Canet d'Adri - Rocacorba - Biert

La muntanya de Rocacorba té una silueta que no es pot confondre, la miris des d'on la miris. I com més t'hi acostes, més captivadora és (i això, malgrat les antentes). A més, és el sostre comarcal del Gironès i d'una alçada, que tot i no arribar als mil metres, és prou considerable, només en té 990, hauria d'haver crescut una mica més. Per fer la sortida d'avui, pràcticament circular, es comença a l'església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, passat tot el poble. Hi ha espai per aparcar.

Es comença primer amb un tram d'asfalt, la carretra que dona tota la volta al volcà del puig d'Adri. Comença ja amb bona pujada. La carretera es deixa i es pren una pista en molt bon estat que passa al costat de la font d'en Parregueres i amb bona pujada arriba a un planer on hi ha una bonica pedra treballada amb indicacions.

Aquí comença la part més dificultosa de la ruta, una bona pujada durant uns quatre quilòmetres per una pista amb el sòl molt desfet que en alguns casos fa difícil avançar. A més, no hi ha descans, té trams durs o molt durs. Es troba el rètol que indica la pujada a Rocacorba a peu i potser, a partir d'aquí, sí que suavitza una mica. Al final, s'arriba a un planer on abans hi havia la foodtruck i la carretera asfaltada.

Es gira a a l’esquerra i es comença el darrer tram de pujada, queden uns dos quilòmetrs fins al cim. Amb la carretera sempre és de més bon fer i malgrat la duresa, la pujada és de bon portar i es pot mantenir un ritme constant. Es passa el trencall del santuari, que després s'hi farà un anar i tornar, i ja queda el darrer tram. No cal dir que un cop a dalt, a més de vistes, es pot gaudir d'una bona dosi de satisfacció personal.

Es baixa de nou per la carretera i es fa l'anar i tornar al santuari, val la pena veure la roca que dona nom a la muntanya i és de molt bon fer. Es retorna a la carretera i s'inicia la baixada, ben ràpida. Es passa l'església de Sant Nicolau, on hi ha una font, i cal baixar fins al coll de Can Negre.

Aquí cal deixar l'asfalt, girar a la dreta i prendre el camí de l'esquerra, que comença amb una mica de pujada. En general és un camí en força mal estat, amb trams tècnics i alguns poc ciclables. L'avantatge que té és que majoritàriament es fa en baixada, així que la duresa es redueix. També té molts trams on es pot ciclar sense problema. Finalment, s'arriba al collet de Can Gelada. Aquí el camí/sender es converteix en pista i cal prendre el que surt a la dreta.

Es fa una bona baixada amb diverses ziga-zagues, fins que s'arriba al fons de la vall. A partir d'aquí, cal remuntar per una bona pujada que posarà a prova les forces que no s'hagin gastat per pujar a Rocacorba. Al final, s'arriba a la zona de Biert, es pot fer l'anar i tornar per visitar l'església i el mas adjacent.

Pel camí, es continua cap al planer on hi havia la pedra indicadora. Caldrà fer una mica de pujada, molt suau, per arribar-hi. I des d'aquí, desfer el camí fins a l'església de Canet d'Adri. És un tram per gaudir-lo, amb molta baixada que recompensa l'esforç de la ruta.

Qualifico aquesta sortida com a moderada perquè no és molt llarga, ara bé, la pujada per la pista a Rocacorba és molt dura, tant per la pujada en si com també pel terreny. També cal esmentar el camí entre el coll de Can Negre i el de Can Gelada, on, malgrat que no hi ha massa exigència física, sí que el sòl fa que sigui lent. Pel que fa a les indicacions, hi ha abundància de rètols que marquen tots els trencalls on hi podria haver problemes. Ara bé, amb la facilitat d'ús dels GPS, ja no surto de casa sense portar-lo i el recomano sempre.