(BE) Santa Cristina D'Aro a Llafranc (2)

Barraca d'en Dalí

Situada en los alrededores de la platja d’es Castell, en Palamós, la denominada barraca d’en Dalí es un pequeño taller, hoy vacío, que sin embargo cuenta tras de sí una curiosa historia relacionada con el genial pintor. La barraca de Dalí se puede visitar exteriormente en la actualidad tal y como era entonces. La puerta permite vislumbrar algo de su interior, el cual permanece prácticamente vacío. Dalí estuvo allí, tenemos fotos que lo atestiguan, la barraca se hizo en honor a él y su obra, aunque tenemos la total seguridad de que en su interior no surgió la fuente inspiradora del pintor en forma de obra. Situada en els voltants de la platja d'es Castell, a Palamós, l'anomenada barraca d'en Dalí és un petit taller, avui buit, que no obstant això compte després de si una curiosa història relacionada amb el genial pintor. La barraca de Dalí es pot visitar exteriorment en l'actualitat tal com era aleshores. La porta permet albirar una mica del seu interior, el qual roman pràcticament buit. Dalí hi va ser, tenim fotos que ho testifiquen, la barraca es va fer en honor a ell i la seva obra, encara que tenim la total seguretat que en el seu interior no va sorgir la font inspiradora del pintor en forma d'obra.

Camino cortado

Platja d'aro

Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.

Sant Antoni de Calonge

Es un Municipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.

Palamos

Palamós nació , pues, como una plaza fuerte , y no adquirió un carácter plenamente urbano hasta el siglo XIX . Del mar le vinieron muy pronto los peligros . Las incursiones violentas , como las que sufrió a manos de las fuerzas del pirata turco Barbarroja en 1543 , y la presión de soportar la presencia continuada de tropas de diferentes banderas no podían permitirse más que un crecimiento económico y demográfico lento. El puerto,el primer muelle fue construido en el siglo XV , y tuvo que ser rehecho y mejorado en varias ocasiones , hasta que a finales del siglo XIX , una burguesía vinculada a la industria del corcho y al comercio marítimo , forzó el diseño de una nueva infraestructura capaz de dar refugio a los barcos de cabotaje y los primeros vapores , al tiempo que debía facilitar las operaciones de carga y descarga . Ligado a la industria floreciente del corcho , el puerto recibía y distribuía toda la producción , primero de témpanos , después de tapones , tanto la local como de la comarca .La piedra para el puerto , no se tuvo que ir a buscar muy lejos, ya que poco a poco se abrió un boquete que comerse el promontorio del Pedró que conducía a la Punta d'es Molí, en la punta de costa que más entra en el mar. De esta gran operación se guarda el recuerdo de la primera piedra que se puso el día de la Fiesta Mayor de 1902 . El puerto siempre ha visto el trabajo de los pescadores. Los recuentos fiscales del siglo XVIII dan noticia del número de laúdes para pescar . La pesca tenía, además de su carácter recolector, primario , un carácter manufacturero que se concretaba en la industria de la salazón de pescado y la comercialización y afaiçonament del coral . La principal pesca era el pescado azul , sardina y anchoa que se exportaba sobre todo en Barcelona .Del puerto salieron también los grandes barcos que buscaban la suerte en el comercio con América . Alumnos palamosins pasaron por la escuela de pilotos de Arenys de Mar en busca de los conocimientos y destrezas necesarias para atravesar el Atlántico . Dos casas armadoras fueron protagonistas de la actividad marítima local: la casa Matas y la Ribera . Fragatas como la Palamós , Cataluña , o Villa de Palamós llevaban materiales de obra hacia Cuba mientras que de vuelta venían cargados de café, pino melis , etc . La casa Ribera tuvo el primer vapor , el Mercedes , que hacía la ruta Palamós- Roses- Barcelona . El puerto nos evoca una historia de resonancias francesas, turcas , inglesas o italianas , siempre marineras . Explica el origen de la villa y señala su evolución . A partir de los setenta , la dimensión turística del puerto marca y empuja una nueva y fructífera actividad económica . El puerto sigue siendo el escenario de los fracasos y de los éxitos, de los retos que el futuro del sector marítimo y de la comunidad entera debe encarar Palamós va néixer,com una plaça forta , i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX . Del mar li van venir molt aviat els perills . Les incursions violentes , com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa el 1543 , i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent . El port , el primer moll va ser construït al segle XV , i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions , fins que a finals del segle XIX , una burgesia vinculada a la indústria del suro i al comerç marítim , va forçar el disseny d'una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i els primers vapors , alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega . Lligat a la indústria florent del suro , el port rebia i distribuïa tota la producció , primer de blocs de gel, després de taps , tant la local com de la comarca . La pedra per al port , no haver d'anar a buscar molt lluny , ja que a poc a poc es va obrir un esvoranc que menjar-se el promontori del Pedró que conduïa a la Punta d'es Molí , a la punta de costa que més entra al mar. D'aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major de 1902 . El port sempre ha vist el treball dels pescadors . Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaüts per pescar . La pesca tenia , a més del seu caràcter recol • lector , primari , un caràcter manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall . La principal pesca era el peix blau , sardina i anxova que s'exportava sobretot a Barcelona . Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica . Alumnes palamosins van passar per l'escola de pilots d'Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l'Atlàntic . Dues cases armadores van ser protagonistes de l'activitat marítima local : la casa Matas i la Ribera . Fragates com la Palamós , Catalunya , o Vila de Palamós portaven materials d'obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè , pi melis , etc . La casa Ribera va tenir el primer vapor , el Mercedes , que feia la ruta Palamós - Roses -Barcelona . El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques , angleses o italianes , sempre marineres . Explica l'origen de la vila i assenyala la seva evolució . A partir dels setanta , la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica . El port segueix sent l'escenari dels fracassos i dels èxits , dels reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d'encarar.

Marina de Palamós

La fosca

Castell de Sant Esteve

El castillo de San Esteban de Mar es un castillo en ruinas situado en lo alto de un acantilado en el término municipal de Palamós, en el Bajo Ampurdán, entre la playa de la Fosca y la cala de S'Alguer. Sólo se conservan algunas bases de torre y algunos muros. El castillo fue construido sobre una villa romana que, a su vez, seguramente fue construida sobre un asentamiento íbero. Los primeros documentos que lo citan datan del siglo XIII, cuando Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, lo compró en la Seo de Gerona en 1277 en nombre del rey Pedro III de Aragón; pertenecía a la parroquia de Santa Eugenia de Vilaroman. Durante la edad media lo poseyeron diferentes señores feudales: Simon de Geronella, Jaime de Cornellá, Bernat Pallarés (Barcelona), su hijo Pedro Pallarés y, finalmente, Berenguer de Cruïlles, importante señor feudal del Ampurdán, que lo compró a el dueño anterior por 20.000 sueldos barceloneses. Durante la Guerra de los Remensas fue derribado casi en su totalidad y estuvo abandonado hasta que en los siglos XVI-XVII fue reconvertido en casa de campo. El castell de Sant Esteve de Mar és un castell en ruïnes situat a la part alta d'un penya-segat al terme municipal de Palamós, al Baix Empordà, entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer. Només es conserven algunes bases de torre i alguns murs. El castell va ser construït sobre una vila romana que, al seu torn, segurament va ser construïda sobre un assentament iber. Els primers documents que el citen daten del segle XIII, quan Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, el va comprar a la Seu de Girona en 1277 en nom del rei Pere III d'Aragó; pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vilaroman. Durant l'edat mitjana ho van posseir diferents senyors feudals: Simon de Geronella, Jaume de Cornellà, Bernat Pallarés (Barcelona), el seu fill Pere Pallarés i, finalment, Berenguer de Cruïlles, important senyor feudal de l'Empordà, que el va comprar a l'amo anterior per 20.000 sous barcelonins. Durant la Guerra dels Remences va ser derrocat gairebé íntegrament i va estar abandonat fins que en els segles XVI-XVII va ser reconvertit en casa de camp.

S'alguer

Castell

Sin lugar a dudas, y más allá de su extrema belleza natural, la playa de Es Castell, en Palamós, tiene una indudable importancia en el devenir de la Costa Brava. Hablar de Es Castell es referirse a un auténtico reducto contra la especulación inmobiliaria. A escasos metros de Es Castell, una vez pasado el yacimiento arqueológico, se encuentra la cala de Sa Foradada. El 12 de junio de 1994 la población de Palamós fue consultada en un referendum sobre la construcción de un campo de golf en el paraje natural y virgen conocido como Es Castell. Más del 70% de los participantes se opusieron al proyecto y, por ese motivo, la playa sigue hoy siendo un paraje de singular belleza.Es Castell posee diversas particularidades que hacen de esta playa un reducto único. Se trata de una extensión considerable situada en un continuo de campos y bosques, sin ningún tipo de urbanización en sus márgenes. Pero es que además Es Castell tiene una serie de vestigios históricos de gran valor. Así encontramos el Poblado Ibérico en uno de los extremos de la cala, el izquierdo según se mira al mar, en la punta de Sa Cobertera, alzado sobre un asentamiento original del s. VI a.C., el cual sabemos que fué habitado por esta civilización activamente hasta el s. I d.C. Otros atractivos importantes de la playa son las masías catalanas de época, el estudio de pintura de Salvador Dalí o la casa del internacionalmente conocido pintor Josep Maria Sert. Por todo ello, y por su fácil accesibilidad en vehículo, la playa de Es Castell merece un lugar de honor en el conjunto de paisajes ampurdaneses, y cualquier visitante que se encuentre por la zona debería poder comprobar con sus propios ojos cómo era esta parte de nuestra costa antes de la llegada del turismo y la especulación inmobiliaria. Sense cap dubte, i més enllà de la seva extrema bellesa natural, la platja d'Es Castell, a Palamós, té una indubtable importància en l'esdevenir de la Costa Brava. Parlar d'Es Castell és referir-se a un autèntic reducte contra l'especulació immobiliària. A pocs metres des Castell, un cop passat el jaciment arqueològic, es troba la cala de Sa Foradada. El 12 de juny de 1994 la població de Palamós va ser consultada en un referèndum sobre la construcció d'un camp de golf en el paratge natural i verge conegut com Es Castell. Més del 70% dels participants es van oposar al projecte i, per aquest motiu, la platja segueix avui sent un paratge de singular belleza.Es Castell posseeix diverses particularitats que fan d'aquesta platja un reducte únic. Es tracta d'una extensió considerable situada en un continu de camps i boscos, sense cap tipus d'urbanització en els seus marges. Però és que a més Es Castell té una sèrie de vestigis històrics de gran valor. Així trobem el Poblat Ibèric en un dels extrems de la cala, l'esquerre segons es mira a la mar, a la punta de Sa Cobertera, alçat sobre un assentament original del s. VI aC, el qual sabem que va ser habitat per aquesta civilització activament fins al s. I d.C. Altres atractius importants de la platja són les masies catalanes d'època, l'estudi de pintura de Salvador Dalí o la casa del internacionalment conegut pintor Josep Maria Sert. Per tot això, i per la seva fàcil accessibilitat en vehicle, la platja d'Es Castell mereix un lloc d'honor en el conjunt de paisatges empordanesos, i qualsevol visitant que es trobi per la zona hauria de poder comprovar amb els seus propis ulls com era aquesta part de nostra costa abans de l'arribada del turisme i l'especulació immobiliària.

Calella

Calella de Palafrugell es una entidad de población del municipio de Palafrugell, comarca del Bajo Ampurdán, es una de las pedanías costeras de Palafrugell, situada en plena Costa Brava, una localidad pintoresca y que conserva el antiguo encanto de los pueblos de la zona antes de la llegada del turismo de masas y la especulación inmobiliaria. Pueblo de pescadores situado sobre una costa rocosa, salpicada de pequeñas calas, junto a otro núcleo costero y turístico como Llafranch. En el próximo Cabo de Cap Roig se encuentra ubicado el Jardín botánico de Cap Roig, y en verano se celebra un festival musical Festival de Cap Roig. También es conocido internacionalmente su encuentro anual de habaneras, la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, que reúne a miles de personas en su playa para escuchar este ritmo interpretado por varios grupos, aficionados y también otros de prestigio dentro del género, muy popular en Cataluña. Grupos como Port Bo son originarios de Calella de Palafrugell. En el antiguo Hotel Batlle (era un prostíbulo en toda regla ya desaparecido) el cantante Joan Manuel Serrat compuso su canción Mediterráneo, inspirado en cierto modo por los paisajes de esta localidad de la Costa Brava. Calella de Palafrugell és una entitat de població del municipi de Palafrugell , comarca del Baix Empordà , és una de les pedanies costaneres de Palafrugell , situada a la Costa Brava , una localitat pintoresca i que conserva l'antic encant dels pobles de la zona abans de l'arribada del turisme de masses i l'especulació immobiliària . Poble de pescadors situat sobre una costa rocosa , esquitxada de petites cales , al costat d' un altre nucli costaner i turístic com Llafranc . En el proper Cap de Cap Roig es troba ubicat el Jardí botànic de Cap Roig , ia l'estiu es celebra un festival musical Festival de Cap Roig . També és conegut internacionalment la seva trobada anual d'havaneres , la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell , que reuneix milers de persones a la seva platja per escoltar aquest ritme interpretat per diversos grups , aficionats i també altres de prestigi dins del gènere , molt popular a Catalunya. Grups com Port Bo són originaris de Calella de Palafrugell . A l'antic Hotel Batlle ( era un prostíbul en tota regla ja desaparegut ) el cantant Joan Manuel Serrat va compondre la seva cançó Mediterrani , inspirat en certa manera pels paisatges d'aquesta localitat de la Costa Brava .

Llafranc

Llafranch o (oficialmente y en catalán Llafranc) es una entidad de población del municipio español de Palafrugell, comarca del Bajo Ampurdán, provincia de Gerona, en Cataluña. En 2009 tenía 316 habitantes. Llafranch es una de las pedanías costeras de Palafrugell, situada en plena Costa Brava, una localidad pintoresca y que conserva el antiguo encanto de los pueblos de la zona antes de la llegada del turismo de masas. Pueblo situado sobre una costa rocosa, junto a otro núcleo costero y turístico como Calella de Palafrugell. Junto a Llafranch se encuentra el faro de San Sebastián, con un magnífico mirador en su cima. Llafranc o (oficialment i en català Llafranc) és una entitat de població del municipi espanyol de Palafrugell, comarca del Baix Empordà, província de Girona, a Catalunya. El 2009 tenia 316 habitants. Llafranch és una de les pedanies costaneres de Palafrugell, situada a la Costa Brava, una localitat pintoresca i que conserva l'antic encant dels pobles de la zona abans de l'arribada del turisme de masses. Poble situat sobre una costa rocosa, amb un altre nucli costaner i turístic com Calella de Palafrugell. Al costat de Llafranc hi ha el far de Sant Sebastià, amb un magnífic mirador al cim.