Bellvei - la Juncosa del M. - El Montmell - Bellvei.
near Bellvei, Catalunya (España)
Viewed 216 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
I una mes!!!.
Waypoints
Fuente
La Serra del Montmell és una serra situada al municipi del Montmell a la comarca del Baix Penedès. El seu punt més alt és el Puig de la Talaia amb 861,3 metres d'altura. El municipi del Montmell és el més gran del Baix Penedès i compta amb el cim més alt de la comarca, la Talaia del Montmell. El seu entorn ofereix una magnífica oportunitat de caminar per la natura observant ermites romàniques i restes de castells, tenint sempre una gran vista panoràmica de tot el Penedès. Surtdecasa us proposa el següent itinerari: 1-) Església nova de Sant Miquel: Una bona manera de començar el recorregut és sortir de l’àrea forestal del Montmell, que es troba a pocs minuts del poble de la Joncosa. Seguint la pista, a uns 500 metres, hi ha l’església nova de Sant Miquel, una construcció gòtica feta a finals del segle XVI i que actualment està tancada. Tot i això es pot visitar el recinte i albirar part de l’interior des de la porta de ferro. 2-) L’Ermita de Sant Miquel: Seguint el camí que rodeja l’església agafem un corriol que ens porta fins a un creuament de camins, on un pal indicador ens dóna l’opció d’anar a veure l’ermita, que es troba emparrada a mitja muntanya. Aquesta ermita romànica del segle XII està perfectament integrada a les pedres de la muntanya, i va funcionar fins el segle XVI. La zona ofereix una magnífica vista, raó per la qual es coneix com ‘el balcó de la Joncosa’. 3-) Cim de La Talaia: Desfem el camí que hem seguit fins arribar a l’ermita i tornem al creuament de pistes, on aquest cop agafem la de l’esquerra que porta cap a Can Magí Vidal. A sota s’hi veu la Vall de Sant Marc, amb una gran panoràmica de les terres de l’Alt Camp i la serra de Miramar. Al cap d’uns 20 minuts trobem un pal indicador que ens desvia cap al cim del Montmell. Passem pel costat del Pi de les Tres Branques i al cap d’una estona arribem al Cim de La Talaia (861 metres). En un dia clar es pot veure des dels Ports de Beseit fins els Pirineus, i és un bon lloc per descansar i menjar alguna cosa. 4-) Creu del Montmell i Castell: Des del cim seguim per un corriol que va per la carena de la muntanya i que en pocs minuts ens dirigirà fins a una gran creu, d’uns 5 metres d’alçada. Anteriorment, la creu estava il·luminada, per poder-la veure des de la Joncosa, però ja no funciona. D’allí baixem cap a un collet que ens separa del Castell, el qual és visible des de la Creu. El Castell es troba a 780 metres d’alçada, el més enlairat del Penedès, i es troba en ruïnes. Ofereix una gran vista del Camp de Tarragona. Des del castell es pot agafar un caminet que baixa fins a l’ermita, i d’allà es pot retornar pel camí que hem agafat el principi fins tornar a arribar a l’àrea forestal del Montmell. Durada: 2 hores Dificultat: Mitjana Desnivell: 450 metres Consell: En un dia asolellat es recomana portar alguna cosa per tapar el cap. Font: 'Baix Penedès. 17 excursions a peu' (Cossetània Edicions)
Panoramica
És el mes enlairat de tot el Penedès. Està situat a una altura de 781 metres sobre la "dent" del Montmel, que mira de cara al Camp de Tarragona. Abans de l'any mil ja es parla d'aquest castell, que era l'avantguarda de la Marca. El seu terme arribava fins al Gaià i Vilardida. L'any 1365 el Castell del Montmell era del bisbe de Barcelona i tena 52 focs. Inicialment s'hi va construir una torre rectangular amb parets de 1,10 metres de gruix, que feia 6,20 x 4,60 metres. Aquesta torre tenia dues plantes i una alçada aproximada de 10 metres. Després s'hi afegiren les parets que conformaren el castell. ës feu una petita capella amb volta, que encara conserva restes de pintura a les parets. Les seves mides són 5,20 x 2,20 m. L'espai d'habitació del castell estava embigat sobre arcades, de les quals encara es conserven diverses arrencades. Un tancat amb una quadra coberta a l'angle arrodonit sobre el barranc, amb un petit clos segurament descobert i amb un baluard davant de la porta d'entrada, completen el recinte. El castell ocupa una superfície d'uns 300 metres quadrats. No fou ni un senzill lloc de guaita com s'ha dit, ni tampoc podia soplujar un regiment rera les seves parets, com també s'ha afirmat, ja que l'esquerpa topografia del puig no permetia fer-hi un edifici de grans dimensions. L'any 1712 nasqueren al Montmell dues criatures filles de soldats alemanys que pertanyien al regiment que estava de guarnició al castell. Això, però no vol dir que tota la foça estiqgués aquarterada allà. Castell de Marmellar Els erudits Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday i Casals, en un treball magnífic que feren l'any 1907 i que titularen "L'arquitectua romànica a Catalunya", van triar el castell de Marmellar com a paradigma de castell romànic. Quant al castell deixaren escrit: "La disposició del casell romànic es veu clarament al castell de Marmellar. Un turó espadat que aïlla un revolt d'una riera sosté la primitiva fortificació. Les cingleres el rodegen pel nord i oest, un tall que sembla fet per mà de l'home el separa del restant de la serra. Tot ell estava rodejat de murs fets de tàpia sobre un basament de pedra. A dintre s'hi aixecava l'esglèsia i el lloc d'habitació, el donjon francès. La porta era al costat est. La precedeixen dos recintes forticats per murs emmerletats que semblen més moderns". Referent a l'esglèsia, diuen que l'absis forma com una torre de la muralla i que l'interior està decorat amb "barbes pintures". També diuen que, per fer la melassa, empraren un encanyissat en comptes de fer servir posts. Aquest interessant conjunt, que la gent anomena els Castellots fou aixecat segurament al segle XI. L'esment més antic que es coneix del Castell de Marmellar és de l'any 1401. Una curiositat d'aquest castel és la seva situació. Malgrat estar situat al pollegó que rodeja la riera, queda molt enclotat. La roca Ceguer, el puig de Maria i les Roques Altes envolten el castell i s'alcen gairebé 200 metres més. Per aquest motiu es varen bastir diversos edificis fortificats i torres: Cal Roca Vidal, la torre de l'Esquerrà, Cal Pigot, Cal Jan Pau. Aquestes construccions estan o estaven més enlairades i podien comunicar-se amb el recinte del castell. L'esglèsia de Sant Miquel Arcàngel del castell de Marmellar fou la parroquia de la contrada fins a l'any 1377. Actualment les rústegues pintures que hi havia a l'esglèsia estan exposades al Museu d'Art de Catalunya. La vellíssima pica baptismal de l'esglèsia de Sant Miquel de Marmellar és ara dins l'esglèsia de Sant Jaume dels Domenys.
Cima
Sota l’arruïnat castell, que és situat a la serra del Montmell, al N del poble de la Joncosa, hi ha l’església romànica de Sant Miquel. És un edifici d’una nau, amb una altra d’afegida posteriorment al costat septentrional, separada de la nau primitiva per dues arcades. Té la porta a la façana meridional i un absis a ponent, ben conservat, amb arcuacions i bandes llombardes. Ha estat restaurada. A redós del castell i de l’església es formà un nucli de poblament que, el 1960, restava reduït a unes 10 cases, actualment deshabitades i malmeses. Més avall, a 640 m, hi ha l’església nova de Sant Miquel, que fou consagrada el 1598 en substitució de l’antiga, quan a molts ja els resultava incòmode d’enfilar-se tan amunt. Tota la serra del Montmell és plena d’urbanitzacions, la majoria construïdes durant la dècada del 1970, tot i que posteriorment se n'incrementà el nombre a conseqüència de la importància de les segones residències i l’estiueig. La urbanització del Mas Mateu és situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el terme de Rodonyà. Prop seu, a llevant, hi ha el Mirador del Penedès. Al N del terme trobem les urbanitzacions de la Moixeta i de les Pinedes Altes. A l’E del terme hi ha la Talaia Mediterrània. Aquestes urbanitzacions, que el 2005 sumaven 879 h, celebren la seva festa major diferents dies del mes d’agost. D’altra banda, el terreny, predominantment calcari, és propici a fenòmens càrstics en gran quantitat, amb coves i avencs que els espeleòlegs s’han preocupat d’explorar, cartografiar i catalogar i que han proporcionat, en alguns casos, vestigis d’antigues cultures. Així, a la cova de l’Olla, al barranc de Sant Marc, hom trobà ceràmica de l’Eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro. També van donar vestigis ceràmics la cova d’en Pedrafita, a l’extrem occidental del terme, a prop del Mas d’'n Pedrafita, i les coves de Santsuies (prop de Santsuies) i de les Ventoses (tocant al mas de les Ventoses). L’avenc de Carles V, al N de Santsuies, s’ha identificat amb una presó subterrània usada pels carlins durant la primera guerra Carlina per a retenir ostatges a l’espera que fos pagat el rescat. Altres són curiositats geològiques com les Boques Calentes, forats situats a sota el castell, on la temperatura és uns 13 °C superior a l’externa. S'han trobat i classificat interessants exemplars de la peculiar fauna cavernícola.
Arquitectura religiosa
Situació: En terrenys de El Montmell, municipi de la comarca del Baix Penedès – (Tarragona). Època: Segle XV - (Patrimoni.Gencat). Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat). Estat: Tot i que en el text de Pat.mapa, del qual desconeixem la data de publicació, es fa un especial èmfasi en l’estat de deteriorament de l’edificació, modestament opinem, que avui en dia, exteriorment, no presenta un estat tant lamentable com aquest text fa suposar. Pensem que quelcom hi tindrà a veure el que davant de l’església hi ha un cartell informatiu que diu que “l’any 2000 s’iniciaren les obres de restauració”. No s’informa de si aquestes obres han finalitzat o no. Tampoc hi ha constància de en que consistien. No és accessible lliurament.
You can add a comment or review this trail
Comments