COLLSEROLA: ERMITES 3 (Santa Maria de les Feixes – Sant Iscle de les Feixes – Sant Cebrià i Justina) (IBP-68)

Última de les 3 rutes per les ermites de la Serra de Collserola:

- SANTA MARIA DE LES FEIXES: Documentada el 1316, s’indicava que disposava de diversos altars. Originàriament era un edifici romànic o d’inspiració gòtica. El 1784 va ser profundament reformada per construir-hi l’actual ermita barroca. Edifici amb planta de creu llatina, s’hi accedeix per un porxo amb arcades situat a la façana oest, sobre la qual hi ha un campanar de cadireta. S'hi celebra un aplec anual el dia de Sant Felip. Actualment és una propietat privada i el seu estat de conservació actual no és gaire bo, però durant el 2007 es va iniciar un projecte de restauració. Un cop finalitzada la restauració l'ermita passarà a formar part del Museu de Cerdanyola i es faran visites concertades un cop al mes

- SANT ISCLE DE LES FEIXES: Església d'estil romànic del segle XII, avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà. Fou edificada sobre una altra església i un cementiri tombes antropomorfes del segle X. La primera referència escrita de l'església és de l'any 995. va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, és en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.

- SANT CEBRIÀ i SANTA JUSTINA: Els orígens d’aquesta petita ermita no estan documentats, però la forma de construcció suggereix una època preromànica. Aqueta petita ermita d’origen romànic, del segle XII ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles. Es trobava en estat ruïnós el 1786 i fou refeta al segle XIX. L’edifici és d’una sola nau amb coberta a dues vessants, de teula àrab i amb campanar d’espadanya. Està construïda amb la mateixa llicorella del sòl on està assentada. A l’interior hi ha un petit altar d’estil plateresc. Consagrada a Sant Cebrià i santa Justina (màrtirs cristians del segle III d’Antioquia), és lloc tradicional de romiatges i s’hi celebra l’aplec el 26 de setembre. Segons les inscripcions en llatí i català que hi ha a l’altar, la tradició diu que hi van fer estada Francesc d’Assís (segle XIII) i Ignasi de Loiola (segle XVI). L’any 1493 s’hi establí una comunitat de frares mínims de Sant Francesc de Paula i de fra Bernat de Boïl, que era de procedència noble i aragonesa i que sembla que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. De tornada retorna a la vida retirada i presideix la primera comunitat de frares mínims de Sant Cebrià., sota la protecció de Ferran II . Amb el temps passà a ser propietat dels marquesos d’Alfarràs, però continua conservant el seu caràcter d’ermita.

A l’igual que les altres dues rutes, ruta sense complicacions tècniques, assequible per a qualsevol BTTista. Pujada a la serra per la pista forestal del Viver de Can Borni. Arribats a la Vista Rica, es continua per la Carretera de les Aigües fins el trencall de la pista que baixa a Can Cerdà i la Font dels Caçadors.
Un cop a Can Coll, es continua fins a Cerdanyola per la BV-1415, i a la Urbanització Montflorit, anem en busca de la Riera de Sant Cugat. Breu tram per el passeig del riu fins que tornem a la serra per la pista de la Vall de Sant Iscle, on trobem les ermites de Santa Maria de les Feixes primer i Sant Iscle després, ambdues però es troben dins de finques privades.
La pista va pujant fins al Foart del Vent, a la Carretera de les Aigües, des d’on comença la baixada fins a Barcelona, per la pista de l’Hospital de Sant Llàtzer.
Ja a Barcelona, em trobo amb la gran sorpresa d’aquestes 3 rutes, l’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina. Des de la Ronda de Dalt, s’agafa el Camí de Sant Cebrià, que en poc més d’un km ens deixa a l’Ermita, enclavada en una frondosa i petita vall a les faldes de Collserola.
El millor però, el tracte i les explicacions de la llarga història de l’ermita (també permeten que es pugui visitar) que dispensen als visitants que s’hi acosten. Si es pot, aconsello visitar-la entre el dia de Santa Llúcia (23 de desembre) i el 2 de Febrer (dia de les candeles), quan munten un original pessebre a la caseta de l’ermità que hi ha adossada a l’ermita. També és molt recomanable d’acostar-se fins a la Font de la Llet, de la que diuen que les seves aigües desfan les pedres del ronyons, molt coneguda per els veïns del barri de Montbau.
També es troba molt a prop la Masia de Can Carlets (http://www.cancarlets.com/index_cat.php), preciosa masia que es dedica al cultiu de la “Mandarina ecològica de Collserola”
De nou en ruta, breu tram de pista fins arribar de nou a la Ronda de Dalt, i enfilo la recta final de tornada a casa.

ERMITES 1 (Sta. Creu d'Olorda - S. Bartomeu de la Quadra - S. Pere de Romaní - La Salut)

ERMITES 2 (Sant Medir - Sant Adjutori - La Salut - Sta.Maria de Vallvidrera)