Bellmunt del Priorat-la FIguera-Cabacés-Mas de Roger-Coll de la Guixera-la Vilella Baixa-el Lloar-Bellmunt

Aquí us deixo una nova ruta de descoberta ben complerta per terres del Priorat que tenia ben poc tocades.

Hem sortit de l'aparcament de les mines de Bellmunt del Priorat a 3/4 de 8, amb una bona fresca (4 graus). I més n'hem tingut al començar baixant cap al Riu Siurana pel Camí del Mas Vell. Però ha estat només aquesta estona, perquè, com ja sabia, el que ens esperava després eren quasi 10 km de pujada interrompuda fins a tocar de la Figuera.

Jo a la Figuera hi havia pujat des de Cabacés. Aquella pujada és dura perquè són 4 km sense quasi descans (si bé és tot asfaltat). La d'avui ha estat distinta: El principi és el més dur, pel Camí del Mas del Rasquerà, amb rampes dures, encimentades primer però després amb un ferm de terra molt solt. Després, ve una mica de descans fins a la C-T732, que ens enllaça amb el Camí dels Tortells. Per a la nostra sorpresa, el trobem tallat al trànsit rodat perquè, sengons ens informa un senderista, just l'acaben d'encimentar en el seu tram més dur: "millor per a mi", penso. Per sort, el formigó ja s'ha assecat i podem ciclar-hi damunt i arribar a dalt de la Serra de Llangossets i, sense massa adonar-te'n, amb una pujada suau i sostinguda, arribes al Collet del Grau, on pugem fins un depòsit d'aigua i baixem per un camí molt pedregós, sense massa atractiu (això, si voleu, us ho podeu evitar seguint per la pista fins al poble).

A la Figuera, agafem aigua a al font a tocar de la carretera i tirem avall pel Camí de la Sitja, que aviat es converteix en un corriol i, tot seguit, en una trialera ben tècnica: es tracta d'un camí de bast amb restes d'empedrat d'un kilòmetre de longitud amb una ciclabilitat una mica interropuda pels que no sóm cracks baixant. A més ens trobem amb un parell d'arbres caiguts que mirem d'enretirar. El tram final és ja més senzill i es gaudeix més, fins a empalmar amb el Camí de les Aubagues, pista ampla que ràpidament ens porta fins a la carretera que, a tocar del Barranc de Montsant, ens serveix per arribar a Cabacés, on esmorzarem (bé i bé de preu) al Casal.

Quan hi arribem, hi trobem ja muntat el punt d'avituallament de la Monsant Bike, la cursa que avui fa el tomb a la serra. I al cap de cinc minuts ja arriben els primers cracks, amb el Llibert Mill al capdavant.

La continuació de la Ruta (que ja havia fet fa un any) ens porta a gaudir del bonic corriol/trialera per on discorre el GR-171, a sobre de los Comellassos. Té algun tram no ciclable, però la resta ho compensa amb escreix.

Tot seguit, toca una mica de carretera fins al Mas del Barrot, on comença la pujada més dura del dia. Són uns 5,5 km que recomano prendre-se'ls amb calma, perquè la part més dura està cap al final. Abans, però, podeu baixar a veure el Pont de Cavaloca (ho volia fer, però ho hem deixat per una altra ocasió perquè ja veia que anàvem tard) o gaudir del senyorial Mas de Roger, amb les seves parets plenes de ceràmiques..

Just després del mas, comença el camí de la Canaleta, la part de la ruta d'avui que m''ha "cardat". El camí s'enfila amunt, en direcció al Coll de l'Ermengol, i té un parell de km finals ben durs (sempre per damunt del 10%, amb trams al 18% de mitja). En realitat, el cos em demanava parar a descansar, però el fet d'anar amb companys elèctrics i amb el Sergi, que és molt fort, als quals ja no veia el cul, ha fet que em plantegés com a repte fer-ho tot damunt la bici. Això, junt amb que no m'he hidratat bé avui (primer dia de calor de l'any) ni havia fet un km de bici durant la setmana, ha fet , suposo, que tinguès principis de rampes després de la llarga baixada que hem fet i ja males sensacions tot el que restava de ruta

Tornant al recorregut, he de dir que el tram que trobareu un cop hagueu superat aquesta dura pujada (que forma part del recorregut de la Gran Fons Priorat llarga) us compensarà tot el patiment: Fem el tomb a al Punta de la Canaleta (703 m) i a l'alçada del Mas de Dionís, on arribem pel Camí dels Cartoixans, les vistes ja són impressionants. Però és a partir del Coll de la Guixera que comença el guadi per a la vista i damunt la bici. Anem baixant i baixant a tocar de la cinglera, per camí ample, i desprès entrem en un camí de bast/sender, paral.lel al Barranc del Racó, que va baixant suaument i amb poca dificultat tècnica, primer una mica pedregosset, després amb trams de llissera i esgalons (aquí hem de parar per a fer fotos, gaudir de les vistes cap a l'esmentat Barranc del Racó, cap a la Figuera, cap a l'embassament de la Vilella Baixa...). Després, hi ha un grauet que cal passar a peu, curt, i continuem baixant, fins a passar a tocar del ramal camí que des d'aquí també porta al Pont de Cavaloca (5 minuts a peu, diu... Llàstima, per segon cop ho deixem estar: de vegades penso que una ruta així es mereix un dia sencer per poder assaborir bé tot el que l'envolta).

Sense massa transició, un cop arribem a baix, comença el seder de la Plana, molt bonic i ciclable (antic camí de bast entre murets de pedra seca) que ens porta fins a la Vilella Baixa (la baixada des del Coll de les Guixeres han estat uns 5 km, 3 dels quals de singletrack)

En aquest moment de pausa, me n'adono que mai hi havia estat en aquest bell poble, "el el Manhattan del Priorat", on agafem aigua a tocar de l'espectacular pont de múltiples ulls sobre el Riu Montsant i a tocar dels "gratacels" que miren cap al riu (encara que la imatge més típica del poble, on es veuen les cases amb més pisos, està de l'altres costat del nucli, cap a la carretera).

El següent tram de la ruta, que ja enfila cap a la seva finalització, és un bonic puja-baixa per les Solanes, per una pista de molt bon fer (amb un petit tram de corriol pendent), on en un revolt ens trobem amb el que pensem és una cova, però que per a la nostra sorpresa, resulta ser una mina d'aigua amb fins i tot bancs de pedra per a seure-hi dins! Espectacular.

Abans de la carretera cap al Lloar, hem creuat el Montsant a gual (sense baixar de la bici) però ens hem mullat una mica els peus (millor, tenia calor, amb uns 23 graus de temperatura).

Des del Lloar, agafem el GR-174 (que aquí és bona pista primer i desprès camí asfaltat) fins a trobar el gual damunt del Siurana i amunt cap a Bellmunt fins a les mines. Iniciament, volia passar pel camí que passa per la Mina Regia, però això són uns 2 km més i alguns metres més de desnivell, i avui, físicament, no m'he trobat bé, com ja he explicat. Queda pendent per un altre dia (Ja m'està bé, ja que sempre m'agrada anar millorant rutes i no repetir-les exactament igual).

En síntesi, una ruta molt atractiva patrimonialment i paisagística, com sempre pel Priorat, amb una pujada llarga i una de molt dura, una baixada molt tècnica (la FIguera) i un parell o tres de molt divertides.

DADES IPB:

Análisis detallado del track analizado como Bicicleta (BYC)
Dificultad de la ruta
125BYC
Track : 02_03_2019_7_43_19.gpx

Penalización condiciones del trayecto: 62 % ( > 50 % = MTB, < 50 % = RDB)
Fiabilidad del track original: A (1649/87/0/-/-/87)
Nivel de corrección aplicado al track: 0
Distancia total: 52.83 Km
Distancia analizada: 52.83 Km
Desn. de subida acumulado: 1648.6 m info Lista de puntos
Desn. de bajada acumulado: 1647.75 m
Altura máxima : 568.4 m
Altura mínima : 3.2 m
Altura en inicio: 147.4 m
Altura en final: 146.8 m
Ratio de subida: 7.28 %
Ratio de bajada : 8.78 %
Desnivel positivo por Km: 31.21 m
Desnivel negativo por Km: 31.19 m

Tiempo total : 6:36:53 h
Tiempo en movimiento: 4:32:42 h
Tiempo parado : 2:04:11 h
Velocidad media total: 7.99 Km/h
Velocidad media en movimiento: 11.62 Km/h
Velocidad máxima sostenida: 43.82 Km/h
Tu condición física: 39

https://www.ibpindex.com/ibpindex/ibp_analisis_completo.php?REF=37608060992162&LAN=es&MOD=BYC