Etapa 3. Aiguaviva-Vistabella.

Es tracta de la tercera etapa d'una ruta realitzada en 4 dies, que transcorre per les comarques de Ponent de Catalunya, la meitat sud de la Franja, i arriba fins Benicàssim travessant d'oest a est el País Valencià.
Dalt del mapa teniu l'enllaç per vore la ruta completa (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8600981)

Etapa 3: Aiguaviva-Vistabella. És l’etapa més exigent de la ruta, amb 136km i un ascens acumulat de 3100m. Després d’haver de reparar una punxada del dia anterior, eixirem d’Aiguaviva passant prop de l’ermita de Santa Bàrbara i agafarem un camí que anirà vora la sèquia Major i serà pràcticament pla fins el km 7, on tirarem cap a l’esquerra deixant la sèquia i el riu Guadalope a mà dreta. Començarem a pujar per la vall dels Moliners i ràpidament agafarem altura, ja que ens trobarem amb pendents prou pronunciades. Seguirem pujant pel camí del Mas de les Mates fins els 780m on iniciarem una xicoteta baixada fins Las Parras de Castellote, una volta allí pararem per agafar aigua i refrescar-nos. Deixarem endarrere la població mentre seguim guanyant altura pel camí que segueix el barranc de Las Parras però prompte el camí girarà a la dreta deixant el barranc.
En passar Torremocha, antic poblat maqui, concretament en el km 26,5 agafem la pista de l’esquerra que en compte de rodejar el turó el creua recte, ja que sobre el mapa ens estalviàvem algun quilòmetre, però després de passar recomanem seguir per la pista que el rodeja, perquè la que vam fer està prou perduda i plena d’argelagues que ens van fer punxar, a més de tindre unes rampes bastant dures.
Després de passar el barranc del Mas de Soler i el barranc del Llop, seguirem pujant fins als 1060m on trobarem l’ermita de Sant Joaquim, en la comarca dels Ports, dins ja els límits del País Valencià. Una volta ací començarem a baixar pel barranc de Torre Selló, creuarem el riu Cantavella i arribarem a l’ermita de Saranyana, allí agafarem una senda prou tancada i en algun tram no ciclable, no serà massa llarga i ens durà altra volta al riu on enllaçarem en la carretera per entrar a La Mata, allí ens esperaven uns amics per dinar.
En acabar el magnífic dinar que ens van preparar Kassim i Enric, continuarem, ara novament amb la companyia d’Enric, per Les Clapisses direcció a l’aldea abandonada de Les Alberedes. Pocs metres després de passar l’aldea, trobem una font i aprofitem per omplir els bidons i encarar la llarga l’ascensió cap a la muntanya del Castellar (1500m). Passarem per Les Cases de San Juan, on estan celebrant les festes i fan vaquetes, després pel Mas de Monserrate, i poc a poc, en una pujada llarga i constant però per una pista amb molt bones condicions arribem fins la part més alta. Allí, quasi en l’última pedalada patim un trencament de cadena i després d’un hora intentant reparar-la i havent trencat el tronxacadenes, aconseguim reparar-la a base de pedrades.
Una volta tenim la cadena arreglada, baixem per pista fins a La Iglesuela del Cid, on pararem un moment per agafar aigua i, fer un mosset i encara així millor la pujada cap a Mosqueruela per la Rambla de les Truites. Aquesta pujada ens ofereix unes vistes espectaculars i a l’inici és molt còmoda, però més endavant la pista passa durant llargs trams per dins la rambla, cosa que l’endureix degut a la gran quantitat de pedres. En el km 103,8 ens vam equivocar i vam agafar una pista que puja a l’esquerra però que es perd als 500m, i vam haver de baixar fins la rambla camp a través, és molt més recomanable seguir per la pista que va per dins la rambla, anant en compte de no desviar-se cap a la dreta on també ix una pista.
En arribar al molí de les Truites, la pista està molt més cuidada i tot i que seguirem pujant, ho farem a un ritme prou més ràpid. Una volta a Mosqueruela, on arribarem ja de nit, soparem tranquil•lament i ens mentalitzarem per fer els últims quilòmetres.
Eixirem del poble sobre les 00:00h amb les jaquetes posades ja que comença a refrescar, després d’una breu baixada, comencem a pujar per una vereda prou tècnica però ciclable, per iniciar posteriorment una llarga baixada amb un tram final de senda prou pedregosa que ens portarà al riu Montlleó. Després de creuar el riu pel preciós pont romà, ens quedarà superar els 250m de desnivell fins arribar a Vistabella, on ens esperarà la nostra amiga Belén amb qui celebrarem l’arribada, agraint-li que ens òbriga les portes de sa casa per passar la nit.