Cervera - Balaguer - Lleida

Marxem de Cervera per ponent, travessant el polígon industrial. Creuem l’autovia A-2 i notem que anem deixant enrere l’altiplà segarrenc perquè tret d’alguna pujadeta molt escadussera el camí té una marcada tendència a baixar. Passem pels pobles de Tordera, el Canós i fem cap a Claravalls. Passat el poble, entrem de ple a l’espai natural protegit dels Plans de Sió , des d’on observem el contrast de color i vegetació entre el secà de la Segarra (que deixem enrere) i la plana urgellenca -que albirem davant nostre- regada pel Canal d’Urgell (construït entre 1847 i 1861).

Continuem baixant i, després de travessar el canal comencem a planejar. Ens acostem a Tornabous i poc abans d’arribar-hi passem per davant del Molí de l’Espígol, un dels principals enclavaments de la tribu ibèrica dels ilergetes. Arribats a Tornabous fem una aturada al bar de la piscina, al costat de la plaça que dóna nom a un dels fills il•lustres del municipi: el dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, més conegut com el “Noi del Sucre”.

Deixem Tornabous pel camí del Tarròs i en 2 km. arribem a aquest petit poble del mateix municipi on trobem el memorial erigit en record de l’altre fill il•lustre de Tornabous: Lluís Companys i Jover, qui fou 123è president de la Generalitat (1933-1940), detingut a l’exili francès per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes que l’afusellaren al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.

Del Tarròs ens dirigim en direcció SO cap a Ivars d’Urgell. Passat el poble trobem l’ estany d’Ivars i Vila-sana, una zona lacustre que fou dessecada entre 1945 i 1951 i que l’any 1995 es començà a reomplir amb les aigües del Canal d’Urgell. Després de resseguir-ne la riba sud enfilem en direcció NO cap a Linyola i, després, fins arribar a Balaguer. Ja a la capital de la Noguera fem una aturada per dinar i resguardar-nos de la intensa calor.

Marxem de Balaguer per la carretera C-12F de la qual fem escassament 200 m i agafem un camí que surt a l’esquerra. És una pista asfaltada que planeja tota l’estona i que en 3’5 km. ens deixa al monestir de Santa Maria de les Franqueses, un cenobi d’estil romànic fundat al s.XII i que acollí una comunitat de monges cistercenques. Continuant el camí, en poc més de 7 km. travessem el Segre i fem cap a Térmens. Sortim de la població paral•lels al riu, per una pista que, a diferència de l’anterior, no està asfaltada i presenta més desnivells. En poc més de 4 km. som a Vilanova de la Barca. D’aquí en endavant la pista torna a ser asfaltada i ens condueix (amb alguna pujada) a la vila d’Alcoletge.

D’Alcoletge en marxem novament per una pista asfaltada que abandonem al cap de 5 km. per anar a trobar el Parc de la Mitjana, travessar el Segre per una passarel•la i entrar a Lleida pel barri de Pardinyes. Som al final de la ruta i no ens en podem estar de pujar el turó on s’encimbella el conjunt monumental format per la Suda i la Seu Vella, l’antiga catedral de Lleida consagrada al s.XIII on es barregen els elements romànics i gòtics.