(BE) Santa Cristina d'Aro a Castell D'aro por el cauce central del Río Ridaura,S'agaró,Sant Feliu y golf.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 11.24 mi
- Elevation gain
- 1,627 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,572 ft
- Max elevation
- 318 ft
- TrailRank
- 59
- Min elevation
- 0 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 2 hours 31 minutes
- Coordinates
- 1470
- Uploaded
- March 5, 2014
- Recorded
- March 2014
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 1303 times, downloaded 27 times
Trail photos
Itinerary description
Lo que empezó como un paseo en bicicleta se transformó en un recorrido único, ya que es la primera vez que se me ocurrió pasar por el centro del lecho del Río Ridaura.Lo acababan de limpiar, y no pasaba agua.Es una experiencia diferente ya que vas pasando por unos terrenos que anteriormente siempre habían estado llenos de maleza e imposibles de transitar.
Aunque no siempre se puede circular sobre la bici, si pasas por los lados encuentras zonas duras y sin arena en los que si puedes pasar.
Total animado por ser la primera vez, amplio la ruta a S'agaró y San Feliu de Guixols, para darle un mayor atractivo a la ruta.
En fin, salida de Santa Cristina, directo al río y no lo dejo hasta la altura del Camping Riembau, por la zona del tenis d'aro, llego a S'agaró.Y por la carretera principal a Sant Feliu.
Atravieso la población por nuevas calles que no conocía hasta llegar a la carretera de circumvalación.
De aquí me dirijo a la urbanización El Más Trempat y por un camino que hay al final de la misma, llego al golf y a Santa Cristina.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
El que va començar com un passeig amb bicicleta es va transformar en un recorregut únic , ja que és la primera vegada que s'en va acudir passar pel centre del llit del Riu Ridaura.El acabaven de netejar , i no passava aigua.Es una experiència diferent ja que vas passant per uns terrenys que anteriorment sempre havien estat plens de mala herba i impossibles de transitar .
Tot i que no sempre es pot circular sobre la bici , si passes pels costats trobes zones dures i sense sorra en els quals si pots passar .
Total animat per ser la primera vegada , ampli ho la ruta a S'agaró i Sant Feliu de Guíxols , per donar-li un major atractiu.
En fi , sortida de Santa Cristina , directe al riu i no el deixo fins a l'altura del càmping Riembau , per la zona del tennis d'aro , arribo a S'agaró . I per la carretera principal a Sant Feliu .
Travesso la població per nous carrers que no coneixia fins arribar a la carretera de circumval · lació .
D'aquí em dirigeixo a la urbanització El Més Trempat i per un camí que hi ha al final de la mateixa, arribo al golf i a Santa Cristina .
Waypoints
Photo
25 ft
S'Agaro
S'Agaró es una entidad de población del municipio baixempordanès de Castell -Platja d' Aro . Fue urbanizada en un estilo novecentista de principios del siglo XX , entre la playa de Sant Pol y la de Sa Conca . El núcleo residencial originario está declarado como conjunto histórico protegido como bien cultural de interés nacional. El nombre de « S'Agaró » podría provenir , según Coromines , la palabra Seguer , [ 1 ] aunque otras fuente lo citan como de etimología incierta posiblemente relacionada con la de los topónimos « Sagar / Sagar / Sagàs » . [ 2 ] Aparece escrito en una sola palabra desde al menos el siglo XIV . [ 2 ] En 1916 , el industrial gerundense Josep Ensesa y Pujades inicia un proyecto de urbanización en el que colaborará estrechamente su hijo José Ensesa y Gubert . Las obras se encomiendan al arquitecto Rafael Masó i Valentí . Masó ordena el terreno previendo una serie de espacios públicos ( plazas , avenidas , escaleras y equipamientos deportivos y sociales ) que se integran con las parcelas destinadas a chalets . De estos cabe destacar Senya Blanca , para el propio José Ensesa , el Hostal de la Gavina. Casa diseñada por Rafael Masó En 1924 Masó termina la construcción de la casa de veraneo llamada Senya Blanca . En 1927 la ciudad residencial se da a conocer con el nombre de segar o Segueró , documentados desde el siglo XIV . Dicha urbanización se basó en un estilo novecentista y armónico , destinado a la alta burguesía . [ 3 ] En 1932 se inaugura el Hostal de la Gavina . En 1935 muerto Rafael Masó y el arquitecto Francesc Folguera asume la dirección de los trabajos . La obra arquitectónica , de una severa armonía en sus proporciones cuenta además con la presencia de la Venus de S'Agaró , obra de Joan Rebull . Durante la guerra civil las obras se paralizan y son retomadas a partir de 1940 . Francesc Folguera sigue las líneas generales trazadas por Masó , a las que da asimismo un carácter personal . Se inician los trabajos del camino de Ronda que bordeará el mar entre zonas boscosas , y los jardines de la loggia de Senya Blanca ; de estilo Brunelleschi en la finca Ensesa . De 1940 data la construcción de la iglesia de Nuestra Señora de la Esperanza , de estilo neobarroco , obra igualmente de Francesc Folguera . Al morir Folguera , Adolf Florensa continuó las obras sin apartarse de los cánones establecidos por sus promotores . A partir de 1950 se desarrolla una gran actividad cultural y deportiva , siempre promovidas por la familia Ensesa , alcanzando un gran prestigio internacional . Algunas de las obras , como la Casa sibilante o la misma residencia de los Ensesa , Senya Blanca han sido consideradas hitos de la arquitectura catalana por Narcís Comadira o Joan Tarrús . Con el tiempo , esta urbanización se hizo muy exclusiva y la élite internacional se hizo construir chalets de veraneo . Igualmente, la presencia del hotel de gran lujo La Gavina atrajo grandes personalidades , como actores , actrices , escritores o políticos . Actualmente, la urbanización mantiene ese estatuto y personalidades catalanas tienen una residencia de vacaciones. S'Agaró és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell -Platja d'Aro . Va ser urbanitzada en un estil noucentista de principis del segle XX , entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca . El nucli residencial originari està declarat com a conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional . El nom de « S'Agaró » podria provenir , segons Coromines , la paraula Seguer , [ 1] encara que altres font el citen com d'etimologia incerta possiblement relacionada amb la dels topònims « Sagar / Sagar / Sagàs » . [ 2 ] Apareix escrit en una sola paraula des d'almenys el segle XIV . [ 2 ] El 1916 , l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades inicia un projecte d'urbanització en el qual col · laborarà estretament el seu fill José Ensesa i Gubert . Les obres s'encomanen a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí . Masó ordena el terreny preveient una sèrie d'espais públics ( places , avingudes , escales i equipaments esportius i socials ) que s'integren amb les parcel · les destinades a xalets . D'aquests cal destacar Senya Blanca , per al mateix José Ensesa , l'Hostal de la Gavina . Casa dissenyada per Rafael Masó El 1924 Masó acaba la construcció de la casa d'estiueig anomenada Senya Blanca . El 1927 la ciutat residencial es dóna a conèixer amb el nom de segar o Segueró , documentats des del segle XIV . Aquesta urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic , destinat a l'alta burgesia . [ 3 ] El 1932 s'inaugura l'Hostal de la Gavina . El 1935 mort Rafael Masó i l'arquitecte Francesc Folguera assumeix la direcció dels treballs . L'obra arquitectònica , d'una severa harmonia en les seves proporcions compta a més amb la presència de la Venus de S'Agaró , obra de Joan Rebull . Durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940 . Francesc Folguera segueix les línies generals traçades per Masó , a les quals dóna així mateix un caràcter personal . S'inicien els treballs del camí de Ronda que vorejarà el mar entre zones boscoses , i els jardins de la loggia de Senya Blanca , d'estil Brunelleschi a la finca Ensesa . De 1940 data la construcció de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança , d'estil neobarroc , obra igualment de Francesc Folguera . En morir Folguera , Adolf Florensa va continuar les obres sense apartar-se dels cànons establerts pels seus promotors . A partir de 1950 es desenvolupa una gran activitat cultural i esportiva , sempre promogudes per la família Ensesa , aconseguint un gran prestigi internacional . Algunes de les obres , com la Casa sibilant o la mateixa residència dels Ensesa , Senya Blanca han estat considerades fites de l'arquitectura catalana per Narcís Comadira o Joan Tarrús . Amb el temps , aquesta urbanització es va fer molt exclusiva i l'elit internacional es va fer construir xalets d'estiueig . Igualment , la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina va atreure grans personalitats , com a actors , actrius , escriptors o polítics . Actualment , la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes tenen una residència de vacances
Photo
27 ft
Sant Feliu de guixols
San Feliu de Guíxols1 es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Girona situada en pleno corazón de la Costa Brava, a orillas del mar Mediterráneo, en la comunidad autónoma de Catalunya. Es un importante centro vacacional. Ha contribuido a su notoriedad Carmen Cervera, que posee una casa desde hace décadas y está impulsando la creación de un museo en el monasterio, construido en 1723 por los monjes benedictinos. El municipio de San Feliu de Guíxols se sitúa en la Costa Brava centro, entre los municipios de costa de Castillo de Aro y Santa Cristina de Aro. La cabeza de municipio se enclava en la bahía de San Feliu, entre los cerros de San Telmo y de Forques. Se encuentra rodeada de colinas y bosques de pinos, encinas y alcornoques. Su clima es mediterráneo y las temperaturas suaves todo el año. El principal acceso a la ciudad es por carretera. La carretera general C-65 permite el enlace con la autovía C-31 para después conectar con la autopista del Mediterráneo, el eje viario principal de Cataluña. Existen dos salidas - Sant Feliu Norte y Sur - para acceder a la ciudad. Igualmente, la carretera C-253 facilita la comunicación de la ciudad con las localidades vecinas, como Sagaró, Playa de Aro o Palamós, de la misma manera que la GI-682 conecta San Feliu de Guíxols con Tosa de Mar. Otro sistema de comunicación del cual dispone San Feliu de Guíxols es el puerto. El puerto de San Feliu de Guíxols se ha convertido fundamentalmente en un puerto deportivo. Hasta 1969 el municipio dispuso de conexión ferroviaria con Gerona por medio de un ferrocarril de vía estrecha (75 cm) construido en el 1892 y que atravesaba la planicie selvatana del Gironés y el Valle de Aro. El viaje (Gerona a San Feliu) duró casi dos horas (en autobús, en 2012, 55 minutos). La estación más cercana es Caldas de Malavella que se encuentra a 20 kilómetros de San Feliu de Guíxols. La ciudad de San Feliu fue uno de los centros más importantes de la industria del corcho bajoampurdanesa y hasta la crisis de los años 30 del siglo XX supuso la actividad económica dominante. A partir de los años 50 San Feliu de Guíxols se incorporó de lleno al turismo que en esta ciudad tiene un marcado carácter familiar. En la actualidad el turismo se ha convertido sin duda en la actividad principal aunque la ciudad mantiene aún actividad en el sector del corcho. Es una población con una excelente oferta de servicios: centros comerciales, bares, restaurantes, entre otros. Incluso llegó a existir una plaza de toros. Es muy concurrido el mercado que se celebra todos los domingos y que se remonta siglos atrás. El Festival Internacional de la Porta Ferrada: Instituido en 1958, es el más antiguo de Cataluña. se celebra en diferentes ubicaciones de la ciudad - monasterio, puerto, teatro - auditorio municipal. Con los años ha ido aumentando en importancia internacional y es uno de los principales festivales de Cataluña. Engloba teatro, música y danza. Suele realizarse en verano. Porta Ferrada: Así llamados los restos de un edificio que se cree fue el palacio de un abad o de un gobernador civil carolingio. Ermita de San Telmo. Capilla de 1723 construida sobre los restos del antiguo castillo de defensa. En ella se celebró una misa por el difunto barón Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza. Se puede disfrutar de una vista panorámica de toda la costa, desde ese mirador se cree que el periodista Ferran Agulló tuvo la idea de bautizar la Costa Brava con ese mismo nombre. Pedralta:Se trata de la piedra basculante más grande de Europa. Se sitúa entre los términos municipales de Santa Cristina de Aro y San Feliu de Guíxols. El paseo marítimo: Abierto en el 1833 entre la antigua ciudad medieval y la playa, poco a poco este gran espacio urbano organizado en forma de paseo con árboles plataneros se fue llenando de casas señoriales que sustituyeron las antigua casas medievales de los pescadores. Pueden contemplarse aún antiguas mansiones como la Casa Patxot - sede de la Cámara de Comercio de la ciudad -. La configuración de un paseo eminentemente burgués permanece en su más fundamental esencia. Vista parcial de Nou casino La Constància. Institución alojada en un inmueble modernista mozárabe, más conocida por el sobrenombre de casino dels nois. El edificio del casino fue construido por el arquitecto General Guitart al 1888. Reloj de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada en el número 40 del Paseo del Mar. Casa del rico industrial Rafael Patxot fue levantada entre el 1917 y el 1920 por el arquitecto Albert Juan i Torner. Se trata de la casa señorial conservada más relevante y lujosa de la ciudad. Durante largo tiempo la casa acogió un observatorio astronómico del mismo Patxot. Actualmente acoge la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Sant Feliu de Guíxols. Casas señoriales El Ayuntamiento. Construido en el 1547, construido de con formas sobrias y con un gótico muy tardío como estilo de la construcción en un momento en el cual se construía con los cánones renacentistas, el Ayuntamiento de la ciudad ha sobrevivido a todas las destrucciones bélicas y a la especulación inmobiliaria. El edificio actual tiene añadida una torre levantada en el 1847 y una ampliación posterior de los años 40 y 50 del siglo XX. La antigua estación de tren.Estación terminal de la línea ferroviaria de Sant Feliu de Guíxols a Gerona fue construida entre 1889 y 1892 por los arquitectos Rafael Coderch y Gabriel March en un estilo neoclásico industrial austero. Símbolo del progreso durante mucho tiempo, sirvió hasta el 1969, año en el cual se clausuró la línea. Hoy en día se utiliza como escuela pública, llamada Col·legi L'Estació. La gran emigración que se produjo en busca de fortuna en América, ha dado figuras tales en los Estados Unidos como [Rudolf Matas], considerado en los Estados Unidos como el padre de la cirugía moderna, hijo de Teresa Jordá de Sant Felíu de Guíxols. El Dr. Matas, cuyo padre fue Narcís Hereu de Girona, erradicó la fiebre amarilla de Nueva Orleáns. Fue el Jefe Médico del ejército de los EEUU durante la primera guerra mundial. La cátedra de medicina de la Universidad de Tulane (Nueva Orleáns), lleva su nombre. Sant Feliu de Guíxols1 és un municipi de la comarca del Baix Empordà , a la província de Girona situada en ple cor de la Costa Brava , a la vora del mar Mediterrani , a la comunitat autònoma de Catalunya . És un important centre de vacances . Ha contribuït a la seva notorietat Carmen Cervera , que posseeix una casa des de fa dècades i està impulsant la creació d'un museu al monestir , construït en 1723 pels monjos benedictins . El municipi de Sant Feliu de Guíxols se situa a la Costa Brava centre , entre els municipis de costa de Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro . El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu , entre els turons de Sant Elm i de Forques . Es troba envoltada de turons i boscos de pins , alzines i sureres . El seu clima és mediterrani i les temperatures suaus tot l'any . El principal accés a la ciutat és per carretera . La carretera general C -65 permet l'enllaç amb l'autovia C -31 per després connectar amb l'autopista del Mediterrani , l'eix viari principal de Catalunya . Hi ha dues sortides - Sant Feliu Nord i Sud - per accedir a la ciutat . Igualment , la carretera C - 253 facilita la comunicació de la ciutat amb les localitats veïnes , com Sagaró , Platja d'Aro o Palamós , de la mateixa manera que la GI -682 connecta Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar Un altre sistema de comunicació del qual disposa Sant Feliu de Guíxols és el port . El port de Sant Feliu de Guíxols s'ha convertit fonamentalment en un port esportiu . Fins 1969 el municipi va disposar de connexió ferroviària amb Girona per mitjà d'un ferrocarril de via estreta ( 75 cm ) construït al 1892 i que travessava la plana selvatana del Gironès i la Vall de Aro . El viatge ( Girona Sant Feliu ) va durar gairebé dues hores ( amb autobús , el 2012 , 55 minuts ) . L'estació més propera és Caldes de Malavella que es troba a 20 quilòmetres de Sant Feliu de Guíxols . La ciutat de Sant Feliu va ser un dels centres més importants de la indústria del suro baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX va suposar l'activitat econòmica dominant . A partir dels anys 50 Sant Feliu de Guíxols es va incorporar de ple al turisme que en aquesta ciutat té un marcat caràcter familiar . En l'actualitat el turisme s'ha convertit sens dubte en l'activitat principal encara que la ciutat manté encara activitat en el sector del suro . És una població amb una excel · lent oferta de serveis : centres comercials , bars , restaurants , entre d'altres . Fins i tot va arribar a existir una plaça de toros . És molt concorregut el mercat que se celebra tots els diumenges i que es remunta segles enrere . El Festival Internacional de la Porta Ferrada : Instituït el 1958 , és el més antic de Catalunya . se celebra a diferents ubicacions de la ciutat - monestir , port, teatre - auditori municipal . Amb els anys ha anat augmentant en importància internacional i és un dels principals festivals de Catalunya . Engloba teatre , música i dansa . Sol realitzar a l'estiu. Porta Ferrada : Així cridats les restes d'un edifici que es creu va ser el palau d'un abat o d'un governador civil carolingi . Ermita de Sant Elm . Capella de 1723 construïda sobre les restes de l'antic castell de defensa . S'hi va celebrar una missa pel difunt baró Hans Heinrich Thyssen - Bornemisza . Es pot gaudir d'una vista panoràmica de tota la costa , des d'aquest mirador es creu que el periodista Ferran Agulló va tenir la idea de batejar la Costa Brava amb aquest mateix nom . Pedralta : Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa . Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols . El passeig marítim : Obert l' any 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja , a poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig amb arbres plataners es va anar omplint de cases senyorials que van substituir les antiga cases medievals dels pescadors . Poden contemplar encara antigues mansions com la Casa Patxot - seu de la Cambra de Comerç de la ciutat - . La configuració d'un passeig eminentment burgès roman en el seu més fonamental essència . Vista parcial de Nou casino La Constància . Institució allotjada en un immoble modernista mossàrab , més coneguda pel sobrenom de Casino dels nois . L'edifici del casino va ser construït per l'arquitecte General Guitart al 1888 . Rellotge de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada al número 40 del Passeig del Mar Casa del ric industrial Rafael Patxot va ser aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner . Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat . Durant llarg temps la casa va acollir un observatori astronòmic del mateix Patxot . Actualment acull la Cambra de Comerç , Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols . cases senyorials L'Ajuntament . Construït en el 1547 , construït de amb formes sòbries i amb un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb els cànons renaixentistes , l'Ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl · liques ia l'especulació immobiliària . L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX . L'antiga estació de tren.Estación terminal de la línia ferroviària de Sant Feliu de Guíxols a Girona va ser construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster . Símbol del progrés durant molt temps, va servir fins al 1969 , any en el qual es va clausurar la línia. Avui dia s'utilitza com a escola pública , anomenada Col · legi l'Estació . La gran emigració que es va produir a la recerca de fortuna a Amèrica , ha donat figures com als Estats Units com [ Rudolf Matas ] , considerat als Estats Units com el pare de la cirurgia moderna , fill de Teresa Jordà de Sant Feliu de Guíxols . El Dr Matas , el pare va ser Narcís Hereu de Girona , va eradicar la febre groga de Nova Orleans . Va ser el cap mèdic de l' exèrcit dels EUA durant la primera guerra mundial . La càtedra de medicina de la Universitat de Tulane (Nova Orleans ) , porta el seu nom .
Photo
158 ft
Golf Santa Cristina D'aro
El golf de Santa Cristina d'aro tiene más de 50 años de antiguedad.El campo de Golf de 18 hoyos inaugurado el 1962 fue diseñado por Hamilton Stutt & Co.. Combina un recorrido muy técnico en la primera vuelta con otro mucho más relajado en la segunda. Los primeros nueve hoyos, rodeados de bosques de pinos y alcornoques, se diferencian de los otros nueve situados en el llano con calles muy anchas, que nos llevan hasta el hoyo 18, bajo la Casa Club, típica masía catalana del 1841. El campo se empezó a jugar con seis hoyos, luego fueron nueve y ya dieciocho en 1969. El golf de Santa Cristina d'aro té més de 50 anys d'antiguedad.El camp de golf de 18 forats inaugurat el 1962 va ser dissenyat per Hamilton Stutt & Co. Combina un recorregut molt tècnic a la primera volta amb un altre molt més relaxat en la segona. Els primers nou forats, envoltats de boscos de pins i sureres, es diferencien dels altres nou situats en el pla amb carrers molt amples, que ens porten fins al forat 18, sota la Casa Club, típica masia catalana del 1841. El camp es va començar a jugar amb sis forats, després van ser nou i ja divuit el 1969.
You can add a comment or review this trail
Comments