Castell Escornalbou – Coll Saleres – Barrancs Borda i Rifà - Mare Déu Roca 14 febrer 2009

Ruta molt maca que surt de Montbrió del Camp i passa per mitja dotzena de pobles del Baix Camp (Montbrió, Riudecanyes, Duesaigües, Argentera, Vilanova Escornalbou, Montroig) hem fet una pujada clàssica (Castell d’Escornalbou –que tothom hauria de tenir al seu currículum betetero) i també un parell de pujadetes potser no tan conegudes, però que valen molt la pena: el Coll de Saleres i l’Ermita de Mare de Déu de la Roca, passant també per la bonica zona dels barrancs de la Borda i Rifà.

De Montbrió hem anat cap a Riudecanyes, bordejant el pantà pel Sud i hem començat a enfilar-nos per uns camins bastant tècnics i amb fortes pujades, però molt divertits. Un cop hem arribat a Duesaigües, enlloc de enfilar-nos directament cap al Castell d’Escornalbou, hem anat cap a l’Argentera per pistes asfaltades i així fer el “cim” d’avui d’una manera una mica més fàcil... tot i que les rampes de gairebé el 20% del final “picaven” de debò.

Llavors, ja hem començat la primera baixada: 4 Kilòmetres de camins molt divertits fins a Vilanova d’Escornalbou amb una pendent considerable.

Començava la segona pujadeta del dia, cap al Coll de les Saleres, que per cert ... l’han destrossat! No sé què estant fent... però no tenen perdó! Era un lloc magnífic amb uns bosquets i senders... que ja no existeixen! Però bé, al menys la super-trialera fins a la zona dels Barrancs de la Borda i Rifà encara estaven. Espero que aquesta zona no se la carreguin mai... ja que és una passada! Plena de senderons magnífics amb algunes parts una mica tècniques, però assequibles.

Llavors, encara quedaven forces per pujar a l’Ermita de Mare de Déu de la Roca. Hem fet una petita parada, unes quantes fotos, hem gaudit de la magnífica vista que hi ha des de dalt i llavors, a tota velocitat, i de vegades gairebé “volant” pel camí que anomenem dels “bots”, suposo que us podeu imaginar perquè. Ens encanta!

Llavors, des de Montroig hem agafat una pista (que abans no estava asfaltada) que ens ha portat directament a Montbrió passant per davant del bonic Mas dels Teixells.

Apart de les fotos, també vaig gravar un petit vídeo (no ha quedat gaire bé ja que la càmera de vídeo que portàvem ha estat gairebé tota la ruta apuntant al cel i hi ha molt poques parts que s’hagin pogut salvar (avui l'estrenàvem i encara no sabem com funciona al 100%). De totes maneres, al menys, ens queden 3 o 4 minuts més o menys aprofitables de record.