De Collserola a la Románica: La Vall de Sant Iscle-GR 173-Can Coll-La Románica-Eix del Ripoll-Parc de la Llacuna-PF del Besós
near el Camp de l'Arpa del Clot, Catalunya (España)
Viewed 259 times, downloaded 5 times
Trail photos
Itinerary description
Subimos al Coll de la Ventosa por Horta y, una vez en el Forat del Vent, tomamos el sendero que va a buscar la Vall de Sant Iscle por el hermoso paraje de la Font de Can Ferrer.
Bajamos disfrutando como siempre de este umbrío camino hasta llegar a la pista de Can Catà. Pasamos junto a Can Lloses y nos desviamos a la derecha para visitar la Font de Can Lloses y su tranquilo entorno junto al cauce del torrente.
Continuamos por el camino que sale desde este paraje en dirección Norte y que nos lleva por el margen derecho del Torrent de Sant Iscle de nuevo hasta la pista de Can Catà, un poco antes de Sant Iscle de les Feixes y pasando junto a Can Fermí.
Al poco de pasar junto a Sant Iscle de les Feixes y de Can Catà tomamos el GR-173 a la izquierda en dirección a Can Coll.
Llegamos al àrea de lleure, cruzamos la carretera de Cerdanyola en el Coll de Masbernat, pasamos por Can Coll y, rodeando el pequeño embalse que hay muy cerca de la finca, vamos a buscar los divertidos senderos que nos permiten bajar hacia la riera de Sant Cugat.
Llegamos a la riera a la altura de la passera de Can Baiel y la seguimos a la izquierda hasta llegar a la rotonda que nos permite cruzar la BP-1413 y tomar el carril-bici que sube suavemente por la Avda. de la Ciència y nos lleva hasta la UAB pasando antes junto al Castell de Sant Marçal.
Pasamos por la parte trasera del cuartel de Bombers de Cerdanyola del Vallés y, desviándonos a la derecha, bajamos hasta el Riu Sec que seguimos un tramo hasta conectar con el Parc Central del Vallés.
Desde aquí tomamos la Vía de Sant Oleguer que nos lleva directamente hasta la iglesia de Santa María de Barberà también conocida como “la Románica”.
LA ROMÁNICA:
”L’esglèsia de Santa Maria de Barberà es una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d'esfera. Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d'una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera. Sobre el braç nord del transsepte s'aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l'inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra. El cos superior té espitlleres a mitja alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal. La porta d'accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original. Al seu interior conservem una de les millors mostres de pintura mural del romànic català conservades in situ. A l'absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l'exaltació de la Santa Creu. A l'absis sud s'hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals. És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d'un edifici religiós.”
A continuación bajamos hasta el río Ripoll por un pequeño tramo del GR-173 y rodamos por el Eix del Ripoll hasta encontrar, a la izquierda y poco antes de llegar a Montcada, la entrada al Camí de la Serra.
Rodeamos el Parc de la Llacuna (Ecoparc II, Can Sallent, Zona de vuelo Paramotor…) para bajar por el Camí del Padró hasta las Llacunes de Can Duràn.
Desde allí vuelta al Ripoll, atravesamos Montcada y tomamos El Parc Fluvial del Besós para volver a casa.
Salut!
Waypoints
14 A l'esquerra
Prenem el GR-173 a l'esquerra.
19 Can Coll
Anteriorment al 1495 era coneguda com a Manso Portell, però en aquest any un fogatge ja parla d'una persona amb el cognom Coll com a propietari. Al llarg dels segles posteriors, la masia creix i s'amplia diverses vegades, fins a la construcció de la capella adossada a la casa el 1845. Al llarg del temps se li va afegir tot un seguit de cossos i dependències agrícoles ordenades al voltant d'un gran pati i, al segle XIX, la capella. A l'exterior hi ha l'era i una bassa. Tot i el pes de les activitats forestals, el conreu de la vinya i la producció de vi van ser les activitats agrícoles més importants que s'hi desenvolupaven. La família Coll va ser molt influent a Cerdanyola i hom diu que el comú de Sant Martí es va reunir en alguna ocasió a la masia. El 1987, la finca és adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona, i, un any després, es rehabilita una part de la masia i s'inaugura el Centre d'Educació Ambiental Can Coll. Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992. Avui, a més de centre d'educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d'educació infantil, primària i grups d'Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d'informació i acollida del Parc els diumenges.
21 A l'esquerra
Sendero
25 Castell de Sant Marçal
Viquipèdia: "La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle XI, on es comenta l'existència d'una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Es creu que el monestir benedictí de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada el 1135. El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l'havia promès a l'Arquebisbat de Tarragona. Aquest fet va generar un conflicte d'interessos per la possessió del castell i les seves terres que es va allargar fins al 1542, data en què la família Marimon va passar a ser la legítima propietària, després d'un llarg plet amb l'arquebisbat. El 1690 es va crear el títol de Marquès de Cerdanyola en favor de Feliu de Marimon i de Tord com a reconeixement dels favors i serveis que havia prestat aquesta família a la Corona, ja que fins llavors la família Plegamans-Marimon eren patricis enriquits amb el comerç, no nobles. Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a la família Trénor, que és l'actual propietària." A la web del Castell, però, posa una altre historia: http://www.castelldesantmarsal.com/ca/historia-del-castell
30 Santa Mª de Barberà - La Romànica
És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d'esfera. Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d'una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera. Sobre el braç nord del transsepte s'aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l'inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra. El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal. La porta d'accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.
31 A la dreta - GR 173
Prenem el GR-173 a la dreta per baixar al riu Ripoll.
32 Pont de Santiga
Pont de Santiga sobre el Ripoll.
33 Molí d'en Santo
La primera notícia documentada de l'existència d'aquest molí correspon a l'any 1660, ja que el dia 14 d'abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella. Apareix en pergamins amb el nom de molí de Canyadell, nom que comparteix amb el molí d'en Dou. L'existència i funcionament d'aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790, ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font. Es creu que va subministrar paper a l'impressor reial de l'arxiduc Carles. Posteriorment, va ser molí fariner, de pólvora, fàbrica de cartró gris i fàbrica tèxtil auxiliar. L'any 1927 deixà de servir com a molí i actualment acull una granja de cavalls. La família Vidal i Calvo en va fer la darrera reforma. https://bdvcastell.wordpress.com/el-moli-den-santo/
35 A l'esquerra
Creuem l'Avinguda Del Riu Ripoll i prenem un camí que surt al devant.
38 Ecoparc 2
Arribem a la planta de tractament mecànic i biològic de residus municipals i prenem una pista que surt molt a prop.
41 A la dreta
44 Llacunes de Can Duràn
Les llacunes de mas Duran o del Gurugú, pertanyen a la conca del Besòs i es localitzen al terme municipal de Montcada i Reixac, en el barri del Masrampinyo d’aquesta població, i prop de la carretera de Ripollet.
You can add a comment or review this trail
Comments