Durro-Ginebrell-Durro-Orris-Durro

Ruta que recorre les principals pistes de la muntanya de Durro i que ens permetrà conèixer d'una volada la muntanya del poble.
Sortim de Durro per la part alta del poble seguint una carretera asfaltada que al cap del poble es converteix en pista de muntanya. En general presenta un estat raonable en funció de l'acció de les pluges. Evidentment és una ruta estacional perquè fins avançada la primavera hi pot haver neu.
El tram inicial ens fa guanyar alçada en una llarga llaçada fins a vorejar el Tossal de Salats. Després d'aquesta pujada incial arribem a un tram còmode al final del qual girem a l'esquerra (deixem a la dreta una pista que ens menaria fins a un parell de prats on finalitza) per tornar a guanyar alçada sense gaires complicacions. En aquest tram es fàcil veure ben a prop el planejar de diferents rapinyaires.
Tornem a arribar a un tram més suau al final del qual deixem a l'esquerra una pista que ens portaria al Joc de la Pilota, just a la divisòria entre la muntanya de Durro i Taüll. Per aquesta pista farem part del descens.
Després del tram suau fem una petita i reconfortant baixada per tornar a pujar. Creuem un rierol i arribem a un parell de ziga-zagues que requereixen una mica més d'esforç.
Superem un tram amb herba i ja som encarats cap a Ginebrell. Amb un desnivell més o menys constant anem guanyant alçada. Travessem un parell de passos que podem estar tancats amb un filat (tingueu cura de deixar-los tal i com els trobeu perquè a la muntanya hi ha bestiar). Quan ja som pràcticament a dalt fem un gir molt marcat a la dreta, travessem el barranc i tornem a fer una llarga llaçada que amb una zona una mica més pedregosa ens deixa als peus de la Coma de Ginebrell. Des de la marcada corba a esquerra al punt més allunyat de Ginebrell podríem remuntar a peu fins a arribar al petit estany de Durro.
Tornem a creuar el barranc i una corba cap a la dreta ens duu al darrer esforç.Semba que per un moment la pista es perd però una corba a esquerra la recupera. És possible que en aquest darrer tram i en el que hi ha a continuació compartiu la muntanya i la pista amb les vaques de Durro que hi fan estada mentre el clima ho permet. Si sou matiners i teniu ànims per seguir a peu cap al cap de la Coma potser veureu algun escamot d'isards.
Un altre tram prou còmode ens durà fins a una pujada curta però intensa que ens durà a un primer coll deixant a l'esquerra el Pilaret del Pla. Torna a semblar que la pista s'acaba i s'han de seguir unes roderes lleugerament a la dreta fins a recuperar la pista.
En franca baixada ja veiem el coll i el pas que ens permetria saltar cap a la muntanya de Taüll. Nosaltres continuem per la mateixa pista seguint la carena amb una primera pujada forta. La carena és fa amb comoditat i amb uns vistes privilegiades.
Només ens farà falta un darrer esforç per superar una darrera costa que ens fará veure el coll i el final del recorregut per la carena. Després de baixar girem a l'esquerra i comencem un descens sosotingut que ràpidament per pista sovint trencada i amb uns quants revolts ens deixarà a la pista que hem remuntat anteriorment i que girant a dreta ens portarà de nou cap a Durro.
Arribant al parc infantil girem a esquerra per creuar el poble de Durro en direcció cap a l'ermita de Sant Quirc sobre asfalt fins a la mateixa ermita. Abans d'arribar-hi trobem la font des Bets a l'esquerra (a Sant Quirc també hi ha una font però es millor omplir aquí ja que l'aigua de Sant Quirc té fama de ser molt forta).
Passem l'ermita i deixem l'asfalt per encarar una pista planera que després d'un descens ens deixarà a l'entrada del Pinar Gran. Comencem a remuntar per pista pedregosa (possiblement el tram més incòmode juntament amb un tram superior entre els dos boscos). Després d'una corba a esquerra molt marcada la pista millora i un parell de llaçades ben llargues ens porten fins al desviament a dreta que ens portarà cap a les antenes de comunicacions. Des del final d'aquesta pista tenim una visió diferent del Corronco i si passem darerra les antenes se'ns amplia la visió cap al pantà d'Escales i les muntanyes de l'Aragó.
Des de les antenes desfem el camí en un descens ràpid i molt agraït i a la cruïlla girem a dreta per tornar a remuntar pel pinar. Ens tornem acostar a Durro i arribem a un tram sense arbres. Som a la Cabanera per on antigament passaven milers d'ovelles en el seus viatge transhumants camí de la Vall d'Aran o de la Plana segons l'època de l'any. Si us hi fixeu els dos pinars van guanyant terreny amb els anys i sembla que a la llarga hi podria haver un bosc continu. Aquest tram es fa una mica pesat perquè és prou pedregós fins que entrem al petit Pinar de Riballons. Un ràpida baixada en que encadenem uns quants revolts ens deixa al peu del corral dels Orris on hi ha un tancat per al bestiar i una petita cabana.
Aquí s'acaba la pista i hi ha dues opcions: desfer el camí fet i tornar a Durro o baixar sense camí definit per anar a trobar la pista que hem pujat i baixat incialment i que ens deixarà a Durro. En aquest cas triem la segona opció.
Voregem el tancat pel marge esquerra i anem a cercar una mena de barranquet que haurem de creuar per remuntar una petita espona i quedar encarats cap a una baixada que permet diferents opcions. L'objectiu és arribar a un prat que té un filat a la part superior i una pista que arrenca al límit esquerra del filat. El prat s'ha de resseguir per l'exterior en paral·lel al filat i per arribar-hi haurem de travessar un petit barranc al final del descens.
Arribats a la pista la resseguim, sense fer cas a una primera pista que surt a la dreta. Creuem un pont i després d'una breu pujada arribem a una cruïlla que ja hem passat quan hem pujat i baixat de Ginebrell.
Agafem la pista cap a l'esquerra per camí ja conegut fins a Durro.