En bici per les Illes d’Ascó

Descripció del recorregut
Recomanem sortir d’Ascó amb el cotxe per evitar anar a peu o en bicicleta per la carretera i, un cop passat el pont sobre el riu Ebre, agafar a la dreta el camí que baixa cap al riu, on podrem deixar el cotxe. Des d’aquí, seguim pel camí del riu aigües amunt, tot vorejant un camp de vinya fins arribar al camí de Vinebre a Flix, avui asfaltat i incorporat al GR-99. Aviat arribarem a Vinebre, on anirem a buscar el pas subterrani de la carretera C-12 per apropar-nos de nou al riu, a l’antic pas de barca. Una mica més amunt podrem contemplar a la dreta la torre de la gúmena, i aviat tornarem a estar al punt d’inici.

Descripció de la ruta
Al marge esquerre del riu Ebre hi trobem la partida de les Illes que, en un inici, eren això: illes temporals que el riu creava i anava esborrant i tornant a crear amb les seves crescudes i riuades. El conreu d’aquesta part del terme començà a finals del segle XVIII i era uns dels terrenys més fèrtils, ja que les riuades els abonaven (si no s’ho enduien tot!). Un dels conreus que hi havia era el de les moreres a causa de la important tradició de la producció domèstica de seda, una tradició que es mantingué fins al segle XIX i, fins i tot, algunes cases encara en produïen durant els anys 50 del segle passat. La figuera era un altre dels conreus importants. A part del seu ús per a les persones i animals permetia fabricar aiguardent i melassa aprofitant l’àlgid comerç marítim amb Amèrica fins a finals del segle XVIII.

El fet de situar-se a l’altra banda del riu obligava a utilitzar un pas de barca per travessar-lo, del qual en podem veure l’antic embarcador, utilitzat avui en dia també per fer piragüisme. Una estructura que hi està estretament vinculada i que encara podem observar a les Illes és la torre de la gúmena, una estructura que subjectava aquest cable elevat que travessava el riu. El pas de barca el constituïen dos llaguts paral•lels i separats entre ells, amb una plataforma de fusta que els subjectava i amb un cable que els unia a la gúmena. Utilitzaven únicament la força del riu per anar d’un costat a l’altre, motiu pel qual la perícia del barquer amb el timó era molt important.