(BE) Santa Cristina d'aro a Calonge.- (1)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 31.62 mi
- Elevation gain
- 6,358 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 6,306 ft
- Max elevation
- 1,162 ft
- TrailRank
- 61
- Min elevation
- 0 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 6 hours 35 minutes
- Coordinates
- 4076
- Uploaded
- April 16, 2013
- Recorded
- April 2013
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 2896 times, downloaded 75 times
Trail photos
Itinerary description
La disfrutaremos igual que las que encontraremos más adelante y siguiendo la crta. C-253, que son San Antonio de Calonge y Palamós, que atravesaremos por el centro y por donde se quiera ya que hay bastantes alternativas, y que nos llevarán al lado norte de Palamós, para cruzar la C-31 y dirigirnos hacia Vall-Llobrega.
A partir de aquí la carretera se empina y hay una dura subida hasta el cruce de Can Ribot Y Fitor.
Giraremos a la derecha y encontraremos un letrero de madera que nos indica una ruta que no recuerdo, este tramo es el más duro de toda la ruta y muy difícil de seguir, hay momentos en que las regatas que provoca el agua en el camino y las piedras casi te impiden el paso.
Llegaremos a un camino mas ancho y siguiendo recto hay otro de bajada muy pronunciada pero bonita que nos llevará a encontrar la carretera La Bisbal-Calonge.
Comida en Calonge.
Regreso por la carretera a Romanyá, y subida al Golf Masnou, una vez arriba, giro a la derecha, hasta encontrar la rápida bajada por la Urbanización Roca de Malvet,
que nos llevará a Santa Cristina D'aro.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Sortida del Bar Rte.Barnés, després d'esmorzar, en direcció al Golf, passada la C-65, per sota del túnel, girem a l'esquerra i seguim en paral · lel la C-31, fins al Càmping Riembau, que deixarem a la dreta , per passar per davant del club de tennis i travessar la crta.que vá a S'agaró, fins trobar el pont del riu Ridaura que seguirem per l'esquerra, fins arribar a la platja de Plaja D'aro.
La gaudirem igual que les que trobarem més endavant i seguint la crta. C-253, que són Sant Antoni de Calonge i Palamós, que travessarem pel centre i per on es vulgui ja que hi ha bastants alternatives, i que ens portaran al costat nord de Palamós, per creuar la C-31 i dirigir-nos cap Vall- Llobrega.
A partir d'aquí la carretera s'enfila i hi ha una dura pujada fins a la cruïlla de Can Ribot I Fitor.
Girarem a la dreta i trobarem un rètol de fusta que ens indica una ruta que no recordo, aquest tram és el més dur de tota la ruta i molt difícil de seguir, hi ha moments en què les regates que provoca l'aigua en el camí i les pedres gairebé t'impedeixen el pas.
Arribarem a un camí més ample i seguint recte hi ha un altre de baixada molt pronunciada però bonica que ens portarà a trobar la carretera la Bisbal-Calonge.
Dinar a Calonge.
Retorn per la carretera a Romanyà, i pujada al Golf Masnou, un cop a dalt, gir a la dreta, fins a trobar la ràpida baixada per la Urbanització Roca de Malvet,
que ens portarà a Santa Cristina D'aro.
Waypoints
Photo
0 ft
Calonge
Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.
Photo
157 ft
Vall llobrega
Vall-llobrega es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Se encuentra situado al sudoeste de la capital comarcal. Este bonito pueblo tiene una leyenda que explica el porque de su escudo de armas. Como podeís ver hay una cabra montesa. Dice la leyenda que hace mucho tiempo atrás, un domingo en que se oficiava misa en la antigua iglesia de San Mateo(románica) se empezó a oír el berrido de una cabra salvaje, apostada cerca de la entrada que esta orientada al oeste. Los fieles que asistían al oficio estuvieron un buen rato oyendo los berridos; el cura mando a acallar dicho animal. Algunos hombres salieron y espantaron al animal. Iniciada otra vez la misa, al poco, los berridos de la cabra se volvieron a escuchar en todo el pequeño valle. Con una insistencia casi sobrenatural. El capellán algo nervioso y molesto salió del templo para presenciar como la cabra sobre sus patas traseras se elevaba hacia el cielo, aquello hizo que los asistentes, también movidos por la curiosidad salieran al exterior. Y entoces ocurrió, cuando al parecer todo el mundo estaba en el exterior, el techo de la iglesia se derrumbó de un solo golpe, cayo a plomo sobre la nave central. De no ser por la cabra montesa y su proverbial aviso, seguro que una cantidad importante de ciudadanos de Vall-llobrega hubeiran muerto o resultado heridos. En la antigüedad ir a misa era un acto de fe casi obligado, pero también un acto social con los vecinos. Dicen que por este motivo el escudo de armas lleva incorporada la cabra montesa. La Iglesia se puede visitar, se observan que las paredes están íntegras con una considerable altura pero el techo no existe. Vall- llobrega és un municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona , Catalunya . Es troba situat al sud-oest de la capital comarcal . Aquest bonic poble té una llegenda que explica el perquè del seu escut d'armes . Com podeu veure hi ha una cabra salvatge . Diu la llegenda que fa molt temps enrere , un diumenge en què es oficiava missa a l'antiga església de Sant Mateu ( romànica ) es va començar a sentir el bram d'una cabra salvatge , apostada a prop de l'entrada que està orientada a l'oest. Els fidels que assistien a l'ofici van estar una bona estona escoltant els brams , el capellà comandament a callar aquest animal . Alguns homes van sortir i van espantar l'animal . Iniciada una altra vegada la missa , al poc, els brams de la cabra es van tornar a escoltar en tot la petita vall . Amb una insistència gairebé sobrenatural . El capellà una mica nerviós i molest va sortir del temple per presenciar com la cabra sobre les seves potes del darrere s'elevava cap al cel , allò va fer que els assistents , també moguts per la curiositat sortissin a l'exterior . I entoces va passar, quan pel que sembla tothom estava a l'exterior, el sostre de l'església es va ensorrar d'un sol cop, va caure a plom sobre la nau central . Si no fos per la cabra salvatge i la seva proverbial avís , segur que una quantitat important de ciutadans de Vall- llobrega hubeiran mort o resultat ferits . En l'antiguitat anar a missa era un acte de fe gairebé obligat , però també un acte social amb els veïns . Diuen que per aquest motiu l'escut d'armes porta incorporada la cabra salvatge . L'Església es pot visitar , s'observen que les parets estan íntegres amb una considerable altura però el sostre no existeix.
Photo
46 ft
Platja D'aro
Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.
Photo
175 ft
Riera dels Molins
La Riera dels Molins o la Riera de Cabañas es un arroyo de la cuenca de Calonge en Catalunya. Nace en la Sierra del Escorpí en el Macizo de las Gavarres cerca del Dolmen de la Cueva d'en Daina y del término municipal de Romanyà y desemboca en la Riera de Calonge en Calonge. Es un río de tipo estacional que a menudo se seca en verano. Su nombre proviene de los cinco molinos que se encuentran en sus márgenes. La presencia de tantos molinos en un arroyo que hoy se seca casi todo el año puede sorprender. Antes de la sobreexplotación de las aguas, el manto freático era más alto y el caudal en otoño, la estación a la que había que moler las cosechas, era suficiente para accionar tanto de molinos. Su nombre alternativo proviene del Vizcondado de Cabanyes, un título concedido en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes y Bou.
Photo
54 ft
Sant Antoni de Calonge
Es un Munucipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.
You can add a comment or review this trail
Comments