Besalú - Palera - Beuda - Santa Magdelena - Dosquers

Una de romànic. Feia temps que volia tornar a visitar el Sant Sepulcre de Palera i m'ho he fet venir bé per anar-hi amb una bonica ruta amb btt que visita altres esglésies de la zona de Besalú. De fet, aquest és el punt de sortida, en un dels aparcaments que hi ha a l'entrada sud del poble.

Si s'arriba aviat, es pot pedalar pel pont sense trobar-hi turistes, així es passa per tot el nucli antic, amb l'església de Sant Pere i se surt per la carretera vella, on es gira a la dreta cap a unes urbanitzacions per sortir del poble, passar per sota de l'A-26 i endinsar-se per uns bonics boscos, primer per pista i després per algun sender per anar a trobar el primer punt interessant del dia, Santa Maria de Palera. Abans d'arribar-hi, però, s'ha de superar un dur corriol poc ciclable, però són pocs metres.

Feta la visita, toca pujar fins al Sant Sepulcre de Palera, se surt del poblet per la pista que es deixa de seguida per prendre un corriol a la dreta. De nou, el corriol es transforma en poc ciclable fins una doble filera de xiprers dona accés al Sant Sepulcre. Val la pena admirar aquest temple i l'entorn. A més, compta amb hostatgeria en funcionament i també hi ha una font al davant de l'església.

Es continua per la carretera d'accés i de seguida cal desviar-se cap a l'esquerra, per un bon corriol que fa drecera. Es passa per un dipòsit d'aigua i l'asfalt deixa pas a una pista que amb terreny prou favorable i vistes espectaculars, porta fins al coll de Jou.

Aquí es recupera l'asfalt, es gira a la dreta i s'inicia la baixada fins a Beuda. Pel camí, de nou bones vistes, un castell i una font, fins que cal fer una petita remuntada fins al poble. A la plaça hi ha una font. Fins aquí s'ha seguit el GR-2, que encara se seguirà un tram més, però ja sense fer-ho de manera sistemàtica.

Se surt del poble per una pista asfaltada, es passa pel costat d'una pedrera i s'inicia una bona baixada. Cal estar atents, perquè hi ha un trencall a l'esquerra que cal prendre i com que és en baixada, és fàcil despitar-se i passar-se'l. Es continua amb asfalt fins que es passa el nucli de Segueró, amb un mas d'estil Modernista i l'església que es veu a sota. Es continua per la carretera una bona estona, fins que en una corba es pren un camí recte i es deixa l'asfalt.

De nou enmig de boscos frondosos es va seguint la pista i cal estar atents al track perquè n'hi ha moltes que van sortint. En un d'aquests trencalls es troba la bonica creu que presideix el coll Sacreu. A partir d'aquí un tram més de planer per iniciar la pujada final a Santa Magdalena. La pujada està asfaltada i cal prendre-la a l'esquerra.

Un cop a dalt, un mas molt ben cuidat i una església espectacular, però que té un entorn completament descurat, amb herba i enderrocs. Ara bé, el temple deixa bocabadat. Feta la visita, s'inicia la baixada desfent el camí, però es continua l'asfalt amb bona baixada fins que en una corba es pren un camí i es deixa l'asfalt a la dreta. El camí continua favorable i arriba al mas Frigola on cal girar a la dreta abans del mas, per una pista que travessa camps i remunta una mica. Al final, aquesta pista porta a la carretera d'accés a Maià.

Es gira a l'esquerra i ben aviat un trencall indica el pont romànic. Es pren a l'esquerra i tot seguit a la dreta, amb indicacions. De seguida s'hi arriba i val molt la pena, tant el pont com l'entorn. Es continua per un sender que passa per sota la carretera N-260 i inicia una pujada fins a l'accés a Dosquers. A partir d'aquí, una bona baixada per carretera porta fins a aquest nucli.

Passat Dosquers, es gira a l'esquerra per una pista llarga i exposada que passa per sota de la C-66 i es posa en paral·lel a una fàbrica de paper. Un cop s'ha passat la fàbrica, cal girar a l'esquerra i baixar cap al llit del Fluvià, per un corriol ombrejat i amb vegetació de ribera. Ben aviat es troba un passallís en força mal estat, però que permet creuar el riu sense dificultat.

A partir d'aquí, un amable camí riberenc porta fins a Besalú i fins als aparcaments de l'entrada del poble on s'ha començat la ruta. Abans, però, una pujada endimoniada serà el col·lofó per aquesta descoberta del romànic de la zona.

És una ruta que si bé no té grans desnivells ni grans trams de pujada, sí que és un constant puja i baixa, a més, és prou llarga per qualificar-la com a moderada, però pel rang baix. Pel que fa a l'orientació, doncs malgrat que hi ha trams senyalitzats amb marques del GR i altres tipus de marques, indicadors en trencalls... sempre hi ha punts que queden foscos o despistades que poden fer perdre'ns, per tant, la recomanació de sempre, porteu un bon track.