Bell-lloc, tossals de la Nora i dels Morts a Alcoletge, tossal Moradilla i Alamús

Tres dels tossals que l'exèrcit republicà va fortificar tot just després de què Lleida caigués en mans de l'exèrcit franquista i que el riu Segre es convertís en la nova línia de front de guerra.
El Front del Segre va durar des del 3 d'abril de 1938, dia en què l’exèrcit franquista aconsegueix controlar definitivament la ciutat de Lleida, fins a finals de desembre de 1938. 300 km des de Mequinensa, on desemboca el Segre, fins al Pirineu. Tot plegat 9 llargs mesos (5 més que el Front de l'Ebre).
Així doncs, després de la batalla de Lleida, el riu Segre es convertí en una nova línia de Front i la ciutat quedà dividida per la meitat amb l’exèrcit franquista ocupant la part que quedava al marge dret del riu.
Aquesta nova línia de front, va fer plantejar a l’alt comandament republicà, l’aprofitament d’alguns tossals per construir-hi trinxeres, nius de metralladores, refugis... Així, per la seva proximitat a Lleida i al riu Segre, un dels llocs escollits fou Alcoletge i els seus voltants i, més concretament, pel seu caràcter defensiu, es decidí ocupar i fortificar el tossal dels Morts i el tossal de la Nora.
Per aquesta raó, des de primers d’abril de 1938, l’exèrcit republicà va dur a terme una sèrie de fortificacions amb ciment armat al voltant d’Alcoletge, les més significatives de les quals són l’observatori i trinxeres cobertes del Tossal dels Morts, que es construïren aprofitant les poques pedres que quedaven del castell i de les parets del vell cementiri i el búnquer que es troba al costat de la via del tren de la Pobla.
Malgrat la importància d’aquestes obres, els combats més cruents es van donar en el proper Tossal de la Nora, on encara s’hi poden trobar restes de trinxeres excavades a la roca, d’un niu de metralladores i de dues galeries que degueren fer funcions de refugi. També prop del vèrtex geodèsic del tossal de la Nora i al costat d’una trinxera excavada a la roca, hi ha una petita necròpoli rupestre constituïda per un conjunt de tombes.
Respecte al Tossal de Moradilla, un estratègic turó que domina des del sud la carretera N-II, cal dir que l’exèrcit republicà també va decidir fortificar-hi les dues elevacions més destacades.
S’aprofità les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica del segle XIX, per construir-hi un niu de metralladores, diferents espitlleres i un conjunt de trinxeres al voltant.
En l’altra elevació, que es troba continuant direcció oest, hi destaca una singular formació rocosa, sota la que hi descobrirem, perfectament camuflada, una magnífica i bastant ben conservada galeria de tir, fortificada i dividida en dues seccions, a la que es pot accedir per diferents entrades.
Per acabar, comentar que part d’aquestes construccions del Tossal de Moradilla, foren molt modificats per aconseguir adaptar-les a les exigències de rodatge de la pel·lícula "La fiel infanteria" (any 1959).
El tossal de Moradilla està catalogat com un dels 100 cims de Catalunya. Text de Pitopito12.