tenen del lloc fan referència al Castell de Peratallada del segle X , aleshores , pertanyent al llinatge dels Peratallada i primera edificació que es té referència del lloc, al voltant del qual , va anar creixent la població
You can add a comment or review this trail
Comments