Corriols pel Gironès i la Vall del Llémena

Engeguem el calendari de rutes de btt 2018 del Club Bttrus Uecanoia amb un de les millors circuits de btt que es pot fer pel Gironès, tot resseguint la Marathon Challenge de 2017 a Sant Gregori.

Arrenquem a les 9 del matí després d’un bon esmorzar al poble i enfilem cap a Canet d’Adri per pistes amb eucaliptus i camins entre granges i camps, no és fins al qm 12 que trobarem els primers corriols, curtets i fàcils que ens fan cinc cèntims del tipus de bosc i terreny que anirem trobant. Sauló al terra, alzines sureres i roures i amb molta fulla al terra i un terreny que de tant en tant sembles bosquets embruixats.

El primer gran corriol el trobem al qm 16 per la Costa del Puig i és molt ràpid i ple de ziga-zagues amb una gran baixada al mig un pel tècnica que ens fa gaudir com nans durant 3 qm.

Seguim amb un puja-baixa constant però guanyant altura fins als Refugis de la Mota on farem la sèrie de senders més xulos del dia, 26 qm empalmant corriols de tota mena, tant de pujada com baixada enmig de boscos de postal. Tant sols fèiem una mica de pista de tràmit per anar a buscar el següent corriol fins tornar pràcticament a Sant Gregori, qm 54, on pararem a dinar al Racó d’en Pep http://www.elracodenpep.com/ca/ on es MOLT recomanable passar-hi a fer un àpat algun dia, no us perdeu els cargols d’en Pep.

Arrenquem a fer la segona part de la ruta de 26 qm per la Vall del Llémena amb la panxa plena i fent la segona gran pujada del dia de 12 qm part per pista i part per corriol amb lloses i alguna pujada brutal i tècnica que tots vam fer pràcticament amb zero peus i ens trobem amb la cirereta del dia. Uns corriols de baixada d’ensomni, bosc tancat, foscos, estrets i plens de fulla a terra, amb barranc a l’esquerra, mil corbes, humit, fageda, tot ell amb troncs a la part esquerra delimitant el corriol i per evitar accidents, se’ns va clavar un somriure a la cara durant tota la baixada i no podíem parar de dir “que macooooo”...

Uns qms finals de pista i a les 17:00 som al cotxe per tornar i valorar la ruta. Hi havia moments que només es sentien els neumàtics i res més, el silenci de l’entorn era sobrecollidor, natura, paisatge, btt, amics... no fa falta res més.