Wikiloc | (CE) Pobles de la Provincia de Girona (62) Bolvir - Ger - All - Olopte

Puigcerda

Bolvir

Bolvir es un municipio de la comarca de la Baja Cerdaña en la provincia de Girona, Catalunya. Está situado a 1.148 m de altitud respecto del mar Mediterráneo, muy cerca de la frontera francesa y sobre terrenos que corresponden a laderas de las estribaciones pirenaicas, en una zona muy soleada a la que denominan La Solana. Hacia abajo, hacia el río Segre y en terrenos más suaves, radica otra pequeña parte del municipio denominada Talltorta. Predominan las segundas residencias en edificaciones con acabados de piedra y madera. El municipio, que tiene una superficie de 10,66 km²,3 cuenta según el padrón municipal para 2014 del INE con 373 habitantes y una densidad de 34,99 hab./km². Bolvir és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Girona, Catalunya. Està situat a 1.148 m d'altitud respecte del mar Mediterrani, molt a prop de la frontera francesa i sobre terrenys que corresponen a vessants de les estribacions pirinenques, en una zona molt assolellada a la que anomenen la Solana. Cap avall, cap al riu Segre i en terrenys més suaus, radica una altra petita part del municipi anomenada Talltorta. Predominen les segones residències en edificacions amb acabats de pedra i fusta. El municipi, que té una superfície de 10,66 km², 3 compta segons el padró municipal per al 2014 de l'INE amb 373 habitants i una densitat de 34,99 km².

Saga

Ger

Ger es un municipio de origen medieval. Ya es citado en 839 en el acta de consagración de la Seo de Urgel con el nombre de: Geri. Fue posesión del monasterio de Sant Sadurní de Tavèrnoles y del monasterio de Cuixà. En 1860 Ger llegó a una población de 622 habitantes Ger és un municipi d’origen medieval. Ja és citat l’any 839 en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb el nom de: GERI. Fou possessió del monestir de Sant sadurní de Tavèrnoles i del monestir de Cuixà. L’any 1860 Ger arribà a una població de 622 habitants.

All

El municipio está situado en el lado derecho del Segre y el lugar de desagüe del río Duran, que forma parte del llamado estrecho de Isòvol. Hace de límite natural entre la Baja Cerdaña y la Pequeña Cerdanya. Forma la parte baja de Valltova o valle del Duran y tiene como accidentes más destacados y característicos el cerro de Isòvol (1.288 m) y, parcialmente, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu pasa por los pueblos de All y Isòvol, y de este sale el desvío hacia Olopte (GIV-4032). La superficie del término es, casi exclusivamente, de cultivo y, en su mayoría, de regadío. Dominan los prados, seguidos del barbecho, los forrajes y el trigo. De bosque como tal, sólo hay 28 ha, representadas por el pino rojo -zona de Olopte-. En las costas occidentales, se encuentra pinocha .La resto la integran el matorral y las asociaciones pasto-matorral y matorral-pino negro, esta última en un área reducida. Forman parte del término los pueblos de Isòvol, Olopte y All, Su poblamiento prehistórico -neolític y edad del bronce- es bien conocido y relevante, aunque bastante restringido a las cuevas. Hasta el 1716 perteneció a la veguería de Cerdanya, y desde entonces hasta el 1833, en el corregimiento de Puigcerdà, excepto en el período 1812-13, en que fue del departamento del Segre, francés. Desde entonces es de la provincia de Girona. Su actividad productiva principal es la ganadería. Destaca el ganado vacuno y las vacas de leche por encima de un número relevante de ganado porcino, frente a uno reducido de caballos y yeguas. Tiene por mercado agrícola principal y área comercial Puigcerdà, y por mercado secundario, la Seo de Urgel. Antiguamente -como mínimo desde la edad media- se hacían extracciones de mármol gris y rojo (en realidad, calizas); así, algunos de los edificios poseía más importantes de la comarca -portalades de iglesias, cantoneras de torres de vigilancia, etc.- están levantados o acabados con este material. Actualmente, en la orilla del Segre extraen áridos, y al cerro de Isòvol, piedra para la construcción. El municipi està situat al costat dret del Segre i el lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Petita Cerdanya. Fa la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el turó d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el desviament cap a Olopte (GIV-4032). La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, majoritàriament, de regadiu. Dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, es troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta última en una àrea reduïda. Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, La seva poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, encara que bastant restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què va ser del departament del Segre, francès. Des de llavors és de la província de Girona. seva activitat productiva principal és la ramaderia. Destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porcí, davant d'un reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- es feien extraccions de marbre gris i vermell (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de vigilància, etc. estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al turó d'Isòvol, pedra per a la construcció

Olopte

El municipio está situado en el lado derecho del Segre y el lugar de desagüe del río Duran, que forma parte del llamado estrecho de Isòvol. Hace de límite natural entre la Baja Cerdaña y la Pequeña Cerdanya. Forma la parte baja de Valltova o valle del Duran y tiene como accidentes más destacados y característicos el cerro de Isòvol (1.288 m) y, parcialmente, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu pasa por los pueblos de All y Isòvol, y de este sale el desvío hacia Olopte (GIV-4032). La superficie del término es, casi exclusivamente, de cultivo y, en su mayoría, de regadío. Dominan los prados, seguidos del barbecho, los forrajes y el trigo. De bosque como tal, sólo hay 28 ha, representadas por el pino rojo -zona de Olopte-. En las costas occidentales, se encuentra pinocha .La resto la integran el matorral y las asociaciones pasto-matorral y matorral-pino negro, esta última en un área reducida. Forman parte del término los pueblos de Isòvol, Olopte y All, Su poblamiento prehistórico -neolític y edad del bronce- es bien conocido y relevante, aunque bastante restringido a las cuevas. Hasta el 1716 perteneció a la veguería de Cerdanya, y desde entonces hasta el 1833, en el corregimiento de Puigcerdà, excepto en el período 1812-13, en que fue del departamento del Segre, francés. Desde entonces es de la provincia de Girona. Su actividad productiva principal es la ganadería. Destaca el ganado vacuno y las vacas de leche por encima de un número relevante de ganado porcino, frente a uno reducido de caballos y yeguas. Tiene por mercado agrícola principal y área comercial Puigcerdà, y por mercado secundario, la Seo de Urgel. Antiguamente -como mínimo desde la edad media- se hacían extracciones de mármol gris y rojo (en realidad, calizas); así, algunos de los edificios poseía más importantes de la comarca -portalades de iglesias, cantoneras de torres de vigilancia, etc.- están levantados o acabados con este material. Actualmente, en la orilla del Segre extraen áridos, y al cerro de Isòvol, piedra para la construcción. El municipi està situat al costat dret del Segre i el lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Petita Cerdanya. Fa la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el turó d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el desviament cap a Olopte (GIV-4032). La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, majoritàriament, de regadiu. Dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, es troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta última en una àrea reduïda. Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, La seva poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, encara que bastant restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què va ser del departament del Segre, francès. Des de llavors és de la província de Girona. seva activitat productiva principal és la ramaderia. Destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porcí, davant d'un reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- es feien extraccions de marbre gris i vermell (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de vigilància, etc. estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al turó d'Isòvol, pedra per a la construcció

Isovol

El municipio está situado en el lado derecho del Segre y el lugar de desagüe del río Duran, que forma parte del llamado estrecho de Isòvol. Hace de límite natural entre la Baja Cerdaña y la Pequeña Cerdanya. Forma la parte baja de Valltova o valle del Duran y tiene como accidentes más destacados y característicos el cerro de Isòvol (1.288 m) y, parcialmente, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu pasa por los pueblos de All y Isòvol, y de este sale el desvío hacia Olopte (GIV-4032). La superficie del término es, casi exclusivamente, de cultivo y, en su mayoría, de regadío. Dominan los prados, seguidos del barbecho, los forrajes y el trigo. De bosque como tal, sólo hay 28 ha, representadas por el pino rojo -zona de Olopte-. En las costas occidentales, se encuentra pinocha .La resto la integran el matorral y las asociaciones pasto-matorral y matorral-pino negro, esta última en un área reducida. Forman parte del término los pueblos de Isòvol, Olopte y All, Su poblamiento prehistórico -neolític y edad del bronce- es bien conocido y relevante, aunque bastante restringido a las cuevas. Hasta el 1716 perteneció a la veguería de Cerdanya, y desde entonces hasta el 1833, en el corregimiento de Puigcerdà, excepto en el período 1812-13, en que fue del departamento del Segre, francés. Desde entonces es de la provincia de Girona. Su actividad productiva principal es la ganadería. Destaca el ganado vacuno y las vacas de leche por encima de un número relevante de ganado porcino, frente a uno reducido de caballos y yeguas. Tiene por mercado agrícola principal y área comercial Puigcerdà, y por mercado secundario, la Seo de Urgel. Antiguamente -como mínimo desde la edad media- se hacían extracciones de mármol gris y rojo (en realidad, calizas); así, algunos de los edificios poseía más importantes de la comarca -portalades de iglesias, cantoneras de torres de vigilancia, etc.- están levantados o acabados con este material. Actualmente, en la orilla del Segre extraen áridos, y al cerro de Isòvol, piedra para la construcción. El municipi està situat al costat dret del Segre i el lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Petita Cerdanya. Fa la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el turó d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús. La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el desviament cap a Olopte (GIV-4032). La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, majoritàriament, de regadiu. Dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, es troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta última en una àrea reduïda. Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, La seva poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, encara que bastant restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-1813, en què va ser del departament del Segre, francès. Des de llavors és de la província de Girona. seva activitat productiva principal és la ramaderia. Destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porcí, davant d'un reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- es feien extraccions de marbre gris i vermell (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de vigilància, etc. estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al turó d'Isòvol, pedra per a la construcció