En Bicicleta per les Planes del Montsià / Excursió 4: Camí del Ròssec (27,8 km)

En Bicicleta per les Planes del Montsià / Excursió 4 : Camí del Ròssec (27,8 km)
Modalitat : ciclisme rural
Exigència: moderada.
Descripció
A n’esta 4ª excursió, dixem les àrees més pròximes als nuclis urbans para adentrar-mos a la Plana de la Galera; anomenada també “mar d’oliveres”.
Hu farem utilitzant lo camí del Ròssec; i, a medida que anirem avançant, tindrem l’oportunitat de copsar l’essència tranquil.la que transmet este territori agrícola de secà.
La creació de la Plana de la Galera para l’ús agrícola va esdevindre ya fa més de 2 sigles, quan se va començar a arrabassar les zones de monte i a escampar-se així lo monocultiu de l’olivera fora dels rodals dels núclis urbans.

Itinerari
Comencem l’ascursió agafant un camí asfaltat –camí de Barrina– que mos surt –més o menos– des de la zona central del C/ Godall, a la zona sud de la població de Santa Bàrbara (El Montsià).
-Entre masos i diversos cultius, pronte arribem al cruze en la ctra. TP-3311. Fem STOP i cruzem; no fem cas d’un ramal asfaltat que mos surt per la dreta i seguim hasta, después d’haver passat per un atre cruze, an cal anar en ojo, arribar al final del camí, an tenim lo cruze en lo camí de Masdenverge (1,5 km). Aquí, agafem ara lo camí de terra que mos surt al davant i que pronte mos arriba a un atre camí –Lligallo de les Coves–; Enfrente, dins d’un conreu de cítrics, podem observar la masada del Bou, que mos dona l’asquena. Bé, aquí tirem a l’asquerra i, havent avançat un tros, i después d’haver baixat per la costa dels Tres Pins, arribem a un camí enfrente de la rambla de la Galera, que tenim al davant.
-Aquí, agafem este camí cap a la dreta –camí de la rambla de la Galera– i, en uns 280 metros, dixem lo camí para agafar un ramal asquerrà que cruza la rambla i fa costera.
-Ben al principi, desestimem un entrador de finca que mos surt per la dreta i continuem. Circulem per la zona nord de l’àrea agrícola i natural de la serra de Godall, entre preciosos oliverals i ya ,també, alguna carrasca i algun margalló; observem també bonic rocam a ran de camí, i’ls marges aquí ya no són acodolats com a la plana, sinó que són més “quadriculats”, fets amb pedra de serra, pos tenim la serra a tocar. Havent avançat un tros, arribem a un cruze en un atre camí de terra (3,73 km). Tirem aquí a l’esquerra i, en un no res, arribem al camí del Arboç –asfaltat–. Tirem aquí a la dreta.
- Transitem pel camí del Arboç. Para la pràctica del ciclisme rural este camí seria un “5 estrelles”: tenim un asfalt envellit, d’aquells típics que reben la insolació mediterrània; tenim, degut als diversos barrancs que baixant de la serra de Godall, que tenim a l’asquerra, van a donar a la rambla de la Galera, uns desnivells molt divertits i molt disfrutables para aquells a qui agada “fer cames”; Transitem ,també, per una zona agrícola preciosa d’antics oliverals abancalats d’an surt un dels millors olis (denominació d’origen Baix Ebre – Montsià); tenim, també, des d’este camí, unes fantàstiques vistes obertes sobre la Plana i’ls Ports, i, finalment, al final del camí, mos trobem en un conjunt d’antigues construccions an hi ha, a la dreta, l’antic Cementeri de Godall, en una majestuosa alzina a l’interior (7,47 km). Havent passat pel cementeri, arribem, inmediatament, al cruze de la ctra. TV-3313.
-Aquí, cruzem la carretera fent una mica de diagonal cap a l’asquerra i agafem una carretera rural que comença tot just havent passat pel pontet del barranc de la Caldera. Per n’esta carretera rural, havent desestimat algun ramal asquerrà, i después d’haver passat pel pont del barranc del Toll Roig, arribem al cruze de la ctra. TV- 3314, que coincidix en l’antic traçat de la Via Augusta (9,29 km). Creuem, i continuem. Estem entrant a la Plana. En un no res, mos trobem lo cruze de la ctra TP- 3311 (10,32 km). Creuem en precaució i enseguida arribem al cruze en lo camí del canal Xerta-Càlig –sec– (mai ha dut aigua). Passem pel pontet que salva lo canal i encetem lo camí del Ròssec.
- Comencem a transitar pel camí que dona nom a l’excursió.
- Lo camí del Ròssec és un camí rural d’un poc més de 5 km –si hu contem a partir del cruze del canal- que mos va (a)endinsant al cor de la Plana de la Galera. No trobarem aquí una arbreria tan antiga com als redols dels pobles del Montsià interior, perquè, com ham vist a la introducció, esta àrea fou guanyada progressívament a la brolla a partir de la segona mitat del sigle XVIII. A santa Bàrbara, dins la plana, peró, podem trobar uns auliverals d’una edat intermitja, com “lo fargueral de la Plana” de Carlos Ferré, d’uns 750 anys d’antiguitat, que, estarien relacionats, peró, a una atra etapa anterior al desbrollament de la Plana; segurament, quan se cultivà junt al camí Vell de la Galera, o antic Camí Reial de Barcelona-Tortosa- València, molt anteriorment incús a la creació del poble de Santa Bàrbara.

- Se podria dir que la Plana conté l’essència del Montsià interior; punt d’encontre compartit, en un passat recent, per la majoria dels habitants de les diferents poblacions, an, per mitjà de l’activitat compartida del conreu de l’aulivera i de les vivències que aquí es donaven en la quotiniaditat diària, segurament, ajudà a forjar una certa cultura compartida del Montsià interior. Si tenim en conte que ,abans, durant l’època de la recollida de l’auliva ( durant els mesos d’avançat otonyo i l’hivern), la gent vivia als cultius – baixant domés asporàdicament als pobles-, podem imaginar com de viva i plena (a)estava esta superfície agrícola i quin lligam s’establia entre la gent i l' espai natural de la Plana.
- Bé, avancem de manera contínua i quasi rectilínia cap “amunt” i en una poqueta i constant pendent – la plana va augmentant d’altitud a mesura que mos anem dirigint cap a l’oest, cap als Ports–. Transitem, majoritàriament, entre cultius d’aulivera, i, a mesura que anem avançant, lo camí anirà estretint-se lleugerament i’ls garrofers l'abraçaran. Finalment, i sense haver fet cas d’algun ramal que mos surgia per la dreta durant lo trajecte, arribem al final del camí, al cruze en un atre camí asfaltat –camí de Mitantplana- i an, a l’asquerra, podem observar una fita de pedra que delimita els límits de diferents termes municipals (15,46 km).
- Tirem aquí a la dreta. Durant lo trajecte, mos trobem un ramal a l’asquerra que desestimem, per a, finalment, arribar al cruze del camí de Cantallops (16,93 km). Aquí tirem a la dreta i, enseguida, abans de 100 m, agafem un ramal , també asfaltat, que mos surt per l’asquerra. ( Atenció ¡: Ham da tenir precaució peró al fer la maniobra, vigilant que no vinge ningú per davant o per detrás, ya que lo camí de Cantallops és un camí principal i, ademés, davant tenim una curva en poca visibilitat.).
- Continuem per n’este camí, que mos baixa hasta la llera d’un barranc –barranc de la Galera–; per la dreta mos surt un ramal de desestimarem, per a continuar vadejant lo barranc i enseguida ascendir per una pendent marcada. Havent ascendit, continuem hasta arribar, enseguida, a un cruze en un atre camí. Aquí girem a l’esquerra. Anem per un fondal i, pronte, ne sortirem per una atra costa empinada i arribant a un atre cruze. Davant , aquí, teníem una vista “de postal” dels Ports de Tortosa-beseit en lo poblet del Mas de Barberans arrapat a les seves faldes; ara, en primer terme tenim la visió d’un iinmens abocador de basures que creix contínuament i que’s minja cada dia més terreno. Bé, aquí tirem a la dreta para arribar al cruze de la ctra T-1025 (19,15 km).
- (a)enllacem en la carretera tot baixant i, havent fet uns 2 km –sobre el punt quilomètric 21,2 de l’ascursió– dixem la carretera per un camí asfaltat an, al principi, podem observar un’ atra fita de pedra, que delimita los termes del Mas de Barberans i’l de Santa Bàrbara ( per als qui no duen contaquilòmetros, és lo primer camí a la dreta después de la senyal del punt kilomètric 6 de la T-1025).
- Avancem per n’este camí –¿camí de la Fita?–. No fem cas d’un ramal que mos angalsa per la dreta un poc més avant, i continuem. Durant el trajecte, per la dreta, passem pel costat d’un femer, i, havent avançat un atre tros, arribem a una bifurcació (23,05 km). Continuem seguint el curs del camí i girant a l’esquerra. A la dreta podem observar un fondal allargassat i paral.lel al camí –cultivat en gran part–, és lo barranc de la Martinenca. Arribem al cruze en lo camí del Canal (cal anar aquí en ojo perquè tenim un “ceda el paso” i no està senyalizat al mapa en una banderol.la). Havent cruzat lo canal, continuem camí avall. Lo barranc cánvia aquí de nom i passa a dir-se “del Pelós”. Algunes clapes de pinar i alguns grans garrofers a ran de camí mos ambellixen lo trajecte hasta que arribem a l’STOP, un atre cop, de la T-1025, an anllacem en la carretera.
- Baixem hasta arribar al cruze en lo camí Vell de la Galera (25,6 km), an dixem la carretera para agafar-lo tot tirant a l’asquerra (aquí tenim que parar conte; si volem fer la maniobra en més seguritat, podem entrar al camí per la dreta, regirar i situar-mos enfrente la carretera, parats. Des d’aquí podem cruzar en tota tranquil.litat quan no vingue ningú.). Bé, ya transitant pel “camí Vell”, direcció “barranc de Lledó / Tortosa”, agafarem lo segon camí asfaltat que mos surtirà per la dreta (26,33 km), per an, en un quilòmetro, fa o no fa, arribem al cruze del tram de la “ antiga carretera del mas de Barberans”. Girem a l’asquerra i, en uns 400 m, ya arribem un atre cop a Santa Bàrbara.