Corçà - Peratallada - Torrent - Pals - Palau-sator - Ullastret

Una altra volta pel Baix Empordà per descobrir pobles i algun camí. En aquesta ocasió la ruta s'allarga fins a Torrent i Pals i tot i que és llarga, sempre discorre per camins poc tècnics, terrenys plans i sovint més asfalt del que es voldria. El punt de partida és el poble de Corçà, on hi ha espai per aparcar. Ara bé, com que és una ruta circular, es pot començar allà on es vulgui.

Es travessa el poble de corça i se surt per un camí agrícola que mena cap a la Bisbal. Es passa per sota d'una carretera i es va avançant per la plana agrícola, fins que cal girar a l'esquerra. Es continua recte, es travessa un riu i es passa pel costat de Castell d'Empordà, el castell queda encimbrellat a la dreta, mentre que a uns centenars de metres, es troba l'església. Es continua recte i per aquesta plana agrícola, s'arriba fins a Canapost.

Després de visitar l'església, es continua recte i per entremig d'un bosc s'arriba fins a Peratallada, conjunt monumental molt conegut. Es travessa tot el poble i es va en direcció a Sant Feliu de Boada, per bé que caldrà abandonar aquest camí a la zona de Pantaleu i endinsar-se per la serra Seca i acabar al poble de Torrent.

De Torrent se surt pel camí marcat amb la xarxa Pirinexus cap a Pals, on s'hi arriba amb poc esforç. Val la pena també perdre's una mica pels carrers empedrats per la zona monumental. Tot i que hi ha graons, que no són massa amics de les bicis. Se'n surt pel nord, cap a Sant Julià de Boada i a la rotonda, es continua recte fins a Fontclara, que també mereix una visita.

De Fontclara es va cap a Palau-sator, que ja s'ha pogut veure amb anterioritat, es continua cap a Ullastret per un camí asfaltat que, abans de d'arribar al poble, cal deixar, girar a la dreta i flanquejar totes les ruïnes del poblat ibèric, per passar per l'aparcament d'aquest espai arqueològic. D'aquí es va, ara sí, cap al poble d'Ullastret, i al centre, es pren la carretera de Matajudaïca, després Casavells. Es travessa la C-252 per sota.

Es fa un pujantó per una pista que desemboca a una altra, on cal girar a l'esquerra (hi ha indicadors) i des d'aquí arribar a Corçà és una passejada agradable i amb terreny favorable.

Qualifico la ruta com a moderada per la distància, prou llarga. Ara bé, com ja s'ha dit no té cap tram tècnic ni cap pujada forta, així que tot es fa per un terreny majoritàriament planer. Pel que fa a l'orientació, hi ha molts rètols indicadors que són de gran utilitat i a més pensat per ciclistes. Ara, que portar el track al GPS no està mai de més, sobretot a la zona de la serra Seca.