EL BISAURA DE TARDOR: Sant Maria de Besora-Pla Marenyol-Morro del Quer-Castell de Milany-Llaés-Bauma del Teixidor (IBP:90)

Enclavada a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès, el Bisaura és una subcomarca encara relativament desconeguda per la majoria de gent, que quan decideix sortir a la muntanya sol passar de llarg i tirar més amunt per arribar-se al Pirineu. Aquesta zona té paratges de gran bellesa, que a la tardor ofereixen un espectacle cromàtic inoblidable, dels que et fan tornar-hi.

El recorregut proposat, corresponent a un track del company rcreus (https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15745693), transcorre básicamente per la Serra de Milany, sens dubte una de les zones més espectaculars de Catalunya per a la pràctica de la BTT i el senderisme durant aquesta època de l'any. Sortim de Santa Maria de Besora per la carretereta que porta cap a Llaés, però aviat ens desviem a la dreta cap a la finca d’Els Ferrers, on l’asfalt dóna lloc a la terra: la pista s’enfila ràpidament fent ziga-zagues, travessant els primers boscos de postal a l’entorn del Turó de les Tombes. Seguim pujant fins arribar a una zona on els boscos donen pas a les zones de pastura: ens trobem al Pla dels Set Roures i el Pla de Marenyol, una enorme zona de parts vorejada per arbres d’espectaculars colors a la tardor i magníficament emmarcada per les cingleres que acaben al Morro del Quer, on ens dirigim a continuació seguint l’ascensió. En abandonar el Pla de Marenyol, entrem en una bonica fageda i passem pel Coll del Barretó, on prenem un camí a l’esquerra que ens condueix fins al Morro del Quer; des d’aquí, just a la vora de la cinglera, les vistes són corprenedores, especialment en aquesta època de l’any.
Després de gaudir de l’espectacle de colors que ens ofereix aquest mirador natural, prenem un altre bonic camí (seguim creuant algunes fagedes) que es va enfilant fins el punt més alt de la ruta, el Castell de Milany (cal grimpar els darrers metres): magníficament ubicat, es tracta d’un dels millors miradors de Catalunya, ja que en un dia clar divisem des de la costa fins a la totalitat del Prineu català, des de Tuixén i el Pedraforca fins el Canigó.

Després de l’aturada obligatòria al castell (per moltes vegades que s’hi hagi estat la vista sempre té quelcom especial), s’inicïa la part més divertida del recorregut, amb un corriolet espectacular que va travessant boscos i ens condueix primer fins a Santa Maria de la Cau i després fins el coll de la Bena: es tracta d’un descens divertit, llarg, no molt tècnic i de gran bellesa, durant el qual anem baixant sobre frondoses catifes de fulles. Només en algún tram puntual cal posar al peu a terra.
Des del Coll de la Bena, un altre paratge amb unes fantàstiques vistes a la tardor, el corriolet es converteix en camí i més endavant en pista, que ens porta fins el petit nucli de Llaés i poc més endavant fins a la base del Castell de Llaés. Des d’aquí tornem a entrar al bosc, inicialment en forta pujada, i aviat prenem un corriol (ben amagat i molt embardissat) que ens portarà fins a la Bauma del Teixidor, un altre dels racons màgics del Bisaura. En el tram final d'aquest corriol, quan s'entra a una riera, cal creuar-la per prendre un camí (altra cop amagat) que queda a la dreta.
Una veagda visitada la Bauma del Teixidor, remuntem per tornar a la pista que venia de Llaés i passem per un parell de punts més amb fantàstiques vistes de tardor (un d’ells la vista inferior dels cingles del Morro del Quer, sobre els quals hem estat una estona abans) i una altra zona de fagedes (Emprius de Llaés). Rodem una estona més per una pista frondosa, fins a reconnectar amb el camí que ja havíem fet de pujada, que ens porta ràpidament fins al punt de partida.

Es tracta d’una ruta de tardor fabulosa, que combina com poques un recorregut variat i molt divertit amb uns paisatges i uns paratges realment espectaculars. Una zona que convida a ser revisitada cada tardor.

NOTA: tot i que no és el cas d’aquesta tardor 2017, cal advertir que les zones més obagues de la ruta s’enfanguen molt després de pluges. Especialment malmesa està la pista que puja al Castell de Milany, on els vehicles 4x4 han destrossat el camí i l’han deixat pràcticament impracticable per a la BTT quan plou.