Collserola corriol del Senglar i altres senders set 2018

Surto a descobrir corriols i trialeres de Collserola al sector Cerdanyola i Forat del Vent.

ATENCIO: Bici amb ASSITENCIA ELECTRICA
Es pot fer tot sense assistència però hi ha alguna pujada dura que caldrà estar fort o molt fort.
Tot ciclable excepte algun punt tècnic on segons el nivell de cadascú caldrà posar peu a terra o empentar la bici uns pocs metres.

El primer senderet és la pujada des del cementiri de Montcada cap el dipòsit d'aigües, si pugem en silenci se solen veure conills per aquí. Seguim cap a la Font de Mitja Costa amb puja i baixa i pel camí que volta el turó de Montcada. Baixada cap el polígon del Coll i enfilem la carretera del cementiri de Cerdanyola però només 500m.
Indicació GR a dreta pel senderet de retall de pujada i després GR fàcil i agradable fins la pista i el dipòsit contra incendis. Ben aviat deixem la pista per sender PRECIOS i fàcil indicat cap a Montcada, pugem una mica per la Serra de Llagat. Molt xulo. En aquest sentit la baixada és tècnica, en sentit contrari la pujada crec que seria matadora a prop de Montcada.

Agafem pista de Canaletes 900m i tot seguit prenem el sender a esquerres emboscat obac i preciós remuntant en pujada suau i fàcil el torrent de Sant Iscle, molt bonic, cap dificultat i arribem a Can Catà.
Pista 750m fins al camí de Sant Andreu passat el mas de Sant Fermí cap a Can Lloses. No agafo el senderet de la Font de Can Lloses que m'encanta perquè el vaig fer fa poc i vull provar la pujadeta dels rocs de Can lloses amb la bici nova: es fa com si res. Amb bici sense assistènca també el faig però costa una mica. Just hi passaven dos pedalaires que s'hi han encallat però amb una mica de traça i de força es pot pujar el rocam puntual sense massa problemes.
Baixem escassos 400m per pista ziga-zaga i cap al camí d'Horta a Cerdanyola, una bonica pujada dura i poc transitada que deixarem 150m abans d'arribar a dalt (a la pista) per agafar el sender travesser on el bosc comença a tancar-se de vegetació i ens porta, cap al Forat del Vent.

Al Forat del Vent a penes toquem la pista i anem de pet cap al protagonista de la nit: el sender del Senglar. Sender tancat d'esbarzers i lligabosc que recorre un bosc pregon humit i fosc on la principal dificultat és la vegetació que se'l vol menjar: he acabat ben esgarrinxat de braços: cal passar-hi sovint per mantenir-lo més obert. Se'm fa de nit, sento senglars i el bosc es torna màgic. Un parell de pujades fortes que amb assistència no són res. Més de 3Km de sender meravellós per la Serra del Ferrer, torrent del Cargol (ben humit) font perduda del Rossinyol i els arbres devorats per les enredadores fan uns racons molt especials.
Atenció al cap, branques baixes perilloses.

El sender ens porta a la pista a tocar de Casa Juaco i de seguida la trialera memorable de la Matamatxos. Aquesta sí que no es puja fàcilment sense assistència (en aquest sentit) però és un tram molt curtet (i si no voleu el tram de trialera pedregosa assassina paseu per davant de Casa Juaco i just al final trobareu un sender fàcil agradable que us acaba portant a la pista voltant el turó d'en Fotjà.) Des de la Matamachos travessem la pista per buscar el sender de les vistes i fins i tot la deixem al Forat del Vent per pujar al mirador allà mateix.

Tornada per la pista sota el Turó d'en Gras, la ctra de les Aigües, i la deixem després del pont sobre la carretera del cementiri i baixem pel corriolet curtíssim de l'aparcament. Baixem per la pista de Can Masdéu però només 180m, no us passeu de frenada! i sortim a esquerra pel sender cap a la font de Sta Eulàlia o de la Fauna Variada.

És un sender fàcil i una mica ressec que té la gràcia de les vistes a Barcelona en el seu darrer tram i que ens porta a la carretera Alta de Roquetes (la que puja a la Torre del Baró) on acaba la pedalada maca d'avui. Si hi aneu en cap de setmana i horari normal pot estar concorregut, respecteu sempre la prioritat dels vianants.

La resta ja és tornar cap a casa.
Bona nit!