Canal d'Urgell

Baldomà - Ponts seguint el canal d'urgell.
Absolutment plà tret de l'últim port

El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.[1] Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.

El projecte de regar tota la plana de l'Urgell data de temps immemorials, i durant la dominació musulmana de Catalunya, els àrabs construïren sèquies derivades tant del Segre com del riu Corb.

Els primers estudis seriosos per a la construcció del canal varen ser ordenats pels reis Carles I de Castella el 1506 i el seu fill Felip II de Castella el 1554, 1574 i el 1577. Projectes que per diferents motius no van prosperar.[2]

Posteriorment en el segle XVII (1614-1726), en Pere Ripoll, veí d'Anglesola, encapçalà una iniciativa i redactà dues memòries que recolzaren la petició, acudint al Consell de Cent. En aquesta època, Marià Serra de Figueres presentà l'any 1726 el memorial en reial Audiència davant del rei Felip V de Castella. La zona era llavors coneguda com a Clot del Dimoni.
El canal al terme d'Anglesola

En el segle XVIII (1779-1786) foren nombroses les iniciatives promogudes, principalment pel comerciant barceloní Jaume de Duran i el ministre Marqués de la Ensenada, que encarregaren un projecte a l'enginyer Bernardo Lana. En aquests estudis ja es veu per primera primera vegada la necessitat de construir un segon Canal. En aquesta època van treballar en diferents estudis i projectes els enginyers Tomàs Desprat, Pere Llopart, Joan Cherta, Joan Soler Faneca, i el fill d'aquest, Tomàs Soler.

A començaments del segle XIX (1815-1820), l'arquitecte Antonio Sellés va fer un altre projecte que fixà més acuradament el traçat del canal i fixà la presa d'aigua prop de Ponts. Les obres d'aquest projecte s'iniciaren l'any 1829, però les Guerres Carlines tornaren a parar les obres el 1833.

Finalitzada la guerra es donà un nou impuls per tal de realitzar la construcció, i el Govern de l'Estat atorgà les primeres concessions els anys 1847 i 1850. L'any 1853 la concessió es va cedir, finalment, a l'empresa Girona Germans Clavé i Cia, la qual la traspassà, tot seguit, a la Societat Anònima Canal d'Urgell. Un cop atorgada la concessió, els enginyers Pere de Andrés Puigdollers i Constantí de Ardanza realitzaren el projecte definitiu del Canal.
Boca sud de la Mina de Montclar

L'Enginyer Director de les obres fou Domingo Cardenal Gandasegui, el qual les inicià el mateix any de la concessió i les acabà l'any 1861, després de superar innumerables dificultats, en especial la de travessar la serra de Montclar mitjançant la mina de Montclar, un túnel de 4917 metres de llarg en línia recta. En el túnel de Montclar hi treballaren prop de 6.000 persones, amb 4.681 peons, 480 paletes, 500 carros i 150 animals de càrrega. També hi treballaren 977 presidiaris portats dels penals de Tarragona i Burgos, que realitzaven les tasques més dures i molts dels quals van morir degut a malalties i accidents provocats per esllavissades i inundacions.

Finalment, 350 anys després dels primers projectes, el mes de març de 1862 és va regar la primera finca que fou la de Tarassó, del senyor Jaume Mestres, d'Agramunt.

Paral·lelament es va redactar el projecte del Canal Auxiliar, realitzat per Carles Valmanya Fabra, Enginyer de Camins, Canals i Ports. La construcció es va iniciar el 4 de maig de 1929 i va finalitzar el 18 de juliol de 1932.
Característiques tècniques
Canal d'Urgell al seu pas per Bellpuig, comarca de l'Urgell.

Encara que sempre es parla en singular, parlar del Canal d'Urgell significa parlar de dos canals, i de quatre sèquies principals.

L'obra més important és el Canal Principal amb una llargada de 144,2 km. Aquest canal inicia el seu recorregut al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i finalitza al mateix riu al terme municipal de Montoliu de Lleida.

El canal auxiliar inicia el seu recorregut al Pantà de Sant Llorenç de Montgai i acaba unint-se al canal principal al terme municipal d'Artesa de Lleida, amb una longitud total de 76,6 km. Del canal principal es deriven les quatre Sèquies Principals, amb una llargada total de 102,6 km. Amb aquesta infraestructura es reguen 49.490 finques que representen unes 70.242 hectàrees.