Bellpuig ruta Est de l'Urgell

Avui, encara amb confinament comarcal, he decidit agafar i tirar cap a l'est, cap a Preixana i cap a Verdú, on he pogut veure sense visitar-ho alguns llocs emblemàtics de la vila. També he esmorzat a una terrassa tot i que plovisquejava.
Hi ha fotos del Castell, dels carrers porxats i de la parròquia.

Sortim de Verdú pel camí que passa per sota la residència cap a Guimerà. Hi ha un camí amb una bifurcació. Jo he agafat el de l'esquerra, perquè està menys transitat i encara conserva els camins petits i meravellosos. Avui amb pluja, i en plena primavera, el paisatge, no té res a envejar al Pirineu, als Alps ni cap altre lloc. En aquest tram hi ha un parell de fotos, un marge de pedra seca, amb pedres no massa grosses, però fet amb una exquisidesa fascinant. Tots els foradets entre les pedres grosses, tapats amb pedres petites. L'altra foto és una cabana de volta, també de pedra seca, amb la coberta plena d'herba verda. El camí va fent una pujada constant però sense pendents fortes.

Al voltant del quilòmetre 23 arribem a Guimerà per la cara nord del poble. Només és veu la torre de guaita i el campanar, el poble queda amagat al vessant sud. Pujo a la torre per l'escala metàl·lica exterior que en deixa a l'entrada dins la torre a mitja alçada. Per unes escales interiors refetes, apegades a la paret, s'arriba dalt de tot, on hi ha unes magnífiques vistes, amunt i avall de la Vall del Corb. Cal fer una visita pels carrerons i places del poble, petits, ben conservats i amb tot l'ambient d'un autèntic poble de l'edat mitjana.

Surto de Guimerà per la llera esquerra del Corb, seguint la pista marcada amb el GR-3 fins a Ciutadilla, un altre poble de l'Urgell amb un castell ara recuperat i, en temps sense pandèmia visitable. Fa uns 20 anys ja hi anava i era obert, abandonat per les institucions. Tenía encara l'atractiu que tenen les restes no tutelades, de la descoberta, soterranis, estances mig enrunades, una escala majestuosa que duia al primer pis, i la joia era pujar dalt de tot de la torre, per dins, sense escales, amb ferros, traves i forats que hi havia.

De Ciutadilla baixem poble avall, sempre seguint les marques de GR-3 i per la llera dreta del Corb, passant per sota la carretera, anem tirant cap a Nalec, on abans d'arribar-hi, trobem una peixera del riu amb una mica de tolla i un saltet d'aigua prou curiós en terra de secà eixuta i aspra gran part de l'any. IMPORTANT si seguiu la ruta, al Km. 32.500 heu de girar cap a l'esquerra per un tros de camí asfaltat, no seguiu el meu track-indicacions, vaig haver de tornar enrere atès que el camí s'acaba en una parada plantada de ceps.
Seguim les marques fins a Rocafort de Vallbona, un poble agregat juntament amb El Vilet, a Sant Martí de Maldà, formant tots tres el municipi de Sant Martí de Riucorb.
Rocafort és un poble petit amb molts encants i racons macos de veure.

De Rocafort, encara seguint les marques del GR-3 fem cap a El Vilet, i d'aquí cap a Sant Martí, on de retorn cap a Bellpuig, agafem el camí de Belianes, on passat el castell-molí de la Sinoga va a parar al camí de Vilanova a St. Martí. Quan trobem la carretera de Bellpuig a Belianes, agafem el camí de l'esquerra per anar al despoblat dels Eixaders i la Torra del Coix. Tirem el camí del camp d'aviació fins a trobar a ma dreta el camí on tornarem a creuar la carretera per anar cap a la torra del Moli del Canonge, el Molí Nou del Senyor i passat el canal d'Urgell i el pantà del convent arribem a Bellpuig.
Destacar d'avui la pluja, que lluny de fer malbé el dia, crec que m'ha regalat uns paisatges mig emboirats, amb olor de pluja i amb la verdor per tot arreu, que farà irrepetibles les sensacions, si més no, fins la primavera vinent.
Fins a la propera!