(BE) Pobles de la Provincia de Girona (46) Platja D'Aro-Palamós-Palafrugell-Peratallada-Vullpellac-La Bisbal.

Coll de la ganga

Coll de la ganga

Platja d'aro

Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.

Sant Antoni de Calonge

Es un Municipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.

Palamós

Palamós nació , pues, como una plaza fuerte , y no adquirió un carácter plenamente urbano hasta el siglo XIX . Del mar le vinieron muy pronto los peligros . Las incursiones violentas , como las que sufrió a manos de las fuerzas del pirata turco Barbarroja en 1543 , y la presión de soportar la presencia continuada de tropas de diferentes banderas no podían permitirse más que un crecimiento económico y demográfico lento. El puerto,el primer muelle fue construido en el siglo XV , y tuvo que ser rehecho y mejorado en varias ocasiones , hasta que a finales del siglo XIX , una burguesía vinculada a la industria del corcho y al comercio marítimo , forzó el diseño de una nueva infraestructura capaz de dar refugio a los barcos de cabotaje y los primeros vapores , al tiempo que debía facilitar las operaciones de carga y descarga . Ligado a la industria floreciente del corcho , el puerto recibía y distribuía toda la producción , primero de témpanos , después de tapones , tanto la local como de la comarca .La piedra para el puerto , no se tuvo que ir a buscar muy lejos, ya que poco a poco se abrió un boquete que comerse el promontorio del Pedró que conducía a la Punta d'es Molí, en la punta de costa que más entra en el mar. De esta gran operación se guarda el recuerdo de la primera piedra que se puso el día de la Fiesta Mayor de 1902 . El puerto siempre ha visto el trabajo de los pescadores. Los recuentos fiscales del siglo XVIII dan noticia del número de laúdes para pescar . La pesca tenía, además de su carácter recolector, primario , un carácter manufacturero que se concretaba en la industria de la salazón de pescado y la comercialización y afaiçonament del coral . La principal pesca era el pescado azul , sardina y anchoa que se exportaba sobre todo en Barcelona .Del puerto salieron también los grandes barcos que buscaban la suerte en el comercio con América . Alumnos palamosins pasaron por la escuela de pilotos de Arenys de Mar en busca de los conocimientos y destrezas necesarias para atravesar el Atlántico . Dos casas armadoras fueron protagonistas de la actividad marítima local: la casa Matas y la Ribera . Fragatas como la Palamós , Cataluña , o Villa de Palamós llevaban materiales de obra hacia Cuba mientras que de vuelta venían cargados de café, pino melis , etc . La casa Ribera tuvo el primer vapor , el Mercedes , que hacía la ruta Palamós- Roses- Barcelona . El puerto nos evoca una historia de resonancias francesas, turcas , inglesas o italianas , siempre marineras . Explica el origen de la villa y señala su evolución . A partir de los setenta , la dimensión turística del puerto marca y empuja una nueva y fructífera actividad económica . El puerto sigue siendo el escenario de los fracasos y de los éxitos, de los retos que el futuro del sector marítimo y de la comunidad entera debe encarar Palamós va néixer,com una plaça forta , i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX . Del mar li van venir molt aviat els perills . Les incursions violentes , com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa el 1543 , i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent . El port , el primer moll va ser construït al segle XV , i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions , fins que a finals del segle XIX , una burgesia vinculada a la indústria del suro i al comerç marítim , va forçar el disseny d'una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i els primers vapors , alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega . Lligat a la indústria florent del suro , el port rebia i distribuïa tota la producció , primer de blocs de gel, després de taps , tant la local com de la comarca . La pedra per al port , no haver d'anar a buscar molt lluny , ja que a poc a poc es va obrir un esvoranc que menjar-se el promontori del Pedró que conduïa a la Punta d'es Molí , a la punta de costa que més entra al mar. D'aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major de 1902 . El port sempre ha vist el treball dels pescadors . Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaüts per pescar . La pesca tenia , a més del seu caràcter recol • lector , primari , un caràcter manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall . La principal pesca era el peix blau , sardina i anxova que s'exportava sobretot a Barcelona . Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica . Alumnes palamosins van passar per l'escola de pilots d'Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l'Atlàntic . Dues cases armadores van ser protagonistes de l'activitat marítima local : la casa Matas i la Ribera . Fragates com la Palamós , Catalunya , o Vila de Palamós portaven materials d'obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè , pi melis , etc . La casa Ribera va tenir el primer vapor , el Mercedes , que feia la ruta Palamós - Roses -Barcelona . El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques , angleses o italianes , sempre marineres . Explica l'origen de la vila i assenyala la seva evolució . A partir dels setanta , la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica . El port segueix sent l'escenari dels fracassos i dels èxits , dels reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d'encarar.

La Fosca

Castell

Sin lugar a dudas, y más allá de su extrema belleza natural, la playa de Es Castell, en Palamós, tiene una indudable importancia en el devenir de la Costa Brava. Hablar de Es Castell es referirse a un auténtico reducto contra la especulación inmobiliaria. A escasos metros de Es Castell, una vez pasado el yacimiento arqueológico, se encuentra la cala de Sa Foradada. El 12 de junio de 1994 la población de Palamós fue consultada en un referendum sobre la construcción de un campo de golf en el paraje natural y virgen conocido como Es Castell. Más del 70% de los participantes se opusieron al proyecto y, por ese motivo, la playa sigue hoy siendo un paraje de singular belleza.Es Castell posee diversas particularidades que hacen de esta playa un reducto único. Se trata de una extensión considerable situada en un continuo de campos y bosques, sin ningún tipo de urbanización en sus márgenes. Pero es que además Es Castell tiene una serie de vestigios históricos de gran valor. Así encontramos el Poblado Ibérico en uno de los extremos de la cala, el izquierdo según se mira al mar, en la punta de Sa Cobertera, alzado sobre un asentamiento original del s. VI a.C., el cual sabemos que fué habitado por esta civilización activamente hasta el s. I d.C. Otros atractivos importantes de la playa son las masías catalanas de época, el estudio de pintura de Salvador Dalí o la casa del internacionalmente conocido pintor Josep Maria Sert. Por todo ello, y por su fácil accesibilidad en vehículo, la playa de Es Castell merece un lugar de honor en el conjunto de paisajes ampurdaneses, y cualquier visitante que se encuentre por la zona debería poder comprobar con sus propios ojos cómo era esta parte de nuestra costa antes de la llegada del turismo y la especulación inmobiliaria. Sense cap dubte, i més enllà de la seva extrema bellesa natural, la platja d'Es Castell, a Palamós, té una indubtable importància en l'esdevenir de la Costa Brava. Parlar d'Es Castell és referir-se a un autèntic reducte contra l'especulació immobiliària. A pocs metres des Castell, un cop passat el jaciment arqueològic, es troba la cala de Sa Foradada. El 12 de juny de 1994 la població de Palamós va ser consultada en un referèndum sobre la construcció d'un camp de golf en el paratge natural i verge conegut com Es Castell. Més del 70% dels participants es van oposar al projecte i, per aquest motiu, la platja segueix avui sent un paratge de singular belleza.Es Castell posseeix diverses particularitats que fan d'aquesta platja un reducte únic. Es tracta d'una extensió considerable situada en un continu de camps i boscos, sense cap tipus d'urbanització en els seus marges. Però és que a més Es Castell té una sèrie de vestigis històrics de gran valor. Així trobem el Poblat Ibèric en un dels extrems de la cala, l'esquerre segons es mira a la mar, a la punta de Sa Cobertera, alçat sobre un assentament original del s. VI aC, el qual sabem que va ser habitat per aquesta civilització activament fins al s. I d.C. Altres atractius importants de la platja són les masies catalanes d'època, l'estudi de pintura de Salvador Dalí o la casa del internacionalment conegut pintor Josep Maria Sert. Per tot això, i per la seva fàcil accessibilitat en vehicle, la platja d'Es Castell mereix un lloc d'honor en el conjunt de paisatges empordanesos, i qualsevol visitant que es trobi per la zona hauria de poder comprovar amb els seus propis ulls com era aquesta part de nostra costa abans de l'arribada del turisme i l'especulació immobiliària.

Palafrugell

Palafrugell, es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán en la provincia de Girona, comunidad autónoma de Catalunya.Tiene algunas calas muy representativas de la Costa Brava y dispone de una tradición gastronómica extensa y de una riqueza cultural personificada en el escritor Josep Pla.Situada a los pies de les Gavarres, en la parte central y más característica de la Costa Brava, accidentado por la proximidad de las montañas de les Gavarres y por el macizo de Begur. Palafrugell está formada por nueve núcleos o entidades de población.Bruguerol, El Calella de Palafrugell,Ermedás,Llafranch,Llofríu,Palafrugell,Santa Margarita,Tamariu y Villaseca. El castillo (hoy en día desaparecido, que se convirtió centro de la baronía de Palafrugell) y los fajos atados de espigas cortadas a banda y banda son el escudo tradicional de la población: una de las representaciones más antiguas de que se tiene constancia se encuentra en el entorno de la iglesia de Sant Martí. El bordón indica que la localidad estuvo bajo el dominio directo de los priores de Santa Anna de Barcelona desde el siglo XII hasta el siglo XIX.Una de las principales fuentes de riqueza del municipio era la industria del corcho que, actualmente, todavía goza de gran prestigio. Esta industria estaba enfocada, en buena parte, a la exportación de tapones de corcho por todo el mundo.El municipio se halla dividido entre el mar y el interior, a pesar de que la importancia de su litoral ha condicionado el desarrollo social y económico, transformando una villa tradicionalmente dedicada a la industria del corcho en un centro turístico y de servicios plenamente consolidado.Lugares de interés:Museo del corcho.La franja litoral, abarca 12 kilómetros de recortadas calas y pequeñas playas.En las cercanías se puede visitar el Jardín Botánico de Cap Roig en los acantilados de Calella de Palafrugell. El Faro de Sant Sebastià y su mirador están situados en la cima de la montaña de Sant Sebastià que separa Llafranch de Tamariu. Cantada de habaneras en Calella de Palafrugell.Desde 1966 cada primer sábado de julio se celebra la cantada de Habaneras, en el festival de Cap Roig, en la cala del Port Bo de Calella de Palafrugell. Las Fiestas de Primavera son una celebración carnavalesca del municipio que nacieron en el año 1962, después de la prohibición de celebrar el carnaval en toda España. Para evitar la prohibición, se trasladó la fiesta a la primavera con la excusa de celebrar la llegada de esta estación. Participan cuadrillas (colles) carroceras de toda la Costa Brava. Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona , comunitat autònoma de Catalunya.Tiene algunes cales molt representatives de la Costa Brava i disposa d'una tradició gastronòmica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor Josep Pla.Situada als peus de les Gavarres , a la part central i més característica de la Costa Brava , accidentat per la proximitat de les muntanyes de les Gavarres i pel massís de Begur . Palafrugell està formada per nou nuclis o entitats de población.Bruguerol , El Calella de Palafrugell , Ermedàs , Llafranc , Llofriu , Palafrugell , Santa Margarida , Tamariu i Villaseca . El castell (avui dia desaparegut , que es va convertir centre de la baronia de Palafrugell ) i els feixos lligats d'espigues tallades a banda i banda són l'escut tradicional de la població : una de les representacions més antigues que es té constància es troba a l'entorn de l'església de Sant Martí . El bordó indica que la localitat va estar sota el domini directe dels priors de Santa Anna de Barcelona des del segle XII fins al segle XIX.Una de les principals fonts de riquesa del municipi era la indústria del suro que , actualment , encara gaudeix de gran prestigi . Aquesta indústria estava enfocada , en bona part , a l'exportació de taps de suro arreu del món.El municipi es troba dividit entre el mar i l'interior , tot i que la importància del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i econòmic , transformant una vila tradicionalment dedicada a la indústria del suro en un centre turístic i de serveis plenament consolidado.Lugares d'interès: Museu del corcho.La franja litoral , abasta 12 quilòmetres de retallades cales i petites playas.En les rodalies es pot visitar el Jardí Botànic de Cap Roig en els penya-segats de Calella de Palafrugell . El Far de Sant Sebastià i el seu mirador estan situats al cim de la muntanya de Sant Sebastià que separa Llafranc de Tamariu . Cantada d' havaneres a Calella de Palafrugell.Desde 1966 cada primer dissabte de juliol se celebra la cantada d' Havaneres , al festival de Cap Roig , a la cala del Port Bo de Calella de Palafrugell . Les Festes de Primavera són una celebració carnavalesca del municipi que van néixer l'any 1962 , després de la prohibició de celebrar el carnaval a tot Espanya . Per evitar la prohibició , es va traslladar la festa a la primavera amb l'excusa de celebrar l'arribada d'aquesta estació. Hi participen colles ( colles ) carrosseres de la Costa Brava .

Sant Feliu de Boada

Peratallada

Peratallada, es un pequeño pueblo perteneciente al municipio de Forallac, Bajo Ampurdán. Fue declarado Conjunto Histórico-Artístico por ser uno de los núcleos de arquitectura medieval más importantes y mejor conservados de Cataluña. Según diversas referencias, los primeros orígenes de Peratallada fueron posiblemente calcolíticos, posteriormente con mejor conocimiento de restos arqueológicos, podemos citar que la cultura romana se asentó por lo que hoy es la villa y su entorno geográfico. Estudios realizados por D,Miguel Oliva Prat, cita la localización de un Oenochoe en la finca denominada "Mas del Bou Negre, hallado por sus propietarios realizando labores agrícolas. Posteriormente se llevó a cabo una prospección hallándose diversas cerámicas comunes de época romana y cerámicas de las llamadas sigillatas sudgálicas. Durante 1969, durante la restauración efectuada en el castillo, después de su adquisición por los condes de Torroella de Montgrí, fueron apareciendo diversos fragmentos cerámicos, vidrios típicamente medievales mezclados con restos de procedencia romana e incluso prerromana. En 1975 Los investigadores Jaime Rio-Miranda Alcón y Jordi Lluis de La Pinta Rodríguez, miembros del ADAUP de Barcelona, en una visita por el lugar observaron en un acceso entre pinos, que se encontraban superficialmente diversos fragmentos cerámicos de época romana que evidenciaban sin duda un yacimiento de esta época, fechable a comienzos del siglo I hasta finales del siglo III d/n/e.Los materiales se depositaron en el Museo Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet-Barcelona. Los primeros datos escritos que se tienen del lugar hacen referencia al Castillo de Peratallada del siglo X, por aquel entonces, perteneciente al linaje de los Peratallada y primera edificación que se tiene referencia del lugar, alrededor del cual, fue creciendo la población. Peratallada , és un petit poble pertanyent al municipi de Forallac , Baix Empordà . Va ser declarat Conjunt Històric- Artístic per ser un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants i ben conservats de Catalunya . Segons diverses referències , els primers orígens de Peratallada ser possiblement calcolítics , posteriorment amb millor coneixement de restes arqueològiques , podem citar que la cultura romana es va assentar pel que avui és la vila i el seu entorn geogràfic . Estudis realitzats per D, Miguel Oliva Prat , cita la localització d'un Oenochoe a la finca anomenada " Mas del Bou Negre , trobat pels seus propietaris fent tasques agrícoles . Posteriorment es va dur a terme una prospecció trobant diverses ceràmiques comuns d'època romana i ceràmiques de les trucades sigillates sudgálicas . durant 1969 , durant la restauració efectuada al castell , després de la seva adquisició pels comtes de Torroella de Montgrí , van anar apareixent diversos fragments ceràmics , vidres típicament medievals barrejats amb restes de procedència romana i fins i tot preromana . el 1975 els investigadors Jaume Rio- Miranda Alcón i Jordi Lluís de La Pinta Rodríguez , membres del ADAUP de Barcelona , en una visita pel lloc van observar en un accés entre pins , que es trobaven superficialment diversos fragments ceràmics d'època romana que evidenciaven sens dubte un jaciment de aquesta època , datable al començament del segle I fins al segle III d / n / e.Los materials es van dipositar al Museu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet -Barcelona . Les primeres dades escrits que es tenen del lloc fan referència al Castell de Peratallada del segle X , aleshores , pertanyent al llinatge dels Peratallada i primera edificació que es té referència del lloc, al voltant del qual , va anar creixent la població

Canapost

Canapost es una entidad de población de Forallac , que formaba parte del antiguo municipio de Peratallada antes del nacimiento de Forallac . En el año 2006 tenía 59 habitantes. En el pueblo se llega por una carretera que sale de Vulpellac y lleva hacia Peratallada y Ullastret .El núcleo está formado por una docena escasa de casas construidas al borde de la iglesia parroquial de San Esteban ; algunos otros caseríos , dispersos , pertenecen también a esta parroquia .El lugar se menciona por primera vez en un documento del año 901 con el nombre de Caneposto . En la fundación de la vida canónica en la Sede de Girona , del año 1019 , se alude a un alodio de la parroquia de Canapost . La etimología del topónimo no está clara. Se ha dicho que cana puede tener sentido de hito o piedra de camino , suposición que se avendría con el emplazamiento del lugar en el borde de un antiguo sendero .En 2005 un equipo de arquòlegs descubrieron 18 sarcófagos antropomorfos a pie de la iglesia, originarios del siglo X , según informan los estudios de Carbono 14 realizados por Daniel Punset. Canapost és una entitat de població de Forallac , que formava part de l'antic municipi de Peratallada abans del naixement de Forallac . L'any 2006 tenia 59 habitants . Al poble s'arriba per una carretera que surt de Vulpellac i porta cap Peratallada i Ullastret . El nucli està format per una dotzena escassa de cases construïdes a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve ; alguns altres caserius , dispersos , pertanyen també a aquesta parròquia . El lloc s'esmenta per primera vegada en un document de l'any 901 amb el nom de Caneposto . En la fundació de la vida canònica a la Seu de Girona , l'any 1019 , s'al · ludeix a un alou de la parròquia de Canapost . L'etimologia del topònim no està clara . S'ha dit que canals pot tenir sentit de fita o pedra de camí , suposició que s'avindria amb l'emplaçament del lloc en la vora d'un antic sender . El 2005 un equip de arquòlegs descobrir 18 sarcòfags antropomorfs a peu de l'església, originaris del segle X , segons informen els estudis de Carboni 14 realitzats per Daniel Punset .

Vullpellac

La Bisbal

La Bisbal d'Empordà es un municipio de la provincia de Girona, Catalunya, y capital de la comarca del Bajo Ampurdán. Se asienta sobre el llano del Ampurdán, adyacente al macizo de las Gavarras y regado por el río Daró. Su origen se halla en la villa romana de Fontanetum. Su nombre actual se debe a la cesión de la localidad al obispo de Gerona durante el dominio carolingio.Tradicionalmente la agricultura y ganadería han sido las principales fuentes de riqueza de la población. A comienzos del siglo XX destacó la industria del corcho. En la actualidad, la cerámica industrial y artística representan su principal registro económico y turístico. También es reconocido por sus populares dulces de pastelería. La Bisbal d'Empordà és un municipi de la província de Girona, Catalunya, i capital de la comarca del Baix Empordà. S'assenta sobre la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró. El seu origen es troba a la vila romana de Fontanetum. El seu nom actual es deu a la cessió de la localitat al bisbe de Girona durant el domini carolingio.Tradicionalmente l'agricultura i ramaderia han estat les principals fonts de riquesa de la població. Al començament del segle XX va destacar la indústria del suro. Actualment, la ceràmica industrial i artística representen el seu principal registre econòmic i turístic. També és reconegut per les seves populars dolços de pastisseria.

Calonge

Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.