CAT700 amb variants, en autosuficiència i bikepacking

Ruta basada en la travessa CAT 700, agafant trams de diverses edicions (sobretot la de 2015) i amb algunes modificacions per motius logístics, presència de neu encara a cotes altes i per no repetir trams ja realitzats en altres rutes.

Dividim la travessa en 9 etapes (620km 12300m+). Comencem a Vielha en comptes de a Les i acabem a l’Ampolla en comptes de a l’Eucaliptus; a Espot Esquí hem de fer mitja volta i arribarem a Montcortès per carretera i a Àger fem una petita retallada per arribar a Vilanova de la Sal (la pujada per pista al Coll del Montsec d’Ares ens ha deixat baldats...) Tècnicament, es pot dir que força rodadora i molt ciclable, bones pistes i poques carreteres, o si més no, molt secundàries. Només un parell de corriols curts de baixada una mica regulin amb tant pes, i alguna pujada empenyent, per la resta cap problema.

Logística: Cornellà – BCN Estació del Nord pedalant, desmuntem els paquets i la roda davantera, emboliquem les bicis amb film i amb bus fins a Vielha. De tornada, Regional Exprés des de l’Ampolla fins BCN Sants (espai habilitat per a bicis al tren), tornem amb metro i caminant per una averia a l’últim Km...

A tenir en compte que amb el tema del Covid, l’avituallament d’aigua i menjar es preveia més complicat i hem fet bé de dur menjar per cuinar gairebé tots els sopars, tots els esmorzars i per anar passant el dia. Algunes fonts públiques estaven tancades, i moltíssim establiments també.

Material: bossa de seient i dues bosses davanteres + motxilla petita. Capacitat per portar fins a 4 litres d’aigua a sobre cadascú, ja que fem alguna acampada lliure i no hi ha aigua a tots els llocs. En general hem trobat aigua sempre que n’hem necessitat, però no està de més anar una mica sobrat si cal cuinar.
Bici + bultos uns 30kg aprox

Etapes: (desnivells aprox segons GPS)

1. Vielha - Isavarre: 52km 1055m+ 893m-
2. Isavarre - Gerri de la Sal: 81km 1141m+ 1717m-
3. Gerri - Refugi Josep Vilamolat: 77km 1775m+ 1566m-
4. Refugi - St Llorenç de Montgai: 74km 1563m+ 2214m-
5. St Ll. Montgai - Ulldemolins: 86km 1159m+ 762m-
6. Ulldemolins -Sant Jeroni: 69km 1737m+ 2070m-
7. Sant Jeroni - Beseit: 71km 1645m+ 1287m-
8. Beseit – Molí l’Abad: 50km 878m+ 1141m-
9. Molí l’Abad - L'Ampolla 70km 1359m+ 789m-


1. Vielha – Isavarre (ens desviem per acampar a la finca d’un amic) neu, fang i pluja per començar bé la ruta! Sortim de Vielha per algun corriolet i els banys d’Arties, amb rampes per anar esclafant per Gessa, Salardú i Bagergue. Arribem al pla de Beret i ens abriguem per encarar la baixada de la pista de Montgarri , que encara estava amb força neu a trams, però res insalvable. Ens atrapa pluja passat el refugi del Fornet però ja queda poc per arribar a aixopluc, gràcies a l’Arnau i la seva família.

2. Isavarre - Gerri de la Sal (acampada al bosc vora de l’ermita): veient la neu que encara hi havia a les obagues de la pista de Montgarri, sabíem que no era gaire factible poder arribar a Montcortès per la pista que uneix Espot amb Llesui, però es va intentar, a cota 1800m fem mitja volta per arribar per carretera l’endemà.

3. Gerri de la Sal – Refugi lliure Josep Vilamolat. Tot ciclable, només una mica “guarrillo” el tram després de Tremp, el camí sembla que passa pel cabal d’un torrent, tot un bon codolar, i la sortida del riu, bastant perduda i bruta, acaba en una pista d’una finca privada just abans de Puigcercós, on trobareu una bona font, ja que la de Tremp (a les piscines ) no funcionava. Dormim al refugi que hi ha just després del Castell de Mur, que val la pena pujar-hi per visitar-lo i gaudir de les vistes. El refugi no té aigua i la font no funciona, però portem reserves, estem resguardats, les brases encara son calentes i s’agraeix menjar en una taula.

4. Refugi Josep V. – Sant Llorenç de Montgai (càmping): La pista puja fot, però ens ofereix unes vistes espectaculars sobre el Castell de Mur. A Sant Esteve de la Sarga trobareu una font, una mica més avall, on comença la pista de pujada al Montsec, hi passa un rierol, també és un bon lloc per pernoctar. La pista de pujada té unes rampes duríssimes i és molt pedregosa, hem hagut d’empènyer una bona estona però arribar a dalt es brutal! Recompensa el paisatge, les vistes i l’olor dels prats florits. Al coll d’Ares també s’hi podia pujar per una pista asfaltada, alternativa bona si no voleu morir...L’esforç ens passa factura i a la tarda retallem una mica el track original per estalviar 300mts de desnivell i poder arribar abans de les 17h al càmping (horari covid... quin remei).

5. Sant LL. – Ulldemolins (càmping): etapa llarga però amb menys desnivell que ens permet avançar ràpid fins a Les Borges Blanques. Sortint del càmping, creuem la presa de l’embassament, atenció que té un parell de trams d’escales. Avui toca vent de cara durant tota l’extensa i verda plana de Lleida, 50km una mica feixucs. Serà l’únic dia que lluïm màniga curta i crema solar. A la tarda, ja deixem enrere els fruiters i els sembrats per entrar en terreny de pedra seca i oliveres centenàries. El personal del càmping ens atenen ben amablement i ens ofereixen sopar, obriran cuina només per nosaltres.

6. Ulldemolins – Ermita de Sant Jeroni (acampada lliure al bosc, a l’ermita hi ha aigua): aquesta és l’etapa menys rodadora, pistes una mica trencades per l’aigua i algun corriol després d’Albarca, pujada de la mort i corriol bastant “guarrillo” abans de Torroja i també després de Gratallops. Amb el Montsant ja se sap...
Ens feia patir també el pont de la via de tren a Garcia, però es fa bé i no cal empènyer gaire, molt curiós! Trobem un raconet resguardat del vent per passar la nit. La zona de lleure té taules, barbacoes i lavabos.

7. Sant Jeroni – Beseit (càmping): la rapma de bon matí ha sigut important, per sort, curta... La resta tot ciclable. Un cop a Fontcalda, enllacem amb la via verda fins Horta. Abans d’Arnes parem a dinar per acabar bé les pujades que queden fins Beseit, la del càmping és de campionat però té recompensa, ens acullen meravellosament bé, bones vistes i amb una bona cerveseta.

8. Beseit – Molí l’Abad (càmping): dia molt dur per les condicions climatològiques i una veritable llàstima la boira que ens ha acompanyat, que no ens ha deixat gaudir de l’espectacular bellesa dels Ports i el barranc de la Fou. El fred i la pluja tampoc ens han fet estar de gaire bon humor per fer fotos, el mòbil xop i les mans més que congelades tampoc ajuden gaire. Excel•lent etapa malgrat tot. Reposem forces i escalfor al restaurant i avui si, ens permetem un luxe dormint en una cabanya calefactada del càmping.

9. Molí l’Abad – L’Ampolla. Atenció a la sortida de la carretera per no acabar dins d’una antiga plaça de braus ;) . Cal passar per un pont molt estretet per anar a buscar un camí que ens durà a La Sénia. Tot i que ja arribem al final i sembla que l’etapa ha de ser ben dolça... no serà així, corriolets divertits i un parell de pujades que ens faran ben suar! Algun petit tram del traçat ja no es públic (ho he corregit). Un cop a Amposta, he redibuixat el final del track per acabar a l’Ampolla, per poder tornar en tren i fer un bon dinar tot veient algun paratge emblemàtic del Delta. Què millor per acabar?