Cantonigròs-El Pedró-Rupit-La Devesa-Coll de Pixanúvies-Cabrera- Collet del Vidrier-St. Julià de Ca

Ascensió al Cabrera (1.308 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 9 de la FEEC. Ciclable gairebé fins un aparcament (1207 m).

Cantonigròs-El Pedró-Rupit-La Devesa-Coll de Pixanúvies-Cabrera- Collet del Vidrier-Sant Julià de Cabrera-Collet del Boix- Caselles- Cantonigròs

Sortim de Cantonigòs per la carretera que va a Rupit i que deixem una mica més amunt de la benzinera, tombant a la dreta per la pista que voreja el Puig d’Urri , la pujada es suau per bon camí, sovint sota l’ombra de fajos, a partir del Collet del Perer tot pujant per la Muntanya del Perer la pendent augmenta i passem per una fageda que de tant en tant ens sorprèn amb algun faig grandiós, arribem al Pedró de Rajols (1187m), on hi ha unes antenes visibles de molts punts del Cabrerès.

Seguim endavant i trobem uns senderó amb graons, ciclables si t’ho coneixes, que no es el meu cas, el sender millora i entrant a una fageda immensa arribem a un filat on fem un gir de 360 graus i anem baixant suaument per un sender ben marcat a l’ombra dels fajos entre gespa i una catifa de fulles, quan portem un quilòmetre, augmenta la pendent i el sol desmillora molt, hi ha xaragalls que hi cap la bici, tot i així podem fer-ho sense baixar-ne, arribem a una pista formigonada que ens porta al Perer, hi passem pel costat i ara seguim baixant per un camí ample que s’estreny cap a baix ,travessem el Torrent de La Fradera pugem una mica fins a trobar una bona pista que ens baixa a Rupit pel Pont dels Tres Ulls.

A Rupit ens anem enfilant pels seus carrers drets , a la pujada de la pedrera trobem uns graons impossibles i a empènyer toquen, al sortir del pobles trobem una pista asfaltada que anem pujant fins al trencall de La Fontana, ara seguim una pista que en pujada suau ens portarà a la Devesa, ara per asfalt anem cap al Coll de Pruit, poc tros perquè al trencant que porta a Renyins l’agafem, baixant arribem a la casa i un retól que diu “camí” ens indica per on em de pujar, al inici sobre la bici, baixant algun cop arribem al Coll de Pixanúvies.

Seguirem un sender que ressegueix la Serra de Mateus, força variat, hi ha llocs estrets altres oberts, per prats i secans, baixant algun cop de la bici i amb tendència a pujar sempre arribem a una pista que voreja el Puig de la Bastida amb algun repetjó fort, en un punt comencem a baixar anant a buscar el Torrent de la Faja i comencem a pujar passant per la Casa Nova de Racons i amb més pendent pugem fins al coll de Cabrera, seguint la pista que passa pel aparcament anem pujant fins a trobar-nos un tirapits que no em veig en cor de pujar-lo dalt de la bici, es un camí empedrat que en unes quantes ziga-zagues ens deixa davant del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

Situat en un planell a la vora d’un cingle, te unes vistes privilegiades sobre la Plana de Vic, i com que l’itinerari que seguim passa pel cim de Cabrera,seguim per la llenca estreta que ens hi porta, mes endavant on hi havia hagut el castell tenim també bones vistes cap a la Garrotxa, el camí segueix cap a l’Osca de Cabrera, aquest pas es estret i rocallós que haurem de baixar deu o dotze metres primer i remuntar després, ajudats per uns graons metàl•lics i un cable que ens facilitaran el pas complicat, si has de carretejar la bici, a l’altre banda, ens sorprèn un corriol perfecte,en lleuger descens fins el Cap del Pla del Prat, arribem a un revolt i augmenta el pendent i es complica per trams, algunes arrels, algun graó, ens faran anar a peu, tot això a l’ombra d’uns fajos altíssims, el sender va girant la muntanya i cada cop es més obert, tornem a trobar algun pas complicat, tornem a baixar i pujar de la bici, n’hi ha un de curt però que haurem d’ajudar-nos d’un cable que hi ha per baixar, amb tot arribem al Collet del Vidrier, i pel qui ni li faci rés arrossegar la bici ha estat una baixada fantàstica en el seu conjunt.

Del collet anem cap a l’església romànica de Sant Julià de Cabrera , seguint una pista formigonada que deixem just a l’ermita pujant cap uns prats, l’entorn es preciós i verge, segueixo el corriol i gaudeixo del camí que es molt maco, per entre falgueres més altes que jo o prats de gespa verda i algun tram obert i àrid, va pujant i baixant lleugerament sense perdre alçada pràcticament fins arribar a Caselles,ara per pista baixem al Pont de la Rotllada i pugem un tros de carretera arribant a Cantonigròs.