Cierra el Carril después de 74 años. Suerte al Carril 9.
near Bell-Lloch, Catalunya (España)
Viewed 34 times, downloaded 0 times
Trail photos
Itinerary description
La historia del Hostal Bar Restaurante El Carril, anteriormente conocido como Can Tiburci, se remonta a 1932. Sin embargo, a partir de 1949, el establecimiento abrió sus puertas con sus nuevos propietarios, Quim Boadella y Lola Butiñach, que lo inauguraron con ilusión pero también con temor debido a la época en la que no era común visitar bares y restaurantes.
Desde el principio, el lugar abría al amanecer y cerraba cuando el último cliente abandonaba el local. En aquellos tiempos, había trabajadores de diferentes sectores, como carboneros, empleados de empresas relacionadas con el corcho y personas del campo y el bosque que comenzaban su jornada temprano.
En cada mesa, se encontraba un sifón de cortesía, y se mezclaba vermut a granel con jarabes de fresa. Mientras tanto, la antigua gramola reproducía canciones de artistas como Antonio Machín, Nat King Cole, Luis Mariano y Jorge Negrete.
El Carrilet, un ferrocarril de carbón, pasaba cerca del establecimiento, y tanto los trabajadores de la línea como los pasajeros solían hacer una parada en el bar mientras esperaban. Con el tiempo, los calamares a la romana se convirtieron en una especialidad muy popular y se estableció la tradición de bajar desde todos los rincones del pueblo para disfrutar del aperitivo los domingos al mediodía.
Durante aquellos años en blanco y negro, el lugar también albergaba fiestas nocturnas con artistas de paso, cabras amaestradas, trapecistas, cantantes mexicanos e incluso corridas de novillos. Dos clientes habituales, Paiella y Mezquita, nunca se perdían ninguna fiesta y podían llegar a consumir una caja de 24 botellas de cerveza cada uno.
Pitu y Lluis, dos de los huéspedes más antiguos del hostal, no aguantaban hasta el final de las fiestas y discretamente se retiraban a sus habitaciones utilizando la escalera sin que nadie se diera cuenta.
La història de l'Hostal Bar Restaurant El Carril, anteriorment conegut com a Can Tiburci, es remunta al 1932. No obstant això, a partir del 1949, l'establiment va obrir les portes amb els nous propietaris, Quim Boadella i Lola Butiñach, que el van inaugurar amb il·lusió però també amb temor a causa de lèpoca en què no era comú visitar bars i restaurants.
Des del principi, el lloc obria al clarejar i tancava quan l'últim client abandonava el local. En aquells temps, hi havia treballadors de diferents sectors, com ara carboners, empleats d'empreses relacionades amb el suro i persones del camp i el bosc que començaven la jornada d'hora.
A cada taula, hi havia un sifó de cortesia, i es barrejava vermut a granel amb xarops de maduixa. Mentrestant, l'antiga gramola reproduïa cançons d'artistes com Antonio Machín, Nat King Cole, Luis Mariano i Jorge Negrete.
El Carrilet, un ferrocarril de carbó, passava a prop de l'establiment, i tant els treballadors de la línia com els passatgers solien fer una parada al bar mentre s'esperaven. Amb el temps, els calamars a la romana es van convertir en una especialitat molt popular i es va establir la tradició de baixar des de tots els racons del poble per gaudir de l´aperitiu els diumenges al migdia.
Durant aquells anys en blanc i negre, el lloc també albergava festes nocturnes amb artistes de pas, cabres ensinistrades, trapezistes, cantants mexicans i fins i tot corregudes de jònecs. Dos clients habituals, Paiella i Mesquita, mai no es perdien cap festa i podien arribar a consumir una caixa de 24 ampolles de cervesa cadascun.
Pitu i Lluis, dos dels hostes més antics de l'hostal, no aguantaven fins al final de les festes i discretament es retiraven a les seves habitacions utilitzant l'escala sense que ningú se n'adonés.
Desde el principio, el lugar abría al amanecer y cerraba cuando el último cliente abandonaba el local. En aquellos tiempos, había trabajadores de diferentes sectores, como carboneros, empleados de empresas relacionadas con el corcho y personas del campo y el bosque que comenzaban su jornada temprano.
En cada mesa, se encontraba un sifón de cortesía, y se mezclaba vermut a granel con jarabes de fresa. Mientras tanto, la antigua gramola reproducía canciones de artistas como Antonio Machín, Nat King Cole, Luis Mariano y Jorge Negrete.
El Carrilet, un ferrocarril de carbón, pasaba cerca del establecimiento, y tanto los trabajadores de la línea como los pasajeros solían hacer una parada en el bar mientras esperaban. Con el tiempo, los calamares a la romana se convirtieron en una especialidad muy popular y se estableció la tradición de bajar desde todos los rincones del pueblo para disfrutar del aperitivo los domingos al mediodía.
Durante aquellos años en blanco y negro, el lugar también albergaba fiestas nocturnas con artistas de paso, cabras amaestradas, trapecistas, cantantes mexicanos e incluso corridas de novillos. Dos clientes habituales, Paiella y Mezquita, nunca se perdían ninguna fiesta y podían llegar a consumir una caja de 24 botellas de cerveza cada uno.
Pitu y Lluis, dos de los huéspedes más antiguos del hostal, no aguantaban hasta el final de las fiestas y discretamente se retiraban a sus habitaciones utilizando la escalera sin que nadie se diera cuenta.
La història de l'Hostal Bar Restaurant El Carril, anteriorment conegut com a Can Tiburci, es remunta al 1932. No obstant això, a partir del 1949, l'establiment va obrir les portes amb els nous propietaris, Quim Boadella i Lola Butiñach, que el van inaugurar amb il·lusió però també amb temor a causa de lèpoca en què no era comú visitar bars i restaurants.
Des del principi, el lloc obria al clarejar i tancava quan l'últim client abandonava el local. En aquells temps, hi havia treballadors de diferents sectors, com ara carboners, empleats d'empreses relacionades amb el suro i persones del camp i el bosc que començaven la jornada d'hora.
A cada taula, hi havia un sifó de cortesia, i es barrejava vermut a granel amb xarops de maduixa. Mentrestant, l'antiga gramola reproduïa cançons d'artistes com Antonio Machín, Nat King Cole, Luis Mariano i Jorge Negrete.
El Carrilet, un ferrocarril de carbó, passava a prop de l'establiment, i tant els treballadors de la línia com els passatgers solien fer una parada al bar mentre s'esperaven. Amb el temps, els calamars a la romana es van convertir en una especialitat molt popular i es va establir la tradició de baixar des de tots els racons del poble per gaudir de l´aperitiu els diumenges al migdia.
Durant aquells anys en blanc i negre, el lloc també albergava festes nocturnes amb artistes de pas, cabres ensinistrades, trapezistes, cantants mexicans i fins i tot corregudes de jònecs. Dos clients habituals, Paiella i Mesquita, mai no es perdien cap festa i podien arribar a consumir una caixa de 24 ampolles de cervesa cadascun.
Pitu i Lluis, dos dels hostes més antics de l'hostal, no aguantaven fins al final de les festes i discretament es retiraven a les seves habitacions utilitzant l'escala sense que ningú se n'adonés.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments