BTT 9 - Les 3 viles

Banys termals

Situats al bell mig de la població, al costat de la plaça de la Vila, els banys termals daten del segle XIX i són els únics a Catalunya de titularitat pública. Les aigües emergeixen d'una galeria subterrània a una temperatura de 38 graus centígrads. Font: Ajuntament de Caldes d’Estrac

Església de Santa Maria

El temple parroquial dedicat a Santa Maria és d'origen medieval i complia les funcions de capella d'un conjunt hospitalari. Les restes més notòries són la làpida situada per damunt de la porta de la façana, que conté una invocació en llatí dedicada a la Mare de Déu i la pila baptismal, amb forma de capitell. L'edifici de la parròquia és d'una nau, amb capelles laterals entre els contraforts, construït entre 1808 i 1830 en substitució d'un temple anterior, d'origen romànic, ampliat durant els segles XVI i XVII. Del segle XIII es conserva la pila baptismal i una làpida en caràcters gòtics ara encastada damunt la porta principal. El campanar va ser refet i ampliat el 1868. L'església va prendre el seu aspecte actual l'any 1949. La façana és d'estil neoromànic. Font: Ajuntament de Caldes d’Estrac

El Remei

La capella del Remei és un edifici de petites dimensions, amb una sola nau i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha la porta i a cada costat una finestra emmarcada amb pedra. Damunt la porta hi ha un ull de bou i un campanar de cadireta. La capella està situada al costat de la casa El Remei, i està dedicada a la Mare de Déu del Remei, patrona d'Arenys de Munt. Font: Generalitat de Catalunya

Molí d'en Gibert

Torrentbò

Turó d'en Bosc

Muntanya de 404 metres que es situa a Sant Vicenç de Montalt.

Rocs de Sant Magí

Es tracta d'un jaciment format per grups de blocs granítics de magnitud considerable, recolzats els uns sobre els altres, que constitueixen petites coves i passadissos. Els blocs exteriors són units per murs de pedra seca, que formen una mena de cleda o recinte tancat situat a la part alta. A la part central del conjunt hi ha un corredor d'uns vuit metres de llargada, per vuitanta centímetres d'amplària. Les primeres excavacions, les va fer, l'any 1966, un grup d'estudiosos del Museu de Mataró. L'any 1986 s'emprengué una campanya d'excavacions que va donar com a resultat fragments de ceràmica sense decorar i de parets poc gruixudes en un primer nivell, i diversos fragments de ceràmica decorada amb la impressió de cordons en relleu, i també un fragment de resquill de sílex en un nivell més inferior. Una de les característiques d'aquest jaciment és l'existència de fragments de paret, entre els grans blocs de pedra granítica, que formen una mena de muralla. Aquest fet no és gaire habitual en jaciments d'aquest període. Font: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Parc de la Llorita

Aquest indret, molt a la vora del centre urbà, va ser des dels anys cinquanta un lloc d'esbarjo per a molts llavanerencs. Al costat de la riera i a l'ombra de les alzines i altres arbres centenaris, es va construir una font i diversos bancs; durant alguns anys, també s'hi instal·lava, a l'estiu, un petit "merendero". Eren moltes, les colles d'amics que als vespres d'estiu es portaven les taules i cadires per anar a sopar sota la fresca dels arbres. També s'hi organitzaven ballades de sardanes i altres actes festius i també era un lloc habitual per als infants de les escoles que hi anaven, la tarda del dijous gras o altres dies, a fer una excursió i berenar. Font: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Ca l'Alfaro

Aquesta és una casa d'estiueig que va fer construir el pintor Nicolás Alfaro el 1886, i és obra de l'arquitecte modernista Eduard Mercader i Secanella. Actualment és de propietat municipal; hi ha instal·lades diverses dependències administratives de l'Ajuntament i, a la planta baixa, hi ha una petita sala d'actes i exposicions. És envoltada d'un gran parc on se celebren molts dels actes festius de la població, especialment els de la festa major de la Minerva, a l'estiu. Font: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Pg. Marquès de Casa Riera