Campo - Plan

La quarta etapa de Tracks de Aneto ens va deixar amb sentiments contradictoris: per un cantó, paisatgísticament fou impressionant. Per altra banda, no vam veure res de nou, ja que l’etapa transcorre en bona part pel traçat de la transpirinaica, i en un 90% pel traçat de la Pyrinees Epic Trail, amb lo qual, entenem que els dissenyadors de Tracks de Aneto, no s’hi ha trancat massa les banyes.

Sortint de Campo, prenem la carretera que puja a Senz i a Viu. Passat aquest petit nucli, s’acaba l’asfalt, i continuem per la pista que remunta fins al coll, on hi ha un refugi de pastors amb una font. A partir d’aquí fins al punt més alt, després de creuar un prat, hi ha un sender que es va eixamplant fins al punt més alt. Aquí deixem a ma esquerra la traça de la Transpirinaica, i prenem trencall a la dreta, seguint Epic Trail.

Baixem cap a la vall, però les vistes són espectaculars, a l’altra banda de la vall observem el Punta Napinal i la Punta de las Brujas. Baixem més, i davant nostre tenim la Punta Betrín, la Boltorín i la Punta LLerga.

Deixem pista principal per entrar en un sender marcat amb PR. Aquest és força ciclable i agradable, ja que transcorre per dins del bosc. Ens deixarà a Badaín.
Aquí prenem la A-138 carretera amunt, molt transitada, i amb túnels. Cal extremar precaucions.

La deixem per agafar la carretera secundaria que condueix a Plan.
Com ja he dit, fins aquí el traçat és totalment coincident amb la Epic Trail, però ens desviem a ma esquerra, on comença una forta pujada per pista asfaltada (bé, l’estaven asfaltant de nou quan hi vam passar), que ens durà al poblet de Sin, i seguim fins a Serveto.

Segons el track que ens van facilitar, arribàvem a Plan per pista, i ja n’estavem farts de tanta carretera i camí bo, per tant, abans d’arribar a Chistén, passat un mirador, vam observar que hi havia el GR19 que ens baixava per dins de la població, i després directament fins a Plan.

Dit i fet: el sender estava relativament net, algun punt una mica trialer, i algun esbarzer, però realment fou un encert total, que va fer que arribéssim a destí satisfets.
Ens vam allotjar a l’hotel Mediodia, que és Bikefriendly, i es van oferir per fer-nos l’esmorzar de l’endemà més dora de lo que habitualment fan, cosa que evidentment, vam acceptar.