COLLSEROLA: Sant Medir - corriols - PI D'EN XANDRI - corriols - Sant Medir

De nou en ruta per Collserola, ruta per diferents pistes i corriols al voltant de la Vall de Sant Medir (gràcies a les pluges de l’hivern la riera torna a córrer amb aigua), i alguns corriols no massa tècnics però molt divertits prop de la Torre Negra i el Pi d’en Xandri.

Com en tantes altres ocasions, accedeixo a la Serra per la pista del Viver de Can Borni, i passada la Font de la Vista Rica (breu corriol amb molta arrel) es baixa per una ràpida pista, cal estar sempre atent ja que el terreny té força pedres soltes, fins a la Riera de Sant Medir. En lloc de passar per la Ermita (ho deixo per al camí de tornada), es continua per la pista de Can Jané (Restaurant).
Arribat a Can Borrell, pista direcció a Can Coll fins que a mig camí canvio de direcció en busca del 2on tram de corriols que em deixa al costat del pi d’en Xandri (breu descans).
El pi d’en Xandri és un pi pinyoner monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys.
El 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat, els darrers anys ha esdevingut un símbol d’identitat de Sant Cugat i en particular dels esforços ciutadans per protegir l’ambient natural del municipi.

De nou en ruta, es passa al costat de la imponent Torre Negra, magnífica fortificació medieval, casa feudal de la Quadra de Vilanova, situada a l’entrada a la vall de Gausac. El seu origen es remunta al segle XII, en un castell anomenat Ricardi, erigit en època de l’abat Ermengol i sembla que fou reconstruït entre els segles XIV i XV. El sender en suau però continua pujada em deixa prop de Can Bell, i enfilo el camí de tornada al Pi per un conjunt de corriols, no molt tècnics, tram molt divertit en mig del bosc.
Arribat al costat del pi, enfilo el camí de tornada per la pista que porta fins a Can Borrell, i de nou per el Camí de Sant Medir, es passa al costat de la ermita (breu descans al costat de la Font del Miracle, avui força concorreguda), i poc després, camí de l’esquerra per enfilar la pujada per la pista, amb alguns trams tècnics degut a la pedra solta del terreny i les arels dels arbres i sempre concorreguda de ciclistes amunt i avall, però és una pista molt agradable de fer.
De nou a la Font de la Vista Rica, desfaig el camí de pujada, després de la ràpida baixada fins a la Carretera de Les Aigües, ja només queda arribar fins a casa baixant per els carrers de la ciutat.