COLLSEROLA: ERMITES 1 (Sta. Creu d'Olorda - S. Bartomeu de la Quadra - S. Pere de Romaní - La Salut)

Primera de les 3 rutes amb les que visitaré algunes de les ermites que hi ha disseminades per la serra de Collserola, en aquesta primera ruta, em toquen les ermites de:

- SANTA CREU D’OLORDA: Conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032, però la primera notícia d’aquest indret es troba en un document de finals del segle X. Les restes preromàniques que s’hi troben posen en evidència la seva antiguitat. Durant el període romànic es van afegir a l’interior unes capelles laterals i s’allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s’hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l’actual campanar i la portalada principal. El topònim d’Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa ‘camí dels vedells’.

- SANT BARTOMEU DE LA QUADRA: L'església parroquial de Sant Bartomeu de la Quadra, esmentada el 1143 com a Sant Bartomeu d'Olorda, va ser enderrocada el 1936. Amb les mateixes pedres es va construir un nou temple el 1947, d'una nau, amb campanar de torre quadrada.
L'església antiga, segurament romànica, va ser destruïda pedra per pedra el 1936.
L'església conservava un retaule gòtic dedicat a Sant Bartomeu, del segle XV, amb escenes de la vida i martiri de l'apòstol. Desaparegut el 1936, algunes taules són actualment al Museu Diocesà de Barcelona. Els altres retaules, el del Roser i el de Sant Isidre, dels segles XVI i XVII, juntament amb alguns quadres, també desaparegueren el 1936. Així mateix, aleshores es va perdre el fons documental de la parròquia. El 1947 es va inaugurar l'església actual, construïda amb la pedra de l'església enderrocada, al mateix lloc i orientada com ho era la vella, també d'una sola nau; després s'hi afegí l'altar del Santíssim, el campanar i altres dependències.

- SANT PERE DE ROMANÍ: l’Ermita Fou construïda el segle XI, es té constància de la seva existència l'any 1001 essent part de la parròquia de Santa Creu d'Olorda. L'edificació principal data del segle XII i ha estat modificada en diverses ocasions, és un petit edifici d'una sola nau rectangular amb absis semicircular sense arcuacions, de capçalera, i la porta orientada cap a l'oest. Vers el segle XVI es va construir una torre de guaita o de senyals adossada al lateral dret, anomenada Torre de Sant Pere Romaní, i un mas anomenat Mas Moriscot, construït al seu voltant. El 1949 l'ermita i la torre van ser declarats com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
La Torre, que segurament és del segle XVI, fou modificada a mitjan segle XIX per entrar a formar part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida, que funcionà entre 1848 a 1862. Aquesta línia s'iniciava al castell de Montjuïc.
El mas, fou enderrocat a principis del segle XX i la torre, continua al costat de l'ermita. A la segona meitat del segle XX, s'hi van fer algunes obres de conservació no gaire afortunades.

- LA SALUT DE SANT FELIU: La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749, tot i que la Mare de Déu de la Salut ja era objecte de veneració des de molt abans. Està adossada a una masia, la Casa Gran de la Gleva. El 1859 es construí una nova capella i un nou retaule. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, l’ermita fou cremada i les imatges destruïdes, també la de la Mare de Déu. Acabada la guerra, es reconstruí i s’encarregà una nova imatge.
Als anys vuitanta del segle passat, tota la finca passà a ser propietat del Parc de Collserola i es feren grans remodelacions a l’entorn de la masia.

IBP:88
La ruta no presenta gaires dificultats tècniques, asfalt, amples pistes i alguns corriols estrets força divertits. S’accedeix a la Serra per l’avinguda Pearson i el carrer de la Font del Lleó fins a la Carretera de les Aigües, per la que es rodeja el Turó de Sant Medir fins la Plaça Mireia. Per pista s’arribar fins a Vallvidrera tot caranejant a tocar del Turó d’en Cors. Canvi de direcció cap el Collet de la Vinyassa i per pista s’arriba fins a Can Castellví, breu tram de pujada fins la BV-1468 fins a l’Ermita de la Santa Creu d’Olorda, primera parada de la ruta.
Curt tram de pista rodejant el Turó del Quirze i tram final entre horts fins a l’ermita de Sant Bartomeu de Quadra.
Ràpida baixada fins a la Riera de Vallvidrera “La Rierada”, i resseguint el seu curs (o per la mateixa riera) fins als afores de Molins de Rei.
Surto de Molins de Rei en busca de la petita ermita de Sant Pere, esplèndid mirador del Baix Llobregat i el Delta, llàstima del seu estat ruïnós. Continuant per el vessant oest de la serra, es passa al costat de la fàbrica de ciment i poc després s’arriba l’última ermita, La Salut de Sant Feliu.
Tram final per pista de baixada fins a la Riera de Sant Just, des d’ara, ja tot per asfalt, només queda arribar de nou a Barcelona travessant Sant Just i Esplugues, l’entrada a Barcelona, per la Diagonal (Parc Cervantes).

ERMITES 2 (Sant Medir - Sant Adjutori - La Salut - Sta.Maria de Vallvidrera)

ERMITES 3 (Santa Maria de les Feixes – Sant Iscle de les Feixes – Sant Cebrià i Justina)