(GA) Pobles de la Provincia de Girona (33) Besalú-Maia de Montcal-Beuda-Sales de Llierca-Tortellá-Montagut-Sant Ferriol

Maià de Montcal

Riera

Riera

Rio

Riu

Riu llierca

Riu llierca

Sant ferriol

Sus pequeños núcleos de población se encuentran esparcidos por los valles de los ríos Fluviá y Ser, la riera de Junyell, y de las montañas de las sierras del Torn y la sierra del Mor. Es el Santuario de San Ferriol el que ha dado nombre al municipi. Els seus petits nuclis de població es troben escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. És el Santuari de Sant Ferriol el que ha donat nom al municipi

Besalú

Besalú es un municipio de la comarca de La Garrocha, en la provincia de Girona, Comunidad Autónoma de Catalunya.Es un centro turístico gracias a su arquitectura medieval. Es una población medieval situada a 150 metros de altitud y que cuenta con una extensión de 4,92 km2. Se encuentra localizada en el cruce de tres comarcas: Alto Ampurdán, Pla de l'Estany y La Garrocha. Dista 31 km de Gerona.La ciudad se encuentra en el centro del término municipal. Atraviesan el término dos ríos, el Capellada al norte y el Fluviá al sur, al pie del cerro Cornador. El origen de la ciudad fue el castillo de Besalú que ya se encuentra documentado en el siglo X, construido encima de un cerro donde están los restos de la canónica de Santa María, en la Alta Edad Media. El trazado actual de la villa no responde fielmente a su estado original pero sí que posibilita a grandes rasgos la lectura de la urbanización de la Edad Media con la existencia de importantes edificios: el puente, los baños judíos, la iglesia del monasterio de San Pedro de Besalú y San Julián, antiguo hospital de peregrinos, la casa Cornellá, la iglesia de San Vicente y la sala gótica del Palacio de la Curia Real. Besalú deja ver una estructura arquitectónica y urbanística bastante coherente con el pasado medieval. La importancia monumental de Besalú viene dada fundamentalmente por su gran valor de conjunto, por su unidad, que la determina como una de las muestras más importantes y singulares de los conjuntos medievales de Cataluña. Miró I el Joven fue el primer conde independiente de Besalú. Besalú comenzó a adquirir importancia como capital de condado independiente después de la muerte de Wifredo el Velloso en el año 902, condición que perdió al morir Bernat III, yerno de Ramón Berenguer III, sin descendencia; como consecuencia, en 1111 el condado de Besalú pasó a la casa de Barcelona. Durante la Guerra de la Independencia se produjo una batalla con victoria de las tropas españolas al mando de Juan Clarós. En 1966, fue declarada «Conjunto Histórico-Artístico Nacional» por su gran valor arquitectónico. Actualmente, Besalú está desarrollando un proyecto social y turístico importante, señalizando el centro histórico para destacar los atractivos turísticos de la población y haciendo excavaciones para investigar diferentes hallazgos arqueológicos. El nombre original era Bisuldunum y como el nombre indica, era una fortaleza entre dos ríos: el Fluviá al sur y el Capellades al norte. A partir de mediados del siglo XX la agricultura dejó de ser la principal actividad a causa del crecimiento urbanístico y de la industrialización del término. Predominan los cultivos de cebada, maíz y heno. En la actualidad, las principales fuentes de ingreso son la industria y el turismo. Muchas de las industrias se construyeron a partir de 1960 y destaca el textil, el metal y la explotación de canteras de yeso. El turismo y a su vez el sector terciario es una importante fuente de ingresos gracias a los monumentos históricos y algunas celebraciones anuales de interés cultural. Besalú és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, Comunitat Autònoma de Catalunya.Es un centre turístic gràcies a la seva arquitectura medieval. És una població medieval situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,92 km2. Es troba localitzada a la cruïlla de tres comarques: Alt Empordà, Pla de l'Estany i La Garrotxa. Dista 31 km de Gerona.La ciutat es troba al centre del terme municipal. Travessen el terme dos rius, el Capellada al nord i el Fluvià al sud, al peu del turó Cornador. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat al segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l'Alta Edat Mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicent i la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya. Miró I el Jove va ser el primer comte independent de Besalú. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós l'any 902, condició que va perdre en morir Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, sense descendència; com a conseqüència, en 1111 el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. Durant la Guerra de la Independència es va produir una batalla amb victòria de les tropes espanyoles al comandament de Juan Clarós. El 1966, va ser declarada «Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Actualment, Besalú està desenvolupant un projecte social i turístic important, senyalitzant el centre històric per destacar els atractius turístics de la població i fent excavacions per investigar diferents troballes arqueològiques. El nom original era Bisuldunum i com el nom indica, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. A partir de mitjans del segle XX l'agricultura va deixar de ser la principal activitat a causa del creixement urbanístic i de la industrialització del terme. Predominen els cultius d'ordi, blat de moro i fenc. Actualment, les principals fonts d'ingrés són la indústria i el turisme. Moltes de les indústries es van construir a partir de 1960 i destaca el tèxtil, el metall i l'explotació de pedreres de guix. El turisme i al seu torn el sector terciari és una important font d'ingressos gràcies als monuments històrics i algunes celebracions anuals d'interès cultural.

Río Fluviá

Beuda

Beuda es un municipio de la provincia de Gerona situado en la comarca de La Garrocha, (Catalunya). Situado en una de la vertientes del macizo del Mont, al norte de Besalú.Los principales recursos económicos de la población son la agricultura de secano (olivos, viñas y cereales), la ganadería bovina, ovina y porcina, las canteras de alabastro, granito y caliza, y la fábrica de papel. Una carretera local relaciona el municipio con Besalú. Beuda és un municipi de la província de Girona situat a la comarca de la Garrotxa, (Catalunya). Situat en una de les vessants del massís del Mont, al nord de Besalú.Los principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (oliveres, vinyes i cereals), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre, granit i calcària, i la fàbrica de paper. Una carretera local relaciona el municipi amb Besalú.

Castell de Beuda

El Castillo de Beuda, o Castellot de las Brujas, es un monumento del municipio de Beuda (Garrotxa) declarado bien cultural de interés nacional. El castillo de Beuda es documentado por primera vez en 1002, fecha en que el Papa Silvestre II confirmó las posesiones de la iglesia de Girona. Se cree que el primer conde de Besalú, Udalard Bernardo, señor del castillo de Mont-ros, se casó con Ermessenda, señora de Beuda y Montagut. Con este enlace quedaban unidos en una sola familia los feudos de Castellón de Bas, Beuda, Montagut, Mont-ros y Milany, patrimonio secular de la casa de Bas. El año 1281, la heredera, Sibila de Palau, esposa de Hugo V de Empúries vendió el castillo al rey Pedro el Grande En el siglo XV la familia Queixàs se construyó un castillo gótico en el plano, cerca de la iglesia. Es posible que en la época medieval tardía, el castillo fuera abandonado. En el ángulo sureste del castillo hay una torre de planta circular de 5,5 metros de altura Adosada a la torre hay una construcción, construida posteriormente, de planta rectangular, de una longitud de 9,40 m por 10,60 m. En la pared occidental se abre una puerta de una anchura de 1,10 y una altura de 2,05 pero sólo se conserva hasta el nivel de las dovelas. El arco ha sido totalmente arrancado. En el resto de muros se abren algunas aspilleras y ventanas. Esta construcción tendría dos niveles y el paramento es más irregular que el de la torre. Fuera del recinto superior, a su ángulo suroeste, están los restos de una cisterna y de un posible pozo. Los lados meridional y oriental del monte donde está la fortificación están protegidos por los mismos riscos naturales, junto noroeste, que queda más desprotegido, están los restos de una muralla que tiene 3 metros de altura y un espesor de 80 centímetros. La primera de las construcciones que se debió realizar es la torre circular, seguramente construida a principios del siglo XI. La sala de piedra adosada sería sustituida por la construcción actual, del siglo XIII. El castillo de Beuda es una muestra importante de castillo de la alta edad media. La torre redonda es una de las más antiguas de la Garrotxa que ha llegado a nuestros días. Y hay que destacar que la mayoría de las torres maestros restantes de la comarca son de planta rectangular. El Castell de Beuda, o Castellot de les Bruixes, és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. El castell de Beuda és documentat per primera vegada en 1002, data en què el Papa Silvestre II va confirmar les possessions de l'església de Girona. Es creu que el primer comte de Besalú, Udalard Bernat, senyor del castell de Mont-ros, es va casar amb Ermessenda, senyora de Beuda i Montagut. Amb aquest enllaç quedaven units en una sola família els feus de Castelló de Bas, Beuda, Montagut, Mont-ros i Milany, patrimoni secular de la casa de Bas. L'any 1281, l'hereva, Sibil·la de Palau, esposa d'Hugo V d'Empúries va vendre el castell al rei Pere el Gran Al segle XV la família Queixàs es va construir un castell gòtic en el pla, prop de l'església. És possible que en l'època medieval tardana, el castell fos abandonat. En l'angle sud-est del castell hi ha una torre de planta circular de 5,5 metres d'altura Adossada a la torre hi ha una construcció, construïda posteriorment, de planta rectangular, d'una longitud de 9,40 m per 10,60 m. A la paret occidental s'obre una porta d'una amplada de 1,10 i una altura de 2,05 però només es conserva fins al nivell de les dovelles. L'arc ha estat totalment arrencat. A la resta de murs s'obren algunes espitlleres i finestres. Aquesta construcció tindria dos nivells i el parament és més irregular que el de la torre. Fora del recinte superior, al seu angle sud-oest, hi ha les restes d'una cisterna i d'un possible pou. Els costats meridional i oriental de la muntanya on hi ha la fortificació estan protegits pels mateixos cingles naturals, juntament nord-oest, que queda més desprotegit, hi ha les restes d'una muralla que té 3 metres d'altura i un gruix de 80 centímetres. La primera de les construccions que es va haver de realitzar és la torre circular, segurament construïda a principis del segle XI. La sala de pedra adossada seria substituïda per la construcció actual, del segle XIII. El castell de Beuda és una mostra important de castell de l'alta edat mitjana. La torre rodona és una de les més antigues de la Garrotxa que ha arribat als nostres dies. I cal destacar que la majoria de les torres mestres restants de la comarca són de planta rectangular.

Sales de Llierca

Tortellá

Tortellà es un municipio de la provincia de Girona situado en la comarca catalana de La Garrocha. Al norte y al este limita con Sales de Llierca, al sur con Argelaguer y al oeste con Montagut y Oix, aguas arriba de la confluencia del río Llierca con el río Fluviá. Es el decimotercero municipio más habitado de la comarca con 758 habitantes (2008) y tiene una extensión de 11,07 km².2 La villa está situada a 276 metros sobre el nivel del mar y se encuentra a 18 kilómetros de Olot, 31 de Figueras y 38 de Gerona. El término municipal delimita, empezando por el norte y rigiéndose en el sentido de las agujas del reloj, con Sales de Llierca, Argelaguer y Montagut y Oix. La parte más septentrional del término municipal pertenece a el PEIN de la Alta Garrocha, y está situado a tres kilómetros de distancia de los grandes ejes viarios de la comarca que conectan Olot con Gerona. La industria es el sector más importante de la población, seguido de los servicios y el sector agrícola. Juntamente con las poblaciones limítrofas y Sant Jaume de Llierca forman una agrupación administrativa local denominada Valle del Llierca. Estas poblaciones comparten asuntos de movilidad, de servicios, religiosos y educativos. La localidad se halla documentada desde el año 996, y perteneció a la baronía de Sales. Fue destruida casi totalmente por el Terremoto de Cataluña de 1428. Su economía se basa en la agricultura de secano, con cereales y con el ganado porcino. Famoso por su artesanía en trabajos de madera de boj. Tortellà és un municipi de la província de Girona situat a la comarca catalana de la Garrotxa. Al nord ia l'est limita amb Sales de Llierca, al sud amb Argelaguer ia l'oest amb Montagut i Oix, aigües amunt de la confluència del riu Llierca amb el riu Fluvià. És el tretzè municipi més habitat de la comarca amb 758 habitants (2008) i té una extensió de 11,07 km².2 La vila està situada a 276 metres sobre el nivell del mar i es troba a 18 quilòmetres d'Olot, 31 de Figueres i 38 de Girona. El terme municipal delimita, començant pel nord i regint-se en el sentit de les agulles del rellotge, amb Sales de Llierca, Argelaguer i Montagut i Oix. La part més septentrional del terme municipal pertany a PEIN de l'Alta Garrotxa, i està situat a tres quilòmetres de distància dels grans eixos viaris de la comarca que connecten Olot amb Girona. La indústria és el sector més important de la població, seguit dels serveis i el sector agrícola. Juntament amb les poblacions limítrofas i Sant Jaume de Llierca formen una agrupació administrativa local anomenada Vall del Llierca. Aquestes poblacions comparteixen assumptes de mobilitat, de serveis, religiosos i educatius. La localitat es troba documentada des de l'any 996, i va pertànyer a la baronia de Sales. Va ser destruïda gairebé totalment pel Terratrèmol de Catalunya de 1428. La seva economia es basa en l'agricultura de secà, amb cereals i amb el bestiar porcí. Famós per la seva artesania en treballs de fusta de boix.

Montagut

Pijiula