En Bicicleta per les Planes del Montsià / excursió 6: Camí del Pelós (15,5 km )

En Bicicleta per les Planes del Montsià / Excursió 6 : Barranquet del Pelós ( 15,5 km )
Tipologia : Ciclisme rural
Exigència : Baixa – moderada
Lloc de Sortida : Població de Santa Bàrbara (El Montsià, Tarragona)

Descripció

A’n esta axcursió ciclarem resseguint, en bona part, los límits del terme de Santa Bàrbara en la seua part oest i nord. I hu farem utilizant camins asfaltats rurals an podrem disfrutar dels preciosos auliverals que mos anirem trobant al llarg de tota la ruta, així com també de la fauna i flora que en ells hi viu i hi creix. Tindrem tamé una part de desnivells i curves para aquells a qui’ls agrada la vessant més esportiva, pero, en general, l’axigéncia, a’n esta axcursió és baixa- moderada.

Itinerari

• Situats al començament del C/ ametller ( al costat del dipòsit de les aigües, a l’extrem oest del poble) comencem l’axcursió tot agafant l’antic tram de la carretera del Mas de Barberans, que tenim enfrente. En uns 400m arribem al cruze en la ctra. T-1025, la qual agafem tirant a la dreta.
• Avançarem per la carretera ben apegats a la dreta. Sobrepassarem lo cruze de la Via Augusta i seguirem avançant un poc més hasta que, al quilòmetro 1,9 la carretera fa un poquet de costera mentre gira a la dreta (costa de León). Aquí, al ben mig de la costa, i a la part asquerra, al costat d’un pinar, mos surt un camí asfaltat que agafarem –camí del Pelós–. (ATENCIÓ: aquí cal tenir precaució, ya que tenim un gir a ‘asquerra en un canvi de rasant que mos dificulta en part la visió dels coches que venen per l’atre carril. Para agafar este camí en seguritat, és aconsellable continuar per la carretera, fer la costa i seguir uns metros hasta situar-mos a’n una ascapatòria que tenim al costat dret de la recta. Des d’aquí, podem cruzar a l’atre costat quan no vingue cap coche i podrem accedir còmodament i en seguritat pel camí des de la nostra dreta ( si us fixeu, a la ruta hi ha com una coeta; pos és això, esta maniobra )).
• Circulem pel camí del Pelós, un caminoi rural an s’alternen los cultius de l’aulivera i del cítrics. Cal destacar aquí, i a l’asquerra, unes precioses finques d’auliverals que aprofiten l’espai del barranc del Pelós i, mitjançant el treball de l’home : abancalant i canalizant lo barranc, lo transformen en un indret enterament cultivat; dels costers hasta’l llit. Pareix que los fondos d’alguns barrancs podrien tindre algunes condicions d’humitat favorables o que, simplement, calia utilizar lo màxim de terreno para cultivar; hu trobem al llarg del recorregut del barranc, encara que hi ha alguns trams que, degut a la major impetuositat de les aigües, desbarataben lo treball dels pagesos i a la llarga quedaren ermes.
• Continuem pedalejant i arribem al cruze del camí asfaltat del Canal Xerta-Riu Sénia. Fem STOP, cruzem lo pontet que salva’l canal i continuem camí amunt; hasta arribar a una confluéncia de camins, an agafem lo ramal dret.
• Lo camí mos aparta gradualment de l’àmbit del barranc i canvia el nom pel de, si no m’equivoco, camí de la Fita. Són espais més oberts i an continuem trobant alguns fantàstics exemplars d’oliveres a ran de camí. Sobre’l punt quilomètric, més o menos, 5 km, i a l’asquerra, podem observar un mollonet que astà partit. Delimita este, aquí, los termes de la Galera i’l de Santa Bàrbara –l’amollonament del terme de Santa Bàrbara se produí lo dia 23 de juny del 1828–. Continuem pedalejant i pronte passem pel costat d’un femer situat a l’extrem d’una finca; seguim un poc més i arribem a’n un punt an lo camí se desdobla; seguim lo traçat principal girant a la dreta, an, fent una llarga recta arribem al cruze en la ctra. T-1025 i an, a la dreta, podem observar una llosa que fa de fita entre lo terme del Mas i’l de Santa Bàrbara (km 6) (teniu en conte que los qui hau girat directament, abans a la costa de Leon, donarà uns metros menos totes les referències de longitut).
• Agafem ara la carretera girant a l’asquerra. Havent avançat uns 300 metrots, agafem un camí asfaltat a la dreta –camí del pont de la Cardenes– i, transcorreguts uns 130m, lo dixem per un atre camí d’asfalt que mos surt per la dreta. Baixem –en lo moment de fer esta axcursió– primer a través d’un camp de blat i, acte seguit, lo camí, com una llengua d’asfalt prim, mos passa pel ben mitj d’una finca d’auliveres; un poc més avant, lo camí gira cap a l’asquerra, mentre mos fa conexió un atre per la dreta. Durant la baixada trobarem –en lo moment de fer esta axcursió– algun tram terrenc degut al desgast de l’asfalt en alguns trams. Arribarem fialment al canal Xerta- Riu de la Sénia (8,34 km); lo creuem pel pontet, fem l’STOP al cruze que trobem i continuem baixant pel camí que mos surt al davant –camí del Lledó–.
• Lo camí mos baixa per una zona d’auliverals i acompanyant lo barranc de Lledó, que mos quedarà a la nostra asquerra hasta que, més avant, los auliverals quedaran només a la part dreta, i’l barranc –aquí ya rambla– junt a l’asquerra. Lo camí és molt disfrutable i mos invita a llançarnos avall a gran vel.locitat; pero ojo! Perqué hi ha alguna curba traidora. Durant lo trajecte tamé mos trobem en una antiga construcció arran de barranc an ancara se poden observar uns trulls (los Trulls del Deume, de quan los pagesos tenien que donar un tant per cent -crec que 10- com a impost. Del segle XVIII) Havent avançat un tros més, i sobre’l km 11 , lo camí del Lledó acaba al arribar transversalment a’n un atre camí d’asfalt que cruza lo barranc –camí de tortosa–. Aquí girem a la dreta.
• Ya pel camí de Tortosa, i en uns 850m i pico, arribem al, crec que’s diu, camí de Prades (durant lo trajecte haurem obviat un camí que mos surtia per la dreta). Aquí tirem a l’asquerra. Durant la baixada mos anem trobant aquí també uns preciosos auliverals molt grans i vells; això és degut a que ham antrat a l’àmbit del camí Vell de la Galera a Tortosa. (Estes auliveres són de la varietat “farga”, una varietat autòctona d’estes terres i del nord de Castelló an, hi han, a n’estes comarques, especímens que superen los 1500 anys; les que aquí trobem però, formarien part d’una gran finca d’auliverals que tot pareix indicar s’estenia al llarg del camí Vell de la Galera i que, si foren plantades quan lo terme de Tortosa arribava hasta lo barranc de la Galera, com així pareix que va ser, podrien superar los 600 anys. Ham da recordar també, que estes auliveres se plantaven conjuntament amb d’altres varietats, com les diferents tipos de sevillenques,i, en menor quantitat ,de morrudes. Durant los últims anys, pero, ha hagut –i hi ha– una gran comercializació d’estos abres, que van a parar a jardins de xalets de costa o rotondes, entre d’altres llocs; o inclús a produir per a atri, hasta fora del país i tot. Un mal negoci, a la llarga, para tots, ya que, si volem continuar tenint nuclis familiars que cohesionen los pobles, propietaris d’extensions moderades de cultiu, son precisament estos olis en un gran valor anyadit degut a l’antiguitat dels arbres, los que podran competir i subsistir davant l’augment de l’oferta i’ls cultius super-intensius que s’astan perfilant en atres zones del globo o d’Espanya.
• Finalment, arribem al citat camí Vell, o antic tram de la Via Augusta (sobre’ls 13 km). Aquí girem a la dreta. Transitarem per n’esta via hasta que, un poc més avant, agafem lo segon camí asfaltat que mos surtirà per l’asquerra –crec que’s diu camí del Hereu–. Per n’este camí, i havent fet uns 1200 metros, arribem a l’antic tram de la ctra. Del Mas, per an natros havíem començat l’axcursió. Ya tan sols cal tirar a l’asquerra i retornar al poble, havent fet uns 15,5 km.