Cantallops-Requesens-Avió-St Martí de l'Albera-Puig Neulós-Cantallops

Avui tocava sortida per la Serra de l'Albera per arribar fins al seu cim més alt, el Puig Neulós en un dia que en principi se suposava tenia que ser fantàstic.
Surto del poble de Cantallops i enfilo amunt per la pista que porta cap al veïnat de Requesens. La pista es deixa fer molt bé i va pujant fins arribar al Coll de Medàs on creuo la tanca metàl·lica i segueixo ara en lleuger planer fins arribar a l'antiga Serradora i després al Pont de l'Anyet on hi ha una antiga central hidroelèctrica i des d'on surt el camí que puja al Castell de Requesens que deixo per una altra ocasió.
Jo segueixo amunt per la pista que ja es torna una mica més dreta tot passant al costat d'un antic Forn de Totxos-Teularia i més endavant arribo a la Font Rovellada de Dalt, font d'aigua ferruginosa amb un edifici amb torre adossat al costat anomenat El Pentinador.
Uns metre més i ja arribo al veïnat de Requesens on hi ha el restaurant La Cantina. Segueixo la pista amunt fins al trencant que puja al Coll Forcat i hem desvio un moment per anar fins a l'Ermita de la Mare de Déu i la Font Grossa.
Ara torno a agafar la pista del Coll de l'Auleda, que està una mica més trencada i va pujant a estones amb alguna rampa fins que arribem a la placa en memòria dels bombers que van morir en l'accident de l'avió el 1986 en l'extinció de l'incendi. Uns metres més avall i enfilant-nos uns 10 metres al mig del bosc podem veure les restes de l'avió.
Continuo pujant i arribo al Coll de l'Auleda, amb unes magnífiques vistes cap al Canigó i on ja s'intueix el que m'esperarà més endavant però encara no semblava que seria tant fort.
A partir d'aquí començo a baixar per una pista en bastant bon estat fins a passar a tocar de les ruïnes del Mas Les Vinyasses que gairebé no es veu. Després arribem a les ruïnes de la Masia del Pla de l'Arca on hi ha unes molt bones vistes i ja en planer arribo al Coll de l'Arca en territori francès.
Aquí creuo un portal de ferro i segueixo per una molt bona pista, a trossos força enfangada enmig d'una fantàstica fageda. És un tram planer i en lleugera baixada fins que arribo a Sant Martí de l'Albera.
Passat Sant Martí, surto a la carretera asfaltada D-71A que puja fins al Puig Neulós. Jo la seguiré perquè la pujada fins aquí ha sigut de les bones i encara queda força tros i m'ho agafo amb molta calma. Ja gaudiré després de la baixada.
Pels més valents i agosarats a l'alçada del Coll del Ras hi ha una variant per pujar per corriol però és molt dura i s'ha d'empènyer la bici a trams. Així que ja esteu avisats que després ningú es queixi.
Jo, xino-xano vaig pujant amunt per asfalt, fins al Coll de l'Ullat i aquí ja veig que el temps no hem serà favorable. Comença a bufar un vent molt fort i tot queda tapat per una espessa boira i la sensació de fred és molt considerable.
Continuo pujant per asfalt, creuant una barrera i arribo al Coll del Pou. El vent és fortíssim, fa una fred que pela i la boira no deixa veure res. Continuo fins a les antenes i m'enfilo fins al Puig Neulós on hem trobo un pobre vedellet allà palplantat, amb una cara d'enfredolit i sembla perdut. Faig unes fotos ràpides, li dic alguna cosa però no vol baixar així que jo enfilo a la bici i ara bé la part més divertida.
Avall que fa baixada, directe cap al Coll del Pou pel dret i amb una boira que no es veu gaire rés.
Un cop allà, la meva intenció era baixar pel Coll Forcat però tal com està el temps decideixo tirar pel dret i continuar baixant pels boscos de Requesens.
La baixada és divertidíssima, amb unes fagedes imponents i unes estores de fulles que tapen branques,pedres i tot el que hi ha a sota. Així que cal extremar les precaucions però no deixa que m'ho vaig passar super bé baixant.
De tant en tant m'aturava perquè hem trobava una colla de vaques de l'albera i no les volia pas espantar així que passava a poc a poc i després tornem-hi cap avall fins que vaig a sortir a l'alçada del veïnat de Requesens.
Allà desfaig una part del camí de pujada en direcció a Cantallops fins que passat el Coll de Medàs hem desvio per fer un super corriol de marrades molt divertit que li dóna el toc final a una sortida que ha sigut força exigent però que la baixada entre mig dels boscos ha sigut fantàstica. Llàstima del mal temps i la fred però no es pot tenir tot. És l'excusa perfecte per tornar-hi un altre dia.