BTT, Almatret- Pantà de Riba-roja

Pedalada pel Espai d'Interès Natural, Els tossals d'Almatret i l'Espai Natural de Riba-roja, al sud del Segrià. Al municipi més alt de la comarca, Almatret. Un lloc on si ha d’anar expressament, l'únic municipi Lleidatà banyat per l’Ebre. Situat en un altiplà rodejat d’espectaculars costers abruptes que van fins al riu. Té un paisatge poc humanitzat, amb boscos de pi, carrasca, alzines, roures, i diversos arbustos com la sabina, el timó, el romer, l’argilaga, la ginesta. En aquests costers hi ha nombroses pistes forestals i camins.
Sortim del carrer Sant Joan cap al cementiri i l’ermita de Sant Joan, al costat hi ha el mirador, des d'on podem gaudir d'una magnífica vista. Al mirador hi ha un monument en record de les víctimes del bombardeig d’Almatret durant la guerra civil.Tornem enrere per anar a buscar el camí dels Escambrons, de seguida ens desviem a l’esquerra el camí de les Valls, passem per la mina del Rei, ara en desùs. Davallem pel barranc de les Deveses primer entre pins i després entre camps d’oliveres centenàries, alguns abandonats. Arribem al pont sobre l’Ebre de Riba-roja, diuen que és el de més arcada de Catalunya, amb 350 metres de llargada. Trenquem a la dreta pel camí de Maials, el cartell marca camí de Senals, direcció a la presa.
El pantà de Riba-roja és en lloc de peregrinació dels aficionats a la pesca esportiva, un entorn gairebé verge de gran bellesa. Localitzat aigües avall de l'embassament de Mequinensa, també rep les aigües de Segre, que desemboca en la seva cua i les del Matarranya que arriba a l'embassament prop de la presa. Sota les seves aigües hi ha el poble aragonès de Faió, del què encara sobresurt l'antic campanar. Continuem cap al poble de Riba-roja per l’altre marge del riu. El nucli urbà està situat en un meandre del riu, visitem les restes del castell, que vigilava el trànsit fluvial. Anem a veure l’església neoclàssica se Sant Bartomeu i ens arribem a al mirador de la Pena, que ens rememora el passat emmurallat de la vila. Molt bones vistes panoràmiques sobre l'Ebre. Un dels seus plats tradicionals és la clotxa, es tracta de buidar de molla un pa rodó per un cantó i omplir-lo d’arengada feta a la brasa, alls i tomata escalivats amb molt d’oli d’oliva, i tornant-ho a tapar amb la molla.
Seguim cap al pont i el creuem tornant al camí de Maials, ara anem cap a la dreta, iniciant el llarg ascens, primer suau, però cada cop més dret. Ens desviem a l’esquerra el camí de les Valls, seguim el curs del barranc de la mina. Anem trobant diverses mines abandonades, Mas de la Mina, Mina de Catxap, Mina de la Costa. Poc abans d’arribar a dalt trobem un mirador amb el plafó informatiu de “ Segrià sec- Ruta de l’aigua. Anem fins al punt de partida on hem deixat els cotxes. Un dia magnífic amb temperatura primaveral