Berga-Olost de Lluçanès

Ruta complerta a la Catalunya Central

Ruta llarga que segueix la serra de Picancel, la Vall de la riera de Merlès, entra al Lluçanès, tot seguint masies i camps de conreu, pujant i baixant petits torrents.

La ruta comença a Berga, tot agafant la pista asfaltada que va a Sant Quirze de Pedret. Opcionalment podem pujar fins a l'ermita o podem seguir per la pista vora el llobregat, tot seguint-lo avall pel seu marge dret. Passem un túnel, i cal parar atenció dèntrar en un corriol passat un filat que ens porta en un gir de cent vuitanta graus a pujar per una pista paral·lela a la que veníem. Comença una llarga i forta pujada fins a Santaeugènia. Davallarem un xic vora el torrent de Bossoms per tornar a pujar, ara més suaument fins la collada de La Creu, per tornar a baixar cap a un torrent. Fem una nova pujada vora el torrent, llarga i continuada, fins a Sant Pere de La Portella. Estan de celebració i hi ha força gent. Abans de seguir aprofito per fer un breu repòs.

Segueixo amunt cap a la Quar per carretera asfaltada fins el collet. En aquest punt caldria seguir fins la Quar i anar a buscar una pista. Però prenc la pista de la dreta al mateix coll, que s'endinsa pel bosc. Trobo de nou la carretera asfaltada que ve de la Quar i la creuo. M'endinso per la pista principal que no cal deixar fins el Torrent de Can Pou. Però en un làpsus prenc una pista que va a la masia de Rúixols per una pista molt dolenta. Finalment recupero el camí bo que porta al Torrent de Can Pou i, d'aquí a la carretera.

Prenem la carretera cap a ma dreta, fins trobar el càmping. Pot ser un bon indret per fer una bona remullada als gorgs de la Riera de Merlès. Al càmping omplo els bidons que falta farà. Segueixo riera avall pel seu marge esquerra, fins trobar un trencall que puja cap a Sant Climent de la Riba. Ens cal passar pels vailets que tanquen el bestiar, sempre tenint en compte de deixar-los tal com els hem trobat. Hem guanyat molta alçada fins la carena de Codoleres, i el coll de La Plana des d'on gaudim de bones vistes cap al Lluçanès.

Seguim la pista principal fins trobar la carretera de Prats a Lluçà, la prenem a ma esquerra per tombar a la primera pista a ma dreta. Està mal asfaltada, de primer puja per tornar a baixar, cosa bastant habitual a partir d'aquest punt per anar creuant valls. Anem cap a Marcusses, tot mirant de no equivocar-nos a la multitud de trencalls que trobarem a partir d'ara. Seguim per pistes i senders amagats entre el bosc i camps de conreu tot creuant torrents i rieres. Passem vora la finca de La Coromina per anar a cercar la carretera que ens portarà a la Santa Creu de Jutglar, anem a cercar el pantà de la Gavarresa, ens enfilem al Pla de les Creus i acabem arribant a Olost de Lluçanès.

IBP Index 127