Camino de Santiago . Hontanas- Calzadilla de Cueza
near Hontanas, Castilla y León (España)
Viewed 974 times, downloaded 26 times
Trail photos
Itinerary description
La sortida de Hontanas es fa al principi per carretera rural sense tràfic per passar ràpidament a camí que, a causa de les fortes pluges d'aquesta nit, està ple de fang. Una mica més endavant, tornarem a anar per una altra carretera del mateix estil per arribar a Castrojeriz que entrarem en ell a través de les ruïnes del convent de Sant Antón, del segle XV.
Ja sortint d'aquesta població veurem la pujada de l'Alt de Mosterales, una curta però intensa pujada en la qual en el seu inici em trobo a uns ciclistes que tornaven d'ella aconsellant-me que no la fes, que a causa de les fortes pluges està gairebé impracticable per a les bicicletes, per la qual cosa em toca fer un volt per carretera passant per Castrillo Matajudíos, Itero del Castillo per arribar, seguint el riu Pisuerga fins a Itero de la Vega. Vull destacar que el camí que uneix els dos Iteros, és realment molt bonic. Envoltat d'arbres i zones frondoses això sí, també sobrat de fang.
És just en arribar al pont sobre el Pisuerga quan reprenc el camí “original” i entrem a la província de Palència.
Bon esmorzar en Itero de la Vega i cap a Boadilla del Camino. És a la sortida d'aquesta població quan al cap d'una mica més d'un Km ens trobarem amb un tram de la Branca Nord del Canal de Castilla. Canal que va ser construït entre finals del segle XVIII i principis del XIX, i que servia per transportar el cereal de Castella als ports del Nord.
Just en arribar a Frómista és quan deixem el canal en unes espectaculars rescloses que servien perquè les embarcacions que navegaven per ell, poguessin incorporar-se al tram que tenia un nivell més baix.
De Frómista fins a Carrión de los Condes, el camí es fa avorrit i monòton doncs salvo per creuar alguns pobles, tot transcorre a 1 metre de la carretera. I així arribem a Carrión de los Condes, població força gran i amb edificis realment preciosos a banda de la coneguda Calzada de Piedra, que en realitat va ser un dic de contenció construït al segle XI. Però abans de seguir m'agradaria destacar que a la meitat d'aquest tram, una persona anomenada Pedro i amb els seus 70 i escaig anys, es col•loca a la meitat del Camí amb un petit tamboret i un baldi dels de sempre ple de caramels que ofereix als pelegrins i com no, estampar el seu segell en la credencial sempre acompanyat per una frase que d'una manera o d'una altra ve a dir que “La felicitat està a fer el ben”. Bona persona aquest Pedro!!.
Sortint de Carrión, un tram de carretera amb tràfic, per després empalmar amb camí ample, amb molta pols i pedres, que a través de les seves curtes pujades i baixades, ens portarà a Calzadilla de Cueza, poble de molt pocs habitants i que algunes de les seves cases estan fetes de fang barrejat amb palla.
La salida de Hontanas se hace al principio por carretera rural sin tráfico para pasar rápidamente a camino que, debido a las fuertes lluvias de esta noche, está lleno de barro. Un poco más adelante, volveremos a ir por otra carretera del mismo estilo para llegar a Castrojeriz que entraremos en él a través de las ruinas del convento de San Antón, del siglo XV.
Ya saliendo de esta población veremos la subida del Alto de Mosterales, una corta pero intensa subida en la que en su inicio me encuentro a unos ciclistas que volvían de ella aconsejándome que no la hiciera, que debido a las fuertes lluvias está casi impracticable para las bicicletas, por lo que me toca dar un rodeo por carretera pasando por Castrillo Matajudíos, Itero del Castillo para llegar, siguiendo el río Pisuerga hasta Itero de la Vega. Quiero destacar que el camino que une los dos Iteros, es realmente muy bonito. Rodeado de árboles y zonas frondosas eso sí, también sobrado de barro.
Es justo al llegar al puente sobre el Pisuerga cuando retomo el camino “original” y entramos en la provincia de Palencia.
Buen desayuno en Itero de la Vega y hacia Boadilla del Camino. Es a la salida de esta población cuando al cabo de un poco más de un Km nos encontraremos con un tramo del Ramal Norte del Canal de Castilla. Canal que fue construido entre finales del siglo XVIII y principios del XIX, y que servía para transportar el cereal de Castilla a los puertos del Norte.
Justo al llegar a Frómista es cuando dejamos el canal en unas espectaculares esclusas que servían para que las embarcaciones que navegaban por él, pudieran incorporarse al tramo que tenía un nivel más bajo.
De Frómista hasta Carrión de los Condes, el camino se hace aburrido y monótono pues salvo para cruzar algunos pueblos, todo transcurre a 1 metro de la carretera. Y así llegamos a Carrión de los Condes, población bastante grande y con edificios realmente preciosos a parte de la conocida Calzada de Piedra, que es realidad fue un dique de contención construido en el siglo XI. Pero antes de seguir me gustaría destacar que en mitad de ese tramo, una persona llamada Pedro y con sus 70 y pico años, se coloca en mitad del Camino con un pequeño taburete y un balde de los de siempre lleno de caramelos que ofrece a los caminantes y como no, estampar su sello en la credencial siempre acompañado por una frase que de una forma o de otra viene a decir que “La felicidad está en hacer el bien”. Buena persona este Pedro!!.
Saliendo de Carrión, un tramo de carretera con tráfico, para luego empalmar con camino ancho, polvoriento y con piedras, que a través de sus cortas subidas y bajadas, nos llevará a Calzadilla de Cueza, pueblo de muy pocos habitantes y que algunas de sus casas están hechas de barro mezclado con paja.
Ja sortint d'aquesta població veurem la pujada de l'Alt de Mosterales, una curta però intensa pujada en la qual en el seu inici em trobo a uns ciclistes que tornaven d'ella aconsellant-me que no la fes, que a causa de les fortes pluges està gairebé impracticable per a les bicicletes, per la qual cosa em toca fer un volt per carretera passant per Castrillo Matajudíos, Itero del Castillo per arribar, seguint el riu Pisuerga fins a Itero de la Vega. Vull destacar que el camí que uneix els dos Iteros, és realment molt bonic. Envoltat d'arbres i zones frondoses això sí, també sobrat de fang.
És just en arribar al pont sobre el Pisuerga quan reprenc el camí “original” i entrem a la província de Palència.
Bon esmorzar en Itero de la Vega i cap a Boadilla del Camino. És a la sortida d'aquesta població quan al cap d'una mica més d'un Km ens trobarem amb un tram de la Branca Nord del Canal de Castilla. Canal que va ser construït entre finals del segle XVIII i principis del XIX, i que servia per transportar el cereal de Castella als ports del Nord.
Just en arribar a Frómista és quan deixem el canal en unes espectaculars rescloses que servien perquè les embarcacions que navegaven per ell, poguessin incorporar-se al tram que tenia un nivell més baix.
De Frómista fins a Carrión de los Condes, el camí es fa avorrit i monòton doncs salvo per creuar alguns pobles, tot transcorre a 1 metre de la carretera. I així arribem a Carrión de los Condes, població força gran i amb edificis realment preciosos a banda de la coneguda Calzada de Piedra, que en realitat va ser un dic de contenció construït al segle XI. Però abans de seguir m'agradaria destacar que a la meitat d'aquest tram, una persona anomenada Pedro i amb els seus 70 i escaig anys, es col•loca a la meitat del Camí amb un petit tamboret i un baldi dels de sempre ple de caramels que ofereix als pelegrins i com no, estampar el seu segell en la credencial sempre acompanyat per una frase que d'una manera o d'una altra ve a dir que “La felicitat està a fer el ben”. Bona persona aquest Pedro!!.
Sortint de Carrión, un tram de carretera amb tràfic, per després empalmar amb camí ample, amb molta pols i pedres, que a través de les seves curtes pujades i baixades, ens portarà a Calzadilla de Cueza, poble de molt pocs habitants i que algunes de les seves cases estan fetes de fang barrejat amb palla.
La salida de Hontanas se hace al principio por carretera rural sin tráfico para pasar rápidamente a camino que, debido a las fuertes lluvias de esta noche, está lleno de barro. Un poco más adelante, volveremos a ir por otra carretera del mismo estilo para llegar a Castrojeriz que entraremos en él a través de las ruinas del convento de San Antón, del siglo XV.
Ya saliendo de esta población veremos la subida del Alto de Mosterales, una corta pero intensa subida en la que en su inicio me encuentro a unos ciclistas que volvían de ella aconsejándome que no la hiciera, que debido a las fuertes lluvias está casi impracticable para las bicicletas, por lo que me toca dar un rodeo por carretera pasando por Castrillo Matajudíos, Itero del Castillo para llegar, siguiendo el río Pisuerga hasta Itero de la Vega. Quiero destacar que el camino que une los dos Iteros, es realmente muy bonito. Rodeado de árboles y zonas frondosas eso sí, también sobrado de barro.
Es justo al llegar al puente sobre el Pisuerga cuando retomo el camino “original” y entramos en la provincia de Palencia.
Buen desayuno en Itero de la Vega y hacia Boadilla del Camino. Es a la salida de esta población cuando al cabo de un poco más de un Km nos encontraremos con un tramo del Ramal Norte del Canal de Castilla. Canal que fue construido entre finales del siglo XVIII y principios del XIX, y que servía para transportar el cereal de Castilla a los puertos del Norte.
Justo al llegar a Frómista es cuando dejamos el canal en unas espectaculares esclusas que servían para que las embarcaciones que navegaban por él, pudieran incorporarse al tramo que tenía un nivel más bajo.
De Frómista hasta Carrión de los Condes, el camino se hace aburrido y monótono pues salvo para cruzar algunos pueblos, todo transcurre a 1 metro de la carretera. Y así llegamos a Carrión de los Condes, población bastante grande y con edificios realmente preciosos a parte de la conocida Calzada de Piedra, que es realidad fue un dique de contención construido en el siglo XI. Pero antes de seguir me gustaría destacar que en mitad de ese tramo, una persona llamada Pedro y con sus 70 y pico años, se coloca en mitad del Camino con un pequeño taburete y un balde de los de siempre lleno de caramelos que ofrece a los caminantes y como no, estampar su sello en la credencial siempre acompañado por una frase que de una forma o de otra viene a decir que “La felicidad está en hacer el bien”. Buena persona este Pedro!!.
Saliendo de Carrión, un tramo de carretera con tráfico, para luego empalmar con camino ancho, polvoriento y con piedras, que a través de sus cortas subidas y bajadas, nos llevará a Calzadilla de Cueza, pueblo de muy pocos habitantes y que algunas de sus casas están hechas de barro mezclado con paja.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments