El camí de les Ermites de Banyeres incloent l'Ermita de la Casa Murada

Ermita de la Mare de Déu del Priorat

Ermita construïda al segle , a l'any La sagristia és del segle XII o XIII. El seu estil arquitectònic és Romànic i Gòtic. Està situada al costat del cementiri, consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona. Adossada a la segona nau hi ha la sagristia, a la qual s'accedeix mitjançant una obertura d'arc de mig punt. Exteriorment hi ha un potent contrafort que sosté els arcs que separen les dues naus interiors. Damunt mateix d'aquest contrafort hi ha una espadanya de dues obertures escapçada. La nau més antiga presenta l'antiga porta d'accés, avui tapiada, i una sèrie de bancs continus de pedra. Les rajoles del terra de les dues naus de l'ermita presenten un tipus d'enrajolat diferent al de la sagristia. Tenen una forma quadrangular, totes elles presenten algun tipus d'incisió; ratlles verticals, ratlles corbes, mans gravades, etc. El sarcòfag es troba a l'interior i davant la porta tapiada, la caixa sepulcral és de pedra i té una forma rectangular, consta també d'una tapadora de pedra de dues vessants. Tant la caixa com la tapadora, són decorades per un seguit d'escuts en relleu.

Ermita de Sant Roc

Petita capella aïllada enmig del camp, sembla que va ser construïda a començament del segle XIX. El seu estil arquitectònic és d'arquitectura popular. Presenta una sola nau, de planta rectangular de dimensions molt reduïdes, amb un senzill altar, darrera del qual hi ha una imatge de Sant Roc. Les cobertes són de dues vessants. S'hi accedeix per al mur de ponent, mitjançant un arc de mig punt afrontat al camí. A la façana del davant hi ha un ull de bou i una espadanya sense campanar. Durant la guerra del 1936-1939 fou utilitzada com a paller. Posteriorment en desús, per la qual cosa la seva construcció és molt malmesa.

Zona de Pícnic

Ermita de Sant Pere

Petita capella situada a un extrem del petit poble de Saifores. La primera referència que se'n té és d'un document de 1414. Era propietat de Can Mata i construïda probablement al segle XV i restaurada a finals del segle XVIII. De construcció senzilla i d'estil arquitectònic popular tradicional. L'interior presenta una sola nau i un gran arc rebaixat. A la part esquerra de l'altar hi ha una imatge de Sant Pere. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. A la façana principal te un portal adovellat de punt rodó i campanar d'espadanya d'un sol cos que conté una campana. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades. L'edifici actual, tanmateix, és fruit d'una refecció efectuada l'any 1775 per Ramon Mata.

L'ermita de la Casa Murada

L'ermita va ser construïda al segle XVIII. El seu estil arquitectònic és d'arquitectura popular. La nau de planta rectangular, està coberta amb teulada a dos vessants i un petit campanar d'espadanya, fruit d'una remodelació moderna. La façana té portal adovellat d'arc rebaixat. Notes històriques: L'origen de la casa es remunta a l'època medieval. L'any 2007 va ser transformada per Jesús Rovira, baixista i compositor de Lax'n'Busto, en un estudi de gravació. Disposa de sala de control, diverses sales de gravació, i equipaments d'habitatge i esbarjo vinculats a l'estudi.

Ermita de Sant Miquel

Església va ser construïda al segle XVIII, a l'any 1766 segons figura en una inscripció que hi ha damunt la porta d'entrada. El seu estil arquitectònic és d'arquitectura popular. A l'interior destaquen dos arcs de mig punt fets de pedra. L'exterior és totalment emblanquinat amb unes finestres ogivals, on hi ressalten els potents contraforts a banda i banda, que ens parlen d’un sòl possiblement inestable, degut a la seva proximitat a la riera. La nau de planta rectangular, està coberta amb volta lleugerament apuntada. La façana té portal adovellat d'arc rebaixat, un òcul, i un campanar d'espadanya.

Font d'aigua potable

Església de Santa Eulàlia

Església construïda al segle XVII, l'any 1684, d'estil Gòtic, en substitució de l'antiga capella del castell, també dedicada a Santa Eulàlia. Es va construir sobre un petit terraplè al qual s'arriba mitjançant una doble escalinata, que dóna a la plaça que precedeix l'entrada a l'església. A l'altar major hi ha una talla de Santa Eulàlia, realitzada al segle XX per Camps i Aman. L'any 1894 es beneí la Capella del Santíssim, propera a la porta d'entrada. En el 1964 es reconstruí la part superior del campanar.