d'Aiguafreda al Plà de la Calma per la Serra de Picamena i tornada pel Camí del Tagamanent

Preciosa, a la vegada que dura ruta per el Montseny que ens portarà a superar gairebé 1.000 metres de desnivell positiu. La ruta parteix del carrer de l'Avençó d'Aiguafreda, tot i que la pista que seguirem inicialment queda a l'altre banda de la riera de l'Avençó, i per tant haurem de creuar el pont que tenim ben a prop de la zona d'aparcament. Aquesta pista, primer asfaltada i de seguida de terra, ens portarà planejant durant els primers 5 quilòmetres de la ruta, passant a tocar de la Casa Nova de Sant Miquel, i no la deixarem fins a l'alçada del Pantà del Tercer Pont, quan haurem de torçar a la dreta per una pista que ja de bon començament s'enfila amb força, i és que als propers 8 quilòmetres es concentrarà pràcticament tot el desnivell positiu de la jornada.

L'ascens, sota la carena de la Serra de Picamena, es fa llarg, però de seguida anirem guanyant vistes cap a la zona d'Aiguafreda i dels cingles de Bertí al darrera, per més endavant ja guanyar panoràmiques de la zona que ens espera, amb la Masia del Clot i més amunt la zona del Plà de la Calma. Tindrem una mica de treva quan som a prop de la masia del Clot, que queda just desota Sant Cebrià de la Móra, ermita que ens ofereix una preciosa postal del Montseny.

Un cop visitada l'ermita, seguim guanyant altitud, cada cop per una pista més pedragosa i difícil de circular en algun tram més costerut. Passarem a tocar de la Masia La Caseta i ja en poca estona anirem a petar a la cruïlla amb la pista del Plà de la Calma a l'alçada del Pla del Bassau. No us penseu que aquí s'ha acabat la pujada, tot i que en un principi la pista planeja, ens trobarem amb alguna rampa que ens acabarà de castigar, i no serà fins deprés de tres quilòmetres per el camí del Plà de la Calma que aquest començarà a perdre altitud amb claredat.

En el tram que farem a continuació, començarem a albirar el Turó de Tagamanent al davant nostre i al darrera d'aquest, els Cingles de Bertí, fent un conjunt que conforma una estampa preciosa. Tot perdent metres d'altitud arribarem a tocar del Mas de l'Agustí, una preciosa masia molt a prop del restaurant el Bellver, punt en que la pista de terra passarà a estar asfaltada, i ja de seguida serem al Collet de Sant Martí, punt típic de pujada al capdamunt del Turó de Tagamanent. Jo no hi vaig pujar, si voleu fer-ho és millor que deixeu la bici en algun racó amagat i us hi arribeu a pota; pujar i baixar no és gaire estona, però el corriol no és massa adequat per a les bicicletes.

Sortim del collet de Sant Martí per la pista asfaltada, que el rodeja tot perdent alçada amb molt força. Aquesta carretera ens duria cap al poble de Tagamanent, però nosaltres l'abandonarem just abans del Coll de Vilardebò, quan agafarem una pista de terra que en un primer moment s'enfila amb força, però que de seguida seguirà perdent alçada amb força. La pista que hem agafat és la de Serra Madrona i pasa prop de la Masia del Soler i de les restes de Can Puig-Agut, per tot fent-se ampla arribar en fort desnivell fins al punt inicial de la ruta.