Carrilet: Llambilles-Girona-Olot-Girona-Llambilles

Per fi la he fet, va ser ahir, 13-4-2015. Ja han passat unes hores i després de l'esgotament puc dedicar-me una mica a escriure i relatar la meva experiència d'ahir.

M'agradaria ser més concís i poder explicar-me en forma sintètica, però faré una barreja.

Primer, és que és una passada de quilòmetres, i més si vas sol, com jo acostumo a fer.

Segon, és que vaig tenir mala sort, o potser em va tocar el dia de vent de cara. Perquè no és normal que en la baixada des de Coll d'en Bas fins a Anglés, que són 25 quilòmetres, em surti 42 minuts menys que de pujada i una mitjana de 20 km/h. Però pitjor encara d'Anglés fins Llambilles, en que si l'anada vaig fer una mitjana17 km/h a la tornada em va sortir 13,7 km/h. I no és que fos un vent de moure els arbres que espanta, però jo veia que els que anaven en direcció contrària corrien una barbaritat, mentre jo amb prou feina podia amb la meva ànima.

Tercer, la roda del darrera perdia. I no em refereixo al acudit de que la roda del davant guanya, no. Sinó que perdia aire per una punxada que vaig tenir fa dies. Porto roda tubeless i la tenia controlada, i vaig sortir amb la roda inflada correctament, però es veu que el líquid que tapa la punxada deuria saltar i es desinflava. Fins a dues vegades vaig fer servir la manxa. Suposo que el anar amb roda més baixa de pressió també influeix en el meu rendiment. Com anècdota també compta la temperatura. Vaig sortir amb 5 graus des de Llambilles. Prop de Girona el termòmetre marcava 4 graus. Passat Girona els números van cap amunt fins que passat el migdia fregaven els 30 graus.

Horari, quilòmetres i meteorologia de banda. Intentaré descriure al recorregut.

La ruta no té cap mena de problema, gairebé tota està molt ben senyalitzada. Potser en algun tram urbà he tingut dubtes, però aviat rectificava i agafava el camí bo. En el transcurs de la ruta n'hi ha ple de bancs, fonts i papereres, a més de bars i restaurants. La ruta, gens difícil, és molt variada, i també bastant concorreguda per a ser un dia feiner.

La major part són trams de pista, encara que també s'en troba algun tros cimentat, vell asfaltat (el tros de Coll d'en Bas), trams urbans i creuar alguna carretera. Amb prou feina n'hi ha pujades fortes, i més aviat són curtes. El que sí que a l'anada fins a Coll d'en Bas la pujada és sostinguda, però de molt ben portar. El tros més feixuc va ser precisament el Coll d'en Bas que em va sortir una mitjana de 9,24 km/h i a la tornada de 8,48 km/h, però llavors ja portava 88 km pedalant.

I què dir del paisatge? Fantàstic, meravellós. Encara que bastants estones la ruta va paral·lela a la carretera i el soroll de cotxes i camions s'en fa pesat de sentir. Però val la pena pagar aquest peatge.

Girona ja és maca de per sí. Passar entre mig dels horts de Salt, és curiós, encara que els que som de prop de Barcelona ja coneixem uns quants, encara que no tan extensos com aquests i amb tanta aigua que els reguen.

El Ter és per anar-hi mirant-ho de tant en tant, en especial el tram d'aigües braves. Aquest dies baixa que dóna gust.

I quan s'arriba a la Vall d'en Bas ja és un altre història. Un s'entretindria pels caminets i es perdria pels bonics racons de la vall. No cal dir que les muntanyes que envolten la vall són de les més precioses que un pot veure. Però la meva fita era Olot i fins allà vaig arribar. Ficar-me a la Déu i la Font Moixina, i sense més temps que perdre, agafar el camí de tornada.

I per acabar, les meves dades:

Distància: 141,4 km

Temps pedalant: 9 h 9 m 57 s

Total excursió: 11 h 19 m 23 s

Mitjana: 15,42 km/h

Velocitat màxima: 42,52 km/h

Desnivell positiu acumulat: 988 m

(Se és cert no ho sé, és el que em diu el meu compta-Quilòmetres)


PD: La qualifico de Difícil pel quilometratge.