Cabanes monumental

A principis de primavera trobareu els camps exultants de verd intens, esquitxats pel vermell d'infinites roselles. Fabulós i espès bosc de ribera vorejant La Muga. El força desconegut patrimoni monumental de Cabanes.
El monestir de Sant Feliu o de Santa Maria de Cadins va ser el principal femení de l'ordre del Císter després de l'escissió amb les monges del priorat de Valldemaria d'Hostalric.
Cadins apareix citat per primera vegada en un diploma de l’any 899.
Possiblement primer hi va haver un temple pre-romànic i més tard, s’hi va construir el monestir.
D'aquesta abadia del segle XII n'ha quedat només l'església, de grans dimensions, que ara serveix de pallera del mas adjacent, havent-se perdut totes les altres dependències.
El rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d'Anjou, hi van passar una nit de finals d'octubre de l'any 1295. L'endemà, Blanca s'havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume el Just.
Les monges van abandonar Cadins l'any 1492, degut als continus atacs per part dels francesos. Es traslladaren a Santa Susana del Mercadal a Girona i, més endavant, l'any 1944, es traslladaren a Salt on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.
Tot i que les monges van marxar de Cabanes el 1492, durant segles s’ocuparen de la conservació de l’església i encara a finals del segle passat la visitaven regularment.
El conjunt és la mostra més notable d’arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

Fonts: Viquipèdia, monestirs.cat, cabanesemporda.com