Colomers - Ullà - Bellcaire - Albons - Marenyà

Bonica ruta que discorre pel marge esquerre del Ter gairebé en el seu tram final i que forma una plana flanquejada pels terraprims i el Montgrí. El punt de sortida és el poble de Colmers, on hi ha espai per aparcar i serveis lligats al negoci dels caiacs i on també hi ha un bar i un restaurant.

De Colomers se surt en paral·lel al riu Ter, per la ruta del mateix nom. Es passen unes captacions d'aigua, antigues i modernes, i es planeja fins les envistes de Jafre, que es voltarà per la dreta. De seguida es té contacte visual amb el característic campanar de Verges, caldrà pistejar bastant entre conreus de blat de moro per arribar-hi, però no s'hi entra, es volta també per la dreta, on hi ha una font.

Es travessa la carretera i es reprèn la pista de la ruta del Ter cap a Canet de la Tallada. Aquest tram no segueix ben bé la ruta del Ter, ja que es fica una mica endins dels conreus i dels arbres. Ara, el blat de moro ja no és tant dominant i també s'hi troben moltes pomeres. El reocrregut es troba amb búnquers i restes d'un camp d'aviació que havia servit durant la Guerra Civil. S'arriba a Ullà per una rotonda, es travessa el poble, que fa certa pujada, i es passa per davant de l'església. Se surt direcció Bellcaire per una pista asfaltda que té una mica de trànsit.

Arribar a Bellcaire és senzill i caldrà pujar fins a la part alta del poble per poder gaudir de l'espectacularitat de les restes del castell, que avui és l'ajuntament. Per anar a Albons també hi ha una carretera, però s'ha optat per fer una mica de volta i anar-hi per pista, molt planera i senzilla. Un cop s'hi arriba també val molt la pena arribar-se fins a la plaça de l'església i de l'ajuntament. Se surt pel carrer de Tor, on s'arriba amb molta facilitat, després de passar per un pas elevat la carretera C-31.

De Tor se surt per una pista cap a Marenyà, que ja es veu. És un nucli molt petit que compta amb una eslgésia molt interessant que ha estat recentment restaurada. Per arribar-hi, però, la pista ja no és tan planera com fins ara, sinó que hi ha diverses pujades i baixades.

El paisatge encara canvia més a partir d'aquí, que es converteix en terraprim, camps de secà i pins. Caldrà remuntar tres petites serres abans d'arribar al punt final de la ruta. S'arriba gairebé a l'entrada dels pobles d'Oliva i de Jafre, però no caldrà entrar-hi. Finalment, Colomers, que sí que es pot atravessar per dins, amb uns carrers molt bonics, ben estrets i una plaça de l'església també imprescindible, on hi ha una font. La ruta acaba on s'havia començat, al parc del Ter.

És una ruta en general molt fàcil de seguir, hi ha cartells orientatius amb els noms dels pobles (una part és la Ruta del Ter) i també indicadors de la Generalitat i dels Itineraris saludables de la Diputació de Girona. En algun tram, però, cal seguir el track per l'absència d'aquests. Pel que fa a la dificultat, la qualifico com a moderada per la llargada, no pas perquè sigui dura ni tècnica, gairebé tot el recorregut es fa per pista en molt bon estat o per camí asfaltat.