(BE) Santa Cristina d'Aro LUGARES DE INTERES EN BICI (1)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 14.2 mi
- Elevation gain
- 2,365 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 2,365 ft
- Max elevation
- 1,256 ft
- TrailRank
- 61
- Min elevation
- 51 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 4 hours 15 minutes
- Coordinates
- 2076
- Uploaded
- December 30, 2013
- Recorded
- December 2013
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 2646 times, downloaded 68 times
Trail photos
Itinerary description
De aqui por el carril bici, via verde, antigua línea del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols,hasta LA ESTACION DE TREN DE BELL-LLOCH, luego seguimos por la GIV-6613, hasta el paraje de la FONT PICANT.
Subiremos por debajo de la línea eléctrica y la de alta tención, hasta encontrar el sendero que nos devolverá otra vez a la GIV-6613, bajaremos unos metros hasta encontrar la IGLESIA DE BELL-LLOCH.
Volveremos a subir por la misma carretera y antes de encontrar la segunda curva a la izquierda, tomaremos un sendero con una subida muy fuerte que nos devolverá a la misma carretera y antes de llegar a la GIV-6612,giraremos a la derecha y por un sendero llegaremos a la carretera anterior y a Romanyá.
En Romanya hay la IGLESIA DE SANT MARTI, y a la salida de la misma, enfrente LA CREU MODERNISTA y EL MENHIR DE LA MURTRA. En la GIV-6612,hay el DOLMEN DE LA COVA D'EN DAIMA.
Regresaremos en dirección al cementerio de Romanya y frente al mismo, hay el camino que pasa por el Gigante del bosque, EL SURO XATO,y siguiendo este camino forestal a la carretera que va a Platja d'aro.
En ella, a la derecha hay el desvío del Puig d'en Ponç, que nos llevara al DOLMEN DE MAS BOUSSARENYS y de aquí por el sendero al carril bici y a Santa Cristina D'aro.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Sortida de les ruïnes de l'església paleocristiana, entre els carrers Pep Ventura i Salvador Dalí, baixada fins a la rodona de la GI-662, on hi ha la CASA MAGICA, pujada per l'Av de l'Església fins a la ESGLÉSIA PARROQUIAL, vorejar per la dreta i baixar a la carretera anterior i al carril bici on trobarem la ANTIGA ESTACIÓ DE TREN, per la part posterior hi ha un camí que vorejant el poble, ens porta al concessionari Opel, a la zona esportiva hi a la carretera que ens portarà al Cementiri Municipal.
D'aquí pel Carril bici, via verda, antiga línia del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols, fins L'ESTACIÓ DE TREN DE BELL-LLOCH, després seguim per la GIV-6613, fins al paratge de la FONT PICANT.
Pujarem per sota de la línia elèctrica i la d'alta tensió, fins a trobar el corriol que ens tornarà una altra vegada a la GIV-6613, baixarem uns metres fins a trobar l'ESGLÉSIA DE BELL-LLOCH.
Tornarem a pujar per la mateixa carretera i abans de trobar la segona corba a l'esquerra, prendrem un corriol amb una pujada molt forta que ens retornarà a la mateixa carretera i abans d'arribar a la GIV-6612, girarem a la dreta i per un corriol arribarem a la carretera anterior i Romanyà.
A Romanyà hi ha l'ESGLÉSIA DE SANT MARTI, hi a la sortida de la mateixa, davant LA CREU MODERNISTA i EL MENHIR DE LA MURTRA. A la GIV-6612, hi ha el DOLMEN DE LA COVA D'EN DAIMA.
Tornarem en direcció al cementiri de Romanyà i enfront del mateix, hi ha el camí que passa pel Gegant del bosc, EL SURO XATO, i seguint aquest camí forestal a la carretera que va a Platja d'aro.
Aquesta a la dreta hi ha el desviament del Puig d'en Ponç, que ens portarà al DOLMEN DE MAS BOUSSARENYS i d'aquí pel corriol al carril bici hi a Santa Cristina D'aro.
Waypoints
Photo
176 ft
Esglesia paleocristiana
Antigua iglesia paleo-cristiana de los siglos IX - XI dc, descubierta en 1962 por L. Esteva. en posteriores excavaciones se encontró en el interior de la iglesia un yacimiento (Hábitat y necrópolis) datado de la baja república de la época romana (S. V dc), y una necrópolis también de la época romana (s. I-III dc). Se encuentra situada a unos trescientos metros a poniente de la iglesia parroquial. Tiene una pequeña nave y ábside truncado, rodeado por un muro rectangular. Según el historiador Joan Badia i Homs, tiene especial interés la disposición de esta cabecera que incluye dos espacios laterales, los cuales recuerdan los Pastoforia los templos paleocristianos de influencia norteafricana, pero con unas dimensiones minúsculas. Se trata, seguramente, de una capilla sepulcral, o bien de la capilla de una villa de tradición romana que perduró como iglesia cementirial. (Bibl. Pedro Cantón y Playà. Las comarcas gerundenses del Paleolítico a los Visigodos. Ed.. Diputación de Girona, Ass.Arqueológica de Girona Antiga església paleo-cristiana dels segles IX - XI d.c., descoberta el 1962 per L. Esteva. En posteriors excavacions es va trobar a l'interior de l'església un jaciment (Hàbitat i necròpolis) datat de la baixa república de l'època romana (S. V d.c.), i una necròpolis també de l'època romana (s. I-III d.c.) .Es troba situada a uns trescents metres a ponent de l'església parroquial. Té una petita nau i absis carrat, envoltat per un mur rectangular. Segons l'historiador Joan Badia i Homs, té especial interès la disposició d'aquesta capçalera que inclou dos espais laterals, els quals recorden els pastoforia dels temples paleocristians d'influència nordafricana, però amb unes dimensions minúscules. Es tracta, segurament, d'una capella sepulcral, o bé de la capella d'una villa de tradició romana que va perdurar com a església cementirial. (Bibl. Pere Cantón i Playà. Les comarques gironines del Paleolític als Visigots. Ed. Diputació de Girona, Ass. Arqueològica de Girona
Photo
118 ft
Casa mágica
Casa catalana del año 1850, con capilla, donde se exponen autómatas, posters, aparatos de magia de diferentes épocas, pinturas, barajas de cartas, tarots, libros, objetos curiosos y fotografías. Importante colección mágica recopilada por el ilusionista internacional XEVI durante su larga trayectoria artística por el mundo Casa catalana de l'any 1850,amb capella, on s'exposen autòmats,pòsters, aparells de màgia de diferents èpoques,pintures,baralles de cartes, tarots,llibres,objectes curiosos i fotografies. Important col-lecció màgica recopilada per l'il-lusionista internacional XEVI durant la seva llarga trajectòria artistica pel món
Photo
173 ft
Esglesia parroquial
Tiene las estructuras básicas de un edificio prerrománico del siglo X. Se combinan en ella elementos de la tradición arquitectónica (arcos de herradura) con elementos de la nueva arquitectura que apareció en el país durante el primer tercio del siglo XI (ábside semicircular con arco presbiteral y elementos decorativos lombardos). El templo tiene dos naves y un crucero. En el lado norte de la iglesia se añadieron tres capillas laterales,probablemente en el siglo XVI o XVII. La iglesia posee un relieve prerrománico y una puerta románica del siglo XII o XIII. La puerta de la fachada principal esrectangular y data del siglo XVIII. La torre-campanario tiene estructuras románicas y se cubrió en el siglo XX con ladrillos verdes. En el interior de la iglesia está el retablo de Santa Cristina, cuyo autor es un maestro catalán del siglo XVI con influencia de la escuela valenciana. Joan Pujades diseñó su estructura. Las pinturas son, probablemente, de Joan Sanches Galindo. En las capillas laterales se conservan igualmente unas telas realizadas en el siglo XX por el artista de Cassà de la Selva, Benet Casabó. Té les estructures bàsiques d'un edifici preromànic del segle X. Es combinen en ella elements de la tradició arquitectònica (arcs de ferradura) amb elements de la nova arquitectura que va aparèixer al país durant el primer terç del segle XI (absis semicircular amb arc presbiteral i elements decoratius llombards). El temple té dues naus i un creuer. Al costat nord de l'església es van afegir tres capelles laterals,probablement al segle XVI o XVII. L'església posseeix un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal és rectangular i data del segle XVIII. La torre-campanar té estructures romàniques i es va cobrir al segle XX amb rajoles verdes. A l'interior de l'església està el retaule de Santa Cristina, l'autor és un mestre català del segle XVI amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades va dissenyar la seva estructura. Les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo. A les capelles laterals es conserven igualment unes teles realitzades al segle XX per l'artista de Cassà de la Selva, Benet Casabó
Photo
105 ft
Estacio de tren
La antigua estación del "Carrilet" de Santa Cristina se usa actualmente como Oficina de Turismo. El "Carrilet" era un tren de vía estrecha que comunicaba Sant Feliu de Guíxols con Girona. Dejó de funcionar el 10 de abril de 1969 tras de 77 años de servicio que se iniciaron en 1892. En su época fue un punto de comunicación vital entre los pueblos de la costa y la capital de la provincia. El "Carrilet" servía de enlace marítimo entre el principal puerto de mercancías de la zona, Sant Feliu de Guíxols, con el resto de la comarca de la Selva, y dotaba la creciente industria corcho-taponera de la zona de un medio de transporte adecuado. Tardaba 2 horas en realizar el recorrido total de 37 km. En Santa Cristina tenía parada en la estación de Santa Cristina y en Font Picant. Este último, lugar estratégico de cruce de caminos entre Romanyà de la Selva, Solius y Bell-lloc. Muy cerca, hay una fuente de agua ferruguinosa (La Font Picant) muy apreciada por sus propiedades medicinales. Hoy en día el antiguo recorrido del "Carrilet" se usa como carril bici y va desde Sant Feliu de Guíxols hasta Olot. L'antiga estació del "Carrilet" de Santa Cristina s'usa actualment com Oficina de Turisme. El "Carrilet" era un tren de via estreta que comunicava Sant Feliu de Guíxols amb Girona. Va deixar de funcionar el 10 d'abril de 1969 després de 77 anys de servei que es van iniciar en 1892. En la seva època va ser un punt de comunicació vital entre els pobles de la costa i la capital de la província. El "Carrilet" servia d'enllaç marítim entre el principal port de mercaderies de la zona, Sant Feliu de Guíxols, amb la resta de la comarca de la Selva, i dotava la creixent indústria surotapera de la zona d'un mitjà de transport adequat . Trigava 2 hores en realitzar el recorregut total de 37 km. A Santa Cristina tenia parada a l'estació de Santa Cristina ia Font Picant. Aquest últim, lloc estratègic d'encreuament de camins entre Romanyà de la Selva, Solius i Bell-lloc. Molt a prop, hi ha una font d'aigua ferruginosa (La Font Picant) molt apreciada per les seves propietats medicinals. Avui en dia l'antic recorregut del "Carrilet" s'usa com a carril bici i va des de Sant Feliu de Guíxols a Olot.
Photo
168 ft
Bell lloch
El "Carrilet" era un tren de vía estrecha que comunicaba Sant Feliu de Guíxols con Girona. Dejó de funcionar el 10 de abril de 1969 tras de 77 años de servicio que se iniciaron en 1892. En su época fue un punto de comunicación vital entre los pueblos de la costa y la capital de la provincia. El "Carrilet" servía de enlace marítimo entre el principal puerto de mercancías de la zona, Sant Feliu de Guíxols, con el resto de la comarca de la Selva, y dotaba la creciente industria corcho-taponera de la zona de un medio de transporte adecuado. Tardaba 2 horas en realizar el recorrido total de 37 km. En Santa Cristina tenía parada en la estación de Santa Cristina y en Font Picant. Este último, lugar estratégico de cruce de caminos entre Romanyà de la Selva, Solius y Bell-lloc. Muy cerca, hay una fuente de agua ferruguinosa (La Font Picant) muy apreciada por sus propiedades medicinales. Hoy en día el antiguo recorrido del "Carrilet" se usa como carril bici y va desde Sant Feliu de Guíxols hasta Olot. El "Carrilet" era un tren de via estreta que comunicava Sant Feliu de Guíxols amb Girona. Va deixar de funcionar el 10 d'abril de 1969 després de 77 anys de servei que es van iniciar en 1892. En la seva època va ser un punt de comunicació vital entre els pobles de la costa i la capital de la província. El "Carrilet" servia d'enllaç marítim entre el principal port de mercaderies de la zona, Sant Feliu de Guíxols, amb la resta de la comarca de la Selva, i dotava la creixent indústria surotapera de la zona d'un mitjà de transport adequat. Trigava 2 hores en realitzar el recorregut total de 37 km. A Santa Cristina tenia parada a l'estació de Santa Cristina ia Font Picant. Aquest últim, lloc estratègic d'encreuament de camins entre Romanyà de la Selva, Solius i Bell-lloc. Molt a prop, hi ha una font d'aigua ferruginosa (La Font Picant) molt apreciada per les seves propietats medicinals. Avui en dia l'antic recorregut del "Carrilet" s'usa com a carril bici i va des de Sant Feliu de Guíxols fins Olot.
Photo
240 ft
Font picant
FONT PICANT, de agua ferruguinosa, y a su lado la FONT DE MARIA RIBES, de agua normal. En 1906 se comercializaba el agua de la Font Picant con bastante éxito, pero a finales de los años sesenta no pudo competir con las nuevas técnicas de comercialización y se dejó de embotellar. FONT PICANT, d'aigua ferruginosa, i al seu costat la FONT DE MARIA RIBES d'aigua normal. El 1906 es comercialitzava l'aigua de la Font Picant amb força èxit, però a la fi dels anys seixanta no va poder competir amb les noves tècniques de comercialització i es va deixar d'embotellar
Photo
355 ft
Esglesia Bell lloch
Es una iglesia prerrománica. Tiene una nave y un ábside de herradura cubierto totalmente con bóveda. En su lado del norte se han excavado, bajo la dirección del arquitecto de Sant Feliu de Guíxols,Lluís Esteva Cruañas, los restos de un edificio cultural de planta circular, adosado a una estrecha aula rectangular que comunicaba con la iglesia. Cuando este edificio cayó en ruina, se construyó en el mismo sitio una capilla románica con ábside de planta semicircular. Edificio primitivo fue construido hacia el siglo VI; la iglesia actual, en el siglo X, y la capilla alzada en las ruinas de la primitiva rotonda, en el siglo XI. La rectoría, adosada a la iglesia, data del siglo XVIII. És una església preromànica. Té una nau i un absis de ferradura cobert totalment amb volta. En el seu costat del nord s'han excavat, sota la direcció l'arquitecte de Sant Feliu de Guíxols,Lluís Esteva Cruañas, les restes d'un edifici cultural de planta circular,adossat a una estreta aula rectangular que comunicava amb l'església. quan aquest edifici va caure en ruïna, es va construir en el mateix lloc una capella románica amb absis de planta semicircular.Edifici primitiu va ser construït cap al segle VI; l'església actual, al segle X, ila capella alçada en les ruïnes de l'primitiva rotonda, al segle XI. La rectoria, adossada a l'església, data del segle XVIII
Photo
1,036 ft
Iglesia de Sant Marti de Romannya
La preciosa iglesia de Sant Martí es un templo con planta de cruz griega, cuyo brazo de levante forma el ábside. El edificio está cubierto con bóvedas cilíndricas, reforzadas por arcos de herradura. Se considera una construcción prerrománica muy evolucionada, ya que la disposición en planta, los arcos de herradura y la tecnología usada en la construcción es tradicional de los edificios prerrománicos, pero también contiene elementos románicos, como por ejemplo las ventanas de doble alféizar. Data de finales del siglo X.Las ventanas de doble alféizar y el aparejo bastante regular de los muros ya dejan entrever las formas románicas. El suelo de la iglesia está hecho con losas de piedra, indicando su antigüedad. La imagen de madera del interior representa a san Martín, realizada en el siglo XX por el escultor de Olot, Modest Fluvià.La torre campanario se cree que pertenece al siglo XI o posterior, ya que presenta unaconstrucción más evolucionada que el resto de la iglesia. La puerta de mediodía está protegida por un pequeño porche.En la parte posterior de la iglesia, se encontraba el antiguo cementerio de la parroquia que fue clausurado por falta de higiene en 1911. El mismo mes se construyó el nuevo cementerio en su nueva ubicación actual por un precio 1.900 Ptas.En 1999 el escultor Antonio Delgado hizo la donación de la escultura de la Virgen de Romanyà. Es de bronce macizo y está muy bien acuñada para evitar los robos. Está en el muro exterior derecho de la plaza. La preciosa església de Sant Martí és un temple amb planta de creu grega, el braç de llevant forma l'absis. L'edifici està cobert amb voltes cilíndriques, reforçades per arcs de ferradura.Es considera una construcció preromànica molt evolucionada, ja que la disposició en planta, els arcs de ferradura i la tecnologia usada en la construcció és tradicional dels edificis pre-romànics, però també conté elements romànics, com ara les finestres de doble esqueixada. Data de finals del segle X.Las finestres de doble esqueixada i l'aparell bastant regular dels murs ja deixen entreveure les formes romàniques. El sòl de l'església està fet amb lloses de pedra, indicant la seva antiguitat. La imatge de fusta de l'interior representa sant Martí, realitzada al segle XX per l'escultor d'Olot, Modest Fluvià.La torre campanar es creu que pertany al segle XI o posterior, ja que presenta una construcción més evolucionada que la resta de l'església. La porta de migdia està protegida per un petit porche.En la part posterior de l'església, es trobava l'antic cementiri de la parròquia que va ser clausurat per falta d'higiene en 1911. El mateix mes es va construir el nou cementiri en la nova ubicació actual per un preu 1.900 Ptas.En 1999 l'escultor Antonio Delgado va fer la donació de l'escultura de la Mare de Déu de Romanyà. És de bronze massís i està molt ben encunyada per evitar els robatoris. Està en el mur exterior dret de la plaça.
Photo
1,092 ft
La creu de romanya
La cruz de Romanyà, que fue diseñada por el arquitecto de Girona Felix de Azúa, fue inaugurada en 1904 y sufragada por los respectivos propietarios.Hace unos siete metros de altura y algunos de sus bloques pesan más de una tonelada. Durante la guerra civil la cruz fue dañada y no se reconstruyó hasta el 1945, momento en que se añadió una imagen del Cristo del Sagrado Corazón con los signos de alfa y omega. La creu de Romanyà, que fou dissenyada per l'arquitecte de Girona Felix de Azúa,va ser inaugurada l'any 1.904 i sufragada pels respectius propietaris.Fa uns set metres d'alçada i alguns dels seus blocs pesen més de una tona.Durant la guerra civil la creu fou malmesa i no es recontruí fins al 1.945,moment en que se afegí una imatge del Crist del Sagrat Cor amb els signes d'alfa i omega
Photo
1,001 ft
Menhir de la murtra
El menhir de la Murtra debe el nombre al emplazamiento, la datación lo sitúa entre el 3000 y el 2500 aC.entre el neolítico reciente y el calcolítico y corresponde a la cultura megalítica. Tiene una altura aproximada de 2.5 metros con 0.70 metros enterrados y un perímetro de 2.25 metres.Tiene una sección más o menos cuadrada y de forma fálica.El Menhir fue alzado mediante poleas el 27 de abril de 1953 gracias a la iniciativa de Mn. Gumersind Vilagrán, entonces rector de Bell-lloch El menhir de la Murtra deu el nom a l'emplaçament; la datació el situa entre el 3000 i el 2500 aC.entre el neolitic recent i el calcolitic i correspon a la cultura megalítica.Té una alçada aproximada de 2.5 metres amb 0.70 metres enterrats i un pérímetre de 2.25 metres.Té una secció més o menys cuadrada i de forma fálica.El Menhir fou alçat mitjançant politges el 27 d'abril de 1.953 mercès a la iniciativa de Mn.Gumersind Vilagrán, aleshores rector de Bell-lloc.
Photo
1,023 ft
Dolmen de la cova den daima
Este dolmen es uno de los más completos que se conservan. Por el tipo de configuración del sepulcro, se deduce que fue construido hacia el 2700 - 2200 a. C. Se trata de una galería cubierta con forma de U hecha con losas de granito. Del túmulo artificial de tendencia circular-ovalada y de su crómlech quedan restos muy visibles. El monumento mide interiormente 7,60 m de largo por 1,70 de ancho y 1,50 de altura máxima.Las piezas de más tamaño recuperadas del ajuar funerario se encontraron en la excavación de Pere Cama Casas en el siglo XIX. Otras más pequeñas pertenecen a la excavación de Esteva Cruañas. Del conjunto cabe destacar numerosos huesos muy fragmentados y muchos dientes de gente adulta y de criaturas. Siete puntas de sílex de varias tipologías y fragmentos de cuchillo, también de sílex. Dos fragmentos cerámicos con líneas incisivas y otro fragmento de borde, quizás campaniforme. Más de tres centenares de grandes collares de esteatita y de calaíta. Dos plaquetas de fibrolita de color gris verdoso y dos otras de arenosa muy fina, una perforada. Una pieza discoidal de pizarra negruzca y una pequeña pieza hecha con una lámina fina de oro, con forma cilíndrica enrollada Aquest dolmen és un dels més complets que es conserven. Pel tipus de configuració del sepulcre, es dedueix que va ser construït cap al 2700 - 2200 a. C. Es tracta d'una galeria coberta amb forma de U feta amb lloses de granit. del túmul artificial de tendència circular-ovalada i de seva crómlech queden restes molt visibles. El monument mesura interiorment 7,60 m de llarg per 1,70 d'ample i 1,50 d'alçada màxima. Les peces de més grandària recuperades de l'aixovar funerari es van trobar en l'excavació de Pere Cama Cases al segle XIX. Altres més petites pertanyen a l'excavació d'Esteva Cruañas. del conjunt cal destacar nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent adulta i de criatures. Set puntes de sílex de diverses tipologies i fragments de ganivet, també de sílex. Dos fragments ceràmics amb línies incisives i un altre fragment de vora, potser campaniforme. Més de tres centenars de grans collarets d'esteatita i de cal.laïta. Dues plaquetes de fibrolita de color gris verdós i 2 altres de sorrenca molt fina, una perforada. Una peça discoidal de pissarra negrosa i una petita peça feta amb una làmina fina d'or, amb forma cilíndrica enrotllada
Photo
512 ft
Dolmen más bousarenys
Dolmen mas Bousarenys, actualmente la zona no está bien conservada y por lo tanto solo indicamos su posición. Dolmen mes Bousarenys, actualment la zona no està ben conservada i per tant només indiquem la seva posició
You can add a comment or review this trail
Comments