En Bicicleta per les Planes del MOntsià / Excursió 5: Camí de Mianes (13,6 km)

En Bicicleta per les Planes de Montsià / Excursió 5: Camí de Mianes (13,7km)
Modalitat: Ciclisme rural
Punt de sortida: Santa Bàrbara (El Montsià)
Característiques: camins rurals d'asfalt
Exigència: baixa

Descripció
A n’esta 5a excursió canviarem la dinàmica de transitar per la zona oest de la Plana, i ho farem transitant ara per l’àrea est, o “cap avall”, com es diu aquí. La primera part de l’excursió la ciclarem jugant amb el barranc del Pelós; després, arribant a tocar del Ebre, enllaçarem amb el camí de Mianes per a iniciar el retorn cap a Santa bàrbara.

Itinerari
Iniciem l’excursió pel camí de Potret –d’asfalt–, que surt des de la part nord-oest del poble ( Santa Bàrbara,Montsià), just darrere del magatzem municipal. Des d’aquí podem gaudir, tot començant, d’una imponent panoràmica dels Ports de Tortosa-Beseit, o Monte Caro.
- Havent avançat un tros (376m), deixem el camí per un altre que ens enllaça per la dreta a la corba. En uns 350m arribem a la cruïlla del camí del Cementeri, que agafem tot tirant a l’esquerra. En un no res, agafem el primer camí també asfaltat que ens surt per la dreta i que, en uns 700m ens arriba al davant d’una rotonda a la carretera T-331. Entrem a la rotonda i agafem un camí rural asfaltat –camí de Palomo– que ens surt entre la 2 i la 3ª sortida de la rotonda.
- Avancem pel camí fins arribar a la cruïlla amb un altre camí asfaltat. Agafem aquest nou camí tot tirant cap a l’esquerra. No fem cas d’un camí esquerrà i continuem avançant recte. Avançat un tros, a l’esquerra observem un fondal amb oliveres escalonades als seus costats, és el barranc del Pelós; el travessarem per primer cop un poc més avant al passar per un pontet. I, havent avançat un poc més, comencem a descendir bruscament per a vadejar-lo; tot seguit en sortirem per l’altre coster, fent ara una dura ascensió. No cal fer-se el valent, qui no estigui molt fet al ciclisme aquí té bula per a descabalgar; els demés, a picar pedra!
- Inmediatament superada l’ascensiói, arribem al camí de Royo; l’agafem tirant a l’esquerra. A la dretaobservem un gran fondal; per la seva part més baixa discorre la rambla de la Galera, que va a buscar a l’Ebre. Al cap d’un poc el camí de Royo comença a descendir fins arribar a l’enllaç amb el camí de Mianes (6,71km). Per la proximitat al riu, en aquesta àrea pareix que, abans, es feia molt d’horta; ara però, aquesta ha estat substituïda per grans extensions citrícoles, però encara podem observar els diferents grans masos dels antics cultius; unes edificacions que encara conserven l’essència i solera d’uns temps d’agricultura armoniosa, ara descuidats i convertits en mers magatzems de l’agricultura intensiva i industrial, sense ànima.
- Bé, agafem el camí de Mianes tot tirant a l’esquerra. Si fins aquí hem trobat majoritàriament un entorn serrenc i olivaire, aquí, però, predominen els camps de cítrics. Pel que fa al trajecte no hi ha cap complicació: sempre pel camí i cap amunt. Durant el trajecte ens trobem amb tarongers que desmaien el seu ramatge pels murs asoleiats,i ,a l’hivern, quan hi han taronges, es força bonic; també observem àrees amb alts xiprers als costats del camí, que donen racer i ombra. Si les tres potes essencials de l’agricultura mediterràea han sigut sempre l’olivera, la vid i el blat, no es pot negar que els xiprers sempre han posseït la sobrietat del trascendent, encara que, aquests, a diferència dels dels camposantos, es van col.locar aquí per l’antic costum de fer-los servir com a tallavents; per a que els forts vents “de dalt” no malogressin les collites dels cítrics.
- Havent avançat un poc més, en trobem una preciosa àrea de vells oliverals on podem observar unes formoses farges vora camí. Inmediatament, ascendim pel pont que salva un antic traçat ferroviari (9,33km). És una bona talaia.
- Continuem, i, després de desestimar un ramal dretà que ens sorgirà durant rel trajecte, deixem el camí tot agafant el següent ramal asfaltat esquerrà (11km). És el camí de la Basseta, o de Soquet.
- Avancem entre cítrics, i superem les vies per un antic “pas a nivell”, també passem pel costat d’un bonic i antic xaletet (Villa Isabel). El camí és agrícola, i unes plantacions ben cuidades i armonioses denoten que en aquesta àrea aquests cultius són, avui per avui, el projecte diari d’uns pagessos ja “sense pressa”. Durant el trajecte el camí ens passa per damunt d’un canaleti (aigua NO POTABLE), acte seguit, ens arriba un altre cop a enllaçar amb el trajecte per on ja haviem passat abans d’anada…ara tan sols cal desfer camí.
- Tirem ara a la dreta i, en un no res, arribem a la cruïlla del camí de Palomo. Aquí tirem a la dreta, cap amunt; a l’esquerra ens queda la planta d’aïgues residuals. El camí fa una lleugera però constant pendent ascensiva ja que la Plana de la Galera va guanyant altitud a mesura que ens encarem cap a l’oest, cap als Ports, així que, durant tot el camí de tornada tindrem que anar “vius” i no perdre pistonada; de fet, és un tram molt disfrutable, en l’apartat esportiu.
- Arribem un altre cop a la rotonda de la T-331. Ens adentrem amb precaució i tornem a agafar el camí asfaltat que ens surt a l’altra banda. Seguim avançant. Al passar pel costat d’un xaletet que ens queda a la dreta durant el trajecte, anem amb compte amb una sortida de vehícles que queda arran de camí. Arribem al camí del cementeri, que agafem a l’esquerra; inmediatament tornem a agafar el primer camí cap a la dreta. Si hem muntat vius, hem fet la curva obrint-mos i ara peguem un bon arreón fins arribar al “ceda el paso” del camí de Potret; una fantàstica panoràmica dels Ports és marc magnífic per acabar l’excursió, que tirant des d’aquí a l’esquerra retornem al punt des d’on l’hem començat.