Bronchales càmping 1

Ruta no apropiada per a un nivell tècnic baix per la resta gaudireu d'una de les millors trialeres que es poden fer i no només a Bronchales, no caureu per un barranc però precaució en no partirse el cap contra nigun harbre respecteu la natura

Bronchales
És conegut per la seva massa de pinedes (un dels millors conservats del país), el que fa que s'erigeixi com a centre de vacances per a nombroses famílies, tant de la pròpia comunitat d'Aragó, com de la veïna València.

Es troba a 1.569 metres d'altura sobre el nivell del mar, sent un dels pobles més alts d'Espanya. En els seus paratges podem trobar gran quantitat de fonts naturals, les aigües són de reconeguda qualitat i extraordinàries propietats.

història

Bronchales, avui zona estiuenca per excel·lència, té els seus orígens en la història de l'home primitiu. Les escasses excavacions realitzades ens donen l'existència de diversos jaciments de pobles ibers a les rodalies.

Durant l'època romana ens trobem amb el Alfar de Terra Sigilata, localitzat a la finca avui anomenada "EL Endrinal", i que per la seva extraordinària argila, és excel·lent per a la confecció d'argila de bona qualitat. Així mateix, l'aigua abunda en els barrancs de "El Manzano" i "El Salobral", a més de combustible per als seus forns, d'aquest jaciment es conserven fins a 32 motlles trobats en fragments.

Ja durant el domini musulmà, es pot pensar que Bronchales va pertànyer al regne de taifes de Beni-Razin, però una de les monedes trobada en el "Castell de Santa Bàrbara" (avui cementiri) ens parla del Regne de Saragossa. És un dirhem de plata baixa del rei de taifa de Saragossa, anomenat "Almed Almaktadir Ben Cueliman" de l'any 440 de l'Hègira musulmana (any 1057 del calendari gregorià). Basant-se en ella es pot dir que Bronchales pertanyia al Regne de Saragossa.

Ja en l'època cristiana hi ha esments a Bronchales en el Cantar de mio Cid, en el vers 1475 diu:

"Per Santa Maria vós vayades passar ... trocieron a Santa Maria i van venir a albergar Fronchales"

Tots aquells regnes van haver d'acceptar el vassallatge al poder militar dels cristians. Més encara quan l'intrèpid navarrès Pedro Ruiz d'Azagra en 1171 cristianiza Albarracín i la seva Serra. El rector de Bronchales (Roncales) apareix com un dels set rectors de la Diòcesi d'Albarracín en la Jura del seu primer Bisbe, Don Martín.

El 21 de juny de 1257, per privilegi del rei Jaume I donat a Terol, aquest lloc passa a formar part de Sesma de Bronchales a la Comunitat de Santa Maria de Albarracín, que depenien directament del rei, perdurant aquest règim administratiu sent l'única que ha romàs visqui després de l'aplicació del Decret de Dissolució de les mateixes, en 1837, [3] tenint la seva seu actual a Tramacastilla.

La seva església llavors és romànica, col·locada probablement al costat del castell i dedicada a Santa Bàrbara, passa en els segles XIV i XV pel gòtic. Per fi en els anys 1624 i 1689 s'acaba l'actual parròquia tenint com a titular "L'Assumpció de la Mare de Déu".