Ermita de Berrus - Vall de Sant Francisco

Durada de la ruta: 2h31m. Temps en moviment: 1h39m. Avui anem a Riba-roja d'Ebre i pugem a l'ermita de Berrus, per començar la ruta allí. Primer comencem per les trinxeres, son de terra i algunes parts de pedra seca, estan molt desmillorades de la primera vegada que hi vaig estar, bé el temps passa i dels panells l'informacio, ja no queda res. Tenim una bona vista de la part de Faió, de l'ermita i amb el campanar submergit. També veiem un pla de l'ermita de Berrus, amb els aerogeneradors al fons. Continuem pel camí, un camí bo i fàcil, pràcticament no hi ha desnivell i amb força pi jove, l'abundància de verd, alegra la vista. Arribem a la baixada que va a la Vall de Sant Francisco, el camí està asfaltat com abans, amb una mica de gravilla, però la baixada és molt alegre. A baix a la curvatura que dona a la vall, trobem un forn, i més endavant un aljub o cisterna. Anem baixant molt suaument i del camí podem veure una mica de l'aqüeducte de Pregoles. Hem d'entrar a la dreta, és una finca privada, l'aqüeducte no és molt gran, però està força bé. Seguim baixant per la vall i arribem a l'ermita de Sant Francesc, donem un tomb pels voltants i fem quatre fotos. Reprenem la baixada fins arribar a la carretera, ara ens toca pujar. La pujada té una mica de desnivell, però es fa molt bé, toca pedalar, però pugem sense cap mena de complicació. Arribem a la bifurcació que va dalt de l'ermita i som-hi amunt. Donem un tomb per l'ermita, és petita i senzilla, aquesta ermita la van pujar de prop de la llera del riu, abans de l'inundacio del lloc, rock by rock. De la petita esplanada també tenim bones vistes, podem veure, Riba-roja d'Ebre, els molins i serra d'Almatret, i com no la part de Faió, amb el campanar submergit i l'ermita dalt del turó. Bé, aquí acabem la ruta, ha estat fàcil, l'única pujada a esmentar, és l'última pujada per la carretera, i es fa sense patir gaire. Apa doncs, Salut i Pedals.