(BE) Santa Cristina D'Aro - LLlafranc.(1)

Sant Antoni de Calonge

Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.

Palamós

Palamós nació , pues, como una plaza fuerte , y no adquirió un carácter plenamente urbano hasta el siglo XIX . Del mar le vinieron muy pronto los peligros . Las incursiones violentas , como las que sufrió a manos de las fuerzas del pirata turco Barbarroja en 1543 , y la presión de soportar la presencia continuada de tropas de diferentes banderas no podían permitirse más que un crecimiento económico y demográfico lento. El puerto,el primer muelle fue construido en el siglo XV , y tuvo que ser rehecho y mejorado en varias ocasiones , hasta que a finales del siglo XIX , una burguesía vinculada a la industria del corcho y al comercio marítimo , forzó el diseño de una nueva infraestructura capaz de dar refugio a los barcos de cabotaje y los primeros vapores , al tiempo que debía facilitar las operaciones de carga y descarga . Ligado a la industria floreciente del corcho , el puerto recibía y distribuía toda la producción , primero de témpanos , después de tapones , tanto la local como de la comarca .La piedra para el puerto , no se tuvo que ir a buscar muy lejos, ya que poco a poco se abrió un boquete que comerse el promontorio del Pedró que conducía a la Punta d'es Molí, en la punta de costa que más entra en el mar. De esta gran operación se guarda el recuerdo de la primera piedra que se puso el día de la Fiesta Mayor de 1902 . El puerto siempre ha visto el trabajo de los pescadores. Los recuentos fiscales del siglo XVIII dan noticia del número de laúdes para pescar . La pesca tenía, además de su carácter recolector, primario , un carácter manufacturero que se concretaba en la industria de la salazón de pescado y la comercialización y afaiçonament del coral . La principal pesca era el pescado azul , sardina y anchoa que se exportaba sobre todo en Barcelona .Del puerto salieron también los grandes barcos que buscaban la suerte en el comercio con América . Alumnos palamosins pasaron por la escuela de pilotos de Arenys de Mar en busca de los conocimientos y destrezas necesarias para atravesar el Atlántico . Dos casas armadoras fueron protagonistas de la actividad marítima local: la casa Matas y la Ribera . Fragatas como la Palamós , Cataluña , o Villa de Palamós llevaban materiales de obra hacia Cuba mientras que de vuelta venían cargados de café, pino melis , etc . La casa Ribera tuvo el primer vapor , el Mercedes , que hacía la ruta Palamós- Roses- Barcelona . El puerto nos evoca una historia de resonancias francesas, turcas , inglesas o italianas , siempre marineras . Explica el origen de la villa y señala su evolución . A partir de los setenta , la dimensión turística del puerto marca y empuja una nueva y fructífera actividad económica . El puerto sigue siendo el escenario de los fracasos y de los éxitos, de los retos que el futuro del sector marítimo y de la comunidad entera debe encarar Palamós va néixer,com una plaça forta , i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX . Del mar li van venir molt aviat els perills . Les incursions violentes , com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa el 1543 , i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent . El port , el primer moll va ser construït al segle XV , i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions , fins que a finals del segle XIX , una burgesia vinculada a la indústria del suro i al comerç marítim , va forçar el disseny d'una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i els primers vapors , alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega . Lligat a la indústria florent del suro , el port rebia i distribuïa tota la producció , primer de blocs de gel, després de taps , tant la local com de la comarca . La pedra per al port , no haver d'anar a buscar molt lluny , ja que a poc a poc es va obrir un esvoranc que menjar-se el promontori del Pedró que conduïa a la Punta d'es Molí , a la punta de costa que més entra al mar. D'aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major de 1902 . El port sempre ha vist el treball dels pescadors . Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaüts per pescar . La pesca tenia , a més del seu caràcter recol · lector , primari , un caràcter manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall . La principal pesca era el peix blau , sardina i anxova que s'exportava sobretot a Barcelona . Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica . Alumnes palamosins van passar per l'escola de pilots d'Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l'Atlàntic . Dues cases armadores van ser protagonistes de l'activitat marítima local : la casa Matas i la Ribera . Fragates com la Palamós , Catalunya , o Vila de Palamós portaven materials d'obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè , pi melis , etc . La casa Ribera va tenir el primer vapor , el Mercedes , que feia la ruta Palamós - Roses -Barcelona . El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques , angleses o italianes , sempre marineres . Explica l'origen de la vila i assenyala la seva evolució . A partir dels setanta , la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica . El port segueix sent l'escenari dels fracassos i dels èxits , dels reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d'encarar.

Info1 Cruce con el carril bici

Info1 Cruce con el carril bici. A 500 metros empieza la subida por el sendero que no hay que confundir con el camino forestal y que empieza a la izquierda del mismo, después de una ligera subida en el arcén. Info1 Cruïlla amb el carril bici. A 500 metres comença la pujada pel corriol que no s'ha de confondre amb el camí forestal i que comença a l'esquerra d'aquest, després d'una lleugera pujada al voral.

Info2 llegada a la zona urbana de Calella

Info2 llegada a la zona urbana de Calella, girar a la derecha para llegar al principio del paseo de Calella y no perderte las primeras vistas de la población. Info2 arribada a la zona urbana de Calella, girar a la dreta per arribar al principi del passeig de Calella i no perdre't les primeres vistes de la població.

Calella 1

Calella de Palafrugell es una entidad de población del municipio de Palafrugell, comarca del Bajo Ampurdán, es una de las pedanías costeras de Palafrugell, situada en plena Costa Brava, una localidad pintoresca y que conserva el antiguo encanto de los pueblos de la zona antes de la llegada del turismo de masas y la especulación inmobiliaria. Pueblo de pescadores situado sobre una costa rocosa, salpicada de pequeñas calas, junto a otro núcleo costero y turístico como Llafranch. En el próximo Cabo de Cap Roig se encuentra ubicado el Jardín botánico de Cap Roig, y en verano se celebra un festival musical Festival de Cap Roig. También es conocido internacionalmente su encuentro anual de habaneras, la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, que reúne a miles de personas en su playa para escuchar este ritmo interpretado por varios grupos, aficionados y también otros de prestigio dentro del género, muy popular en Cataluña. Grupos como Port Bo son originarios de Calella de Palafrugell. En el antiguo Hotel Batlle (era un prostíbulo en toda regla ya desaparecido) el cantante Joan Manuel Serrat compuso su canción Mediterráneo, inspirado en cierto modo por los paisajes de esta localidad de la Costa Brava. Calella de Palafrugell és una entitat de població del municipi de Palafrugell , comarca del Baix Empordà , és una de les pedanies costaneres de Palafrugell , situada a la Costa Brava , una localitat pintoresca i que conserva l'antic encant dels pobles de la zona abans de l'arribada del turisme de masses i l'especulació immobiliària . Poble de pescadors situat sobre una costa rocosa , esquitxada de petites cales , al costat d' un altre nucli costaner i turístic com Llafranc . En el proper Cap de Cap Roig es troba ubicat el Jardí botànic de Cap Roig , ia l'estiu es celebra un festival musical Festival de Cap Roig . També és conegut internacionalment la seva trobada anual d'havaneres , la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell , que reuneix milers de persones a la seva platja per escoltar aquest ritme interpretat per diversos grups , aficionats i també altres de prestigi dins del gènere , molt popular a Catalunya. Grups com Port Bo són originaris de Calella de Palafrugell . A l'antic Hotel Batlle ( era un prostíbul en tota regla ja desaparegut ) el cantant Joan Manuel Serrat va compondre la seva cançó Mediterrani , inspirat en certa manera pels paisatges d'aquesta localitat de la Costa Brava .

Calella 2

Calella 2

calella 3

Llafranc

Llafranch o (oficialmente y en catalán Llafranc) es una entidad de población del municipio español de Palafrugell, comarca del Bajo Ampurdán, provincia de Gerona, en Cataluña. En 2009 tenía 316 habitantes. Llafranch es una de las pedanías costeras de Palafrugell, situada en plena Costa Brava, una localidad pintoresca y que conserva el antiguo encanto de los pueblos de la zona antes de la llegada del turismo de masas. Pueblo situado sobre una costa rocosa, junto a otro núcleo costero y turístico como Calella de Palafrugell. Junto a Llafranch se encuentra el faro de San Sebastián, con un magnífico mirador en su cima. Llafranc o (oficialment i en català Llafranc) és una entitat de població del municipi espanyol de Palafrugell, comarca del Baix Empordà, província de Girona, a Catalunya. El 2009 tenia 316 habitants. Llafranch és una de les pedanies costaneres de Palafrugell, situada a la Costa Brava, una localitat pintoresca i que conserva l'antic encant dels pobles de la zona abans de l'arribada del turisme de masses. Poble situat sobre una costa rocosa, amb un altre nucli costaner i turístic com Calella de Palafrugell. Al costat de Llafranc hi ha el far de Sant Sebastià, amb un magnífic mirador al cim.

Mont-ras

Montrás1 (en catalán y oficialmente Mont-ras) es un municipio español de la comarca catalana del Bajo Ampurdán, en la Costa Brava. Además de la capital municipal, incluye los núcleos de población de Canyelles, Molines, la Roqueta y Torre Simona. Las islas Formigues y las del Cap de Planés también forman parte de su término municipal. La economía tradicional se basaba en la agricultura, la ganadería y la producción de tapones de corcho. Actualmente la actividad predominante está ligada al turismo Montrás1 (en català i oficialment Mont-ras) és un municipi espanyol de la comarca del Baix Empordà, a la Costa Brava. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de població de Canyelles, Molines, la Roqueta i Torre Simona. Les illes Formigues i les del Cap de Planés també formen part del seu terme municipal. L'economia tradicional es basava en l'agricultura, la ramaderia i la producció de taps de suro. Actualment l'activitat predominant està lligada al turisme

Info3 fin del sendero único camino derecha C-31 a Calonge

Este es el único sendero más cercano a la C-31 que te permite llegar a Calonge viniendo de Palamós y a la derecha de la Autovía. Aquest és l'únic corriol més proper a la C-31 que et permet arribar a Calonge venint de Palamós ia la dreta de l'Autovia

Info4 salida Urb.Mas Pallí y Mas Rós.

En este punto se encuentra la salida de las urbanizaciones Más Pallí y Más Ros y es donde encuentras el camino de tierra que te lleva a la carretera de Masnou y a Platja D'aro. En aquest punt es troba la sortida de les urbanitzacions Més Pallí i Més Ros i és on trobes el camí de terra que et porta a la carretera de Masnou ja Platja D'aro