COLLSEROLA: ERMITES 2 (Sant Medir - Sant Adjutori - La Salut - Sta.Maria de Vallvidrera) (IBP-92)

Segona de les 3 rutes per algunes de les ermites de la Serra de Collserola:

- SANT MEDIR: És a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat) entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir). L'ermita és d'origen romànic, tot i que avui en dia no en queda quasi cap vestigi. El 962 es fa la primera referència documental com a propietat del monestir de Sant Cugat i una de les cinc parròquies del terme. Els monjos del monestir en tingueren cura fins a l'any 1446. La popularització de la llegenda de sant Medir de Barcelona convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 s'hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març.

- SANT ADJUTORI: Curiosa ermita romànica del segle X, amb reformes i ampliacions fetes als segles XII, XVI i XVII, situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell, al camí de Sant Cugat a Sant Medir. Documentada l'any 986, el 1120 figura com a possessió del monestir de Sant Cugat, amb l'antiga denominació de Santa Maria de Gausac. L'ermita forma part d'un reduït grup de capelles amb planta circular sense absis, cobert amb una volta semiesfèrica. Hi ha una finestra amb arc de pedra treballada, la resta de pedres sense desbastar. La part de ponent, on devia haver-hi una porta, està refeta. L’any 2003 és va dur a terme un projecte de restauració de l’ermita i d’acondicionament del seu entorn immediat.

- MARE DE DÉU DE LA SALUT (EL PAPIOL):
La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle IX (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del castell del Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut. Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau. La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals. D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle XI. Els vilatans del Papiol hi celebren un aplec el segon diumenge de setembre. També cada 12 d'octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec.

- SANTA MARIA DE VALLVIDRERA: Encara que el temple està documentat des del 987, fou nucli original de Vallvidrera. l'església actual es construí el 1540-87, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra del gòtic tardà català. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple

A l’igual que la ruta de la setmana passada, és una ruta tècnicament fàcil ja que la finalitat és poder visitar les ermites sense complicar-nos la vida. Avui per desgràcia tinc d’acompanyant el fort vent que aquests dies bufa per tot Catalunya. Accedeixo a la Serra per la pista forestal del Viver de Can Borni i un cop a la Vista Rica, es rodeja el turó de Sant Cebrià i per pista baixo fins a la Riera de Sant Medir. De seguida, s’arriba a l’ermita de Sant Medir i la Font del Camp del Miracle. Breu descans i es continua baixant per la frondosa vall de Sant Medir fins al trencall que porta fins la original ermita de Sant Adjutori.
De nou a la pista principal, es creua diversos cops la Riera i poc després s’arriba a la masia de Can Borrell, sempre ben concorreguda.
Continuo el camí i just abans d’arribar a Sant Cugat, es passa al costat del Pi d’en Xandri. Ja al poble, el travesso en direcció a Valldoreix (EMD). Deixo l’asfalt i de nou per (auto)pista, comença la curta però exigent pujada fins a l’ermita de La Salut.
Fins a La Floresta, el camí no és exigent però es succeeixen les pujades i les baixades per la pista forestal per les Serres d’en Rabassa i can Julià. De nou per asfalt, ràpida baixada fins a La Floresta (cruïlla amb la BV-1462), on el camí torna a tirar cap amunt fins el Coll de la Creu d’en Blau, a Les Planes. tram final de baixada per pista fins a la Vil•la Joana.
Es baixa fins la carretera i tot seguit arribo a l’ermita de Santa Maria de Vallvidrera. El camí torna a pujar, passant per el preciós Pantà de Vallvidrera (visitat en anteriors rutes) i el camí de la Font de l’espinagosa, (breu descans), i un cop ja a dalt de Vallvidrera, només queda baixar fins a Barcelona, primer per carretera, i després d’un breu tram per la Carretera de Les Aigües, trepidant baixada per el costerut barri de Can Carelleu.

ERMITES 1 (Sta. Creu d'Olorda - S. Bartomeu de la Quadra - S. Pere de Romaní - La Salut)

ERMITES 3 (Santa Maria de les Feixes – Sant Iscle de les Feixes – Sant Cebrià i Justina)