COLLSEROLA: els 3 pantans de Collserola (Vallvidrera, Can Borrell i Bassa Gran de Can Coll) (IBP-83)

Ruta sense gaires dificultats tècniques, amb algun que altre corriol divertit que uneix els 3 pantans de la Serra de Collserola:

- EL PANTÀ DE VALLVIDRERA I LA MINA GROTT: El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera (la Rierada), el curs d'aigua més important de la serra de Collserola. Es començà la seva construcció el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'antic municipi de Sarrià. Si bé s'acabà el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada. A partir dels anys 60, però, l'abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre 2005 i 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc, ja que conté una població destacada d'amfibis.
La MINA GROTT és un túnel de quasi 1,5 Kms que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià. Fins a l'any 1927 està documentat l'ús de la canalització per porta aigua a Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer de la companyia de tramvies anomenat Carles Emili Montañès i Criquillion presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà. Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909. Malgrat això, encara es va resistir a desaparèixer i fou de molta utilitat per al transport d'obrers i material en la construcció del túnel Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a la seva clausura el 1916. Anys després, la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

- EL PANTÀ DE CAN BORRELL: El Pantà de Can Borrell és una antiga presa es va construir per proporcionar aigua a la masia de Can Borrell, i està situat al torrent de les Monelles, uns centenars de metres abans d'on aquesta desemboca a la riera de Sant Medir. Ocupa una superfície de 0,2 hectàrees.

- LA BASSA GRAN DE CAN COLL: Antiga construcció servia per recollir l'aigua de la pluja que després es feia servir per al conreus de l'antiga Masia de Can Coll (segle XV), actual centre d’ Educació Ambiental de Collserola. Tot i estar en desús, es troba en força bon estat, és un bon amagatall d’insectes, aus i altres animals, que tenen aigua en aquest indret.


Accedeixo a la Serra de Collserola per la pista que puja fins a la Plaça Mireia, per continuar fins a Vallvidrera caranejant per la pista que ve de Sant Pere Màrtir. Un cop a Vallvidrera, es va a buscar la corriol que recorre el Torrent de L’Espinagosa (font), per un indret exuberant de vegetació i que recentment ha sigut ampliat.
Ja al Pantà, les fotos de rigor, i la ruta continua en busca de la Vil•la Joana (Museu Casa Verdaguer i última residència de Mossèn Cinto Verdaguer, al costat del centre d’interpretació del parc, inici de la pujada per la pista cap el Turó del Puig per el Camí del Salze. Al coll, tram d’asfalt fins a la carretera per la que es roda fins a la cruïlla amb la Urbanització Sol i Aire, que es travessa ràpidament per de nou per pista, em desvio per anar a visitar el segon pantà, el de Can Borrell, més modest que l’anterior però situat també en un lloc idil•lic.
De nou en ruta, es passa per Can Borrell, al costat del centre La Flor de Maig, deixo la pista i comença un tram per un estret però molt divertit i no molt tècnic corriol que passa al costat de la Font de Sant Pau, i poc després puja fins la pista que poc després em deixa al costat de la Bassa de Can Coll, el més petit dels 3 pantans de Collserola.
Fetes les fotos e rigor, es baixa fins a l’àrea de lleure de Can Coll, sempre plena de gent, i començo la tornada a casa per el mateix itinerari de la setmana passada, per la Vall de Sant Medir, aturant-me al costat de l’ermita per carregar d’aigua ben fresca a la font.
Es continua pujant fins a la Vista Rica, i la baixada final fins a Barcelona, per la pista forestal del Viver de Can Borni.